Grup62

Ja coneixem el nom del guanyador del XLIII Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, dotat amb 60.000 euros. El jurat ha premiat la novel·la París érem nosaltres, d’Andreu Claret. El llibre relata l’extraordinària vida d’un exiliat fill de rabassaires que s’enamora d’una jove i decideixen refugiar-se a França durant la Segona Guerra Mundial. L’autor rebrà el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2023 el proper 7 de març. L’obra es publicarà l’1 de març a Columna.

El periodista i escriptor Andreu Claret (Acs, França, 1946) prové precisament d’una família de republicans exiliats que han servit d’inspiració per a la seva novel·la. En el seu periple, el protagonista serà capaç de sobreposar-se a l’ambient tòxic i combatre l’adversitat.

Tancar les ferides de la Guerra Civil

El jurat, format per Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Núria Pradas, Gerard Quintana, Carme Riera i Emili Rosales, ha destacat de la novel·la la seva «ambientació històrica excel·lent», amb personatges «inoblidables», que contribueix a tancar les ferides que la guerra i l’exili van produir en moltes famílies catalanes.

El protagonista de la novel·la és el polític català i pare de l’autor Andreu Claret Casadessús. En el llibre el veurem dur a terme diferents activitats, com ara gestionar el circ més gran de França, explotar boscos d’Occitània sota l’ocupació de l’Alemanya hitleriana o organitzar els primers concerts solidaris de Pau Casals. També coneixerem detalls de la seva col·laboració amb el maquis de la Cerdanya, de com va escapar de les urpes de la Gestapo i com va arribar a dirigir una publicació catalanista que advocava per la unitat.

Al llarg de la novel·la seguirem les peripècies d’uns personatges que s’han d’enfrontar a penúries, persecucions i a la moral establerta, però que també descobriran l’amor, la llibertat i París.

Claret ja havia publicat anteriorment una trilogia de novel·les sobre la Guerra Civil a Catalunya: El secret del brigadista (2008), El cònsol de Barcelona (2019), amb què va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica i de la qual s’han publicat tres edicions, i 1939. La caiguda de Barcelona (2021).

L’autor explica que amb aquest llibre ha volgut tancar el seu cicle de novel·les sobre el període històric de la República, la Guerra Civil i l’exili al llarg de quinze anys. «Ho he fet resseguint la història de la meva família, i reconec que aquesta dimensió íntima de la novel·la ha estat un repte literari i un desafiament personal», comenta l’autor.

Com a periodista, Andreu Claret va començar a exercir durant el franquisme a la revista Cambio 16. Ha estat delegat de l’agència Efe a l’Àfrica subsahariana i a l’Amèrica central i director a Catalunya d’aquesta agència de premsa, a banda de col·laborar amb diversos mitjans de comunicació catalans. A banda, ha estat director de l’Institut Europeu de la Mediterrània durant cinc anys i de la Fundació Anna Lindh per al diàleg intercultural, amb seu a Egipte. També és autor de Venjança (2017), ambientada a l’Alexandria dels temps d’Hipàtia.

Cinc obres finalistes

El Premi Ramon Llull és considerat el guardó més reconegut de les lletres catalanes. En aquesta edició s’han rebut 55 obres originals i inèdites de les quals el jurat ha escollit cinc finalistes: Amor de ciutat, de Francesc Barriga Pérz; Bespredel sense límits, de Núria Borrut Mulet;  L’home del billar, de Ramon Reguant (pseudònim de l’obra finalment guanyadora), L’imperi de la terra, de Marta Fornieles i Raimon Miranda, i Un cor fràgil, de Mariana Permanyer (pseudònim).

L’obra guanyadora sortirà publicada en català, castellà i portuguès. En la darrera edició del 2022 l’obra guanyadora va ser Benvolguda, d’Empar Moliner.

Valora aquest article