Roger de Gràcia (Barcelona, 1975) és periodista i comunicador. Ha presentat diversos programes de TV3, com ara Caçadors de paraules, El sopar o No me les puc treure del cap. També ha col·laborat en altres programes, com La columna o Polònia. Ha dirigit i presentat durant cinc temporades l’Estat de Gràcia a Catalunya Ràdio, on ara dirigeix i condueix el programa de llengua Tenim paraula. Ha publicat 60 dies a Cuba i Guia sentimental de Barcelona.
Instagram: @mindundi33
Una història de salut mental en primera persona
«El meu diagnòstic és que tinc fòbia social crònica, o sigui por de relacionar-me amb la gent. Jo, que fa vint anys que em dedico a l’entreteniment; jo, que fa vint anys que em poso sobre un “escenari” cada dos per tres, a la tele, a la ràdio, fent presentacions en directe o gravades; jo, a qui veieu extravertit i sociable, tinc fòbia a les relacions socials. O sigui que, bàsicament, tinc por. O l’he tinguda. Bé, ja us aniré explicant com ho vaig descobrir i com ho hem tractat, tot això, perquè la cosa té tela».
El popular periodista i actor Roger de Gràcia explica per primera vegada la depressió que pateix des que van començar els primers símptomes el dia del seu desè aniversari. Un llibre colpidor, ple d’humor i autoparòdia, que és un cant de dolor però també un crit d’esperança per a tanta gent que calla i que ho viu d’amagat.
«El meu diagnòstic és que tinc fòbia social crònica, o sigui por de relacionar-me amb la gent. Jo, que fa vint anys que em dedico a l’entreteniment; jo, que fa vint anys que em poso sobre un “escenari” cada dos per tres, a la tele, a la ràdio, fent presentacions en directe o gravades; jo, a qui veieu extravertit i sociable, tinc fòbia a les relacions socials. O sigui que, bàsicament, tinc por. O l’he tinguda. Bé, ja us aniré explicant com ho vaig descobrir i com ho hem tractat, tot això, perquè la cosa té tela».
El popular periodista i actor Roger de Gràcia explica per primera vegada la depressió que pateix des que van començar els primers símptomes el dia del seu desè aniversari. Un llibre colpidor, ple d’humor i autoparòdia, que és un cant de dolor però també un crit d’esperança per a tanta gent que calla i que ho viu d’amagat.
Top