Dones escriptores que han revolucionat la literatura i que no et pots perdre
Les dones han revolucionat molts àmbits i sectors, i el món literari no n’és una excepció. Amb motiu del 8M, Dia Internacional de la Dona, volem posar el focus en dones escriptores que han captivat tant el públic com la crítica amb històries que exploren temàtiques universals des d’una mirada pròpia i compromesa.
Avui et presentem 13 dones escriptores contemporànies que t’atraparan des de la primera pàgina.
Agnès Marqués
Agnès Marquès és periodista i escriptora, amb una trajectòria consolidada en ràdio i televisió. Després de més de dues dècades dedicades al periodisme, ha fet el salt a la narrativa amb novel·les que exploren les relacions humanes i la manera com construïm els relats que expliquen la nostra vida.
A La segona vida de Ginebra Vern, guardonada amb el Premi Ramon Llull 2026, Marquès presenta la història d’una periodista que rep l’encàrrec d’escriure un article aparentment menor sobre un misteriós anunci publicat en un petit diari dels Estats Units. El que comença com una simple investigació acaba convertint-se en un viatge personal que qüestiona els límits entre veritat i ficció. Una novel·la que reflexiona sobre el poder de les històries i sobre com les expliquem.
PREMI RAMON LLULL 2026 Quan l’amor posa a prova la veritat
Quan un diari local de Texas publica un anunci insòlit en què una dona felicita el seu marit i l’amant pel fill que esperen, la periodista en hores baixes Ginebra Vern rep a Barcelona l’encàrrec d’escriure’n un article viral. El que havia de ser una peça de consum ràpid es converteix en el detonant d’una transformació inesperada que l’obligarà a replantejar-se la manera de mirar el món i la pròpia vida.
Amb una prosa intensa i precisa, La segona vida de Ginebra Vern és una novel·la poderosa sobre els límits entre els secrets i la veritat, la necessitat de construir relats per sobreviure i la força dels vincles que anomenem amor.
«Una novel·la que m’ha trasbalsat, que m’ha tocat i que pot arribar a tots els públics». Estel Solé
«Un llibre que es transforma en un artefacte molt potent». Gerard Quintana
Quan l’amor posa a prova la veritat
Najat El Hachmi
Najat El Hachmi és una de les veus més singulars de la literatura catalana contemporània. Nascuda al Marroc i criada a Catalunya, la seva obra aborda temes com la identitat, la llibertat i la condició de les dones, i ha estat reconeguda amb diversos premis literaris.
A La caçadora de cossos o les angoixes del desig, l’autora reflexiona sobre el cos, la sexualitat i les contradiccions del desig femení. A través d’una protagonista que viu amb intensitat les seves relacions i els seus conflictes interns, la novel·la explora les tensions entre llibertat, amor i dependència emocional.
Amb aquesta obra, El Hachmi ofereix un relat valent i introspectiu que posa el focus en les inquietuds i els dilemes del desig, i construeix una història que interpel·la directament la mirada sobre la sexualitat i la identitat femenina.
El cos i el desig femení, i les seves contradiccions: nova versió de maduresa, totalment reescrita.
Una dona jove se’n va al llit amb tota mena d’homes, els col·lecciona. Està convençuda que això és el que la satisfà i l’allibera. Tanmateix, quan comença a treballar netejant la casa d’un home que l’observa i l’escolta s’adona que alguna cosa no rutlla. Potser la seva caça de cossos no és res més que un mecanisme per fugir d’ella mateixa.
Amb la força, la sensualitat i la valentia acostumades, Najat El Hachmi reflexiona sobre el cos, la sexualitat i les contradiccions del desig femení en la societat contemporània; com la cultura dominant perverteix i manipula el desig.
Magda Oranich
Magda Oranich és advocada, activista i una de les veus més combatives en la defensa dels drets humans a Catalunya. Durant el franquisme va ser una de les primeres dones a exercir l’advocacia en els àmbits penal i de família, defensant presos polítics, dones represaliades, menors i col·lectius perseguits, en una trajectòria marcada pel compromís amb les llibertats i la justícia.
A Totes les batalles, Oranich repassa una vida dedicada a la defensa dels drets i les llibertats. Les seves memòries recorren moments clau de la història recent de Catalunya —des de la repressió del franquisme fins als avenços de la democràcia— a través de l’experiència d’una dona que va participar en episodis com la Caputxinada, la tancada de Montserrat o les Jornades Catalanes de la Dona.
Memòries d’una vida al servei dels drets i la llibertat
Advocada pionera, activista incansable i referent cívic, Magda Oranich ha estat al centre de totes les batalles per la llibertat i els drets humans a Catalunya. En plena dictadura, va defensar presos polítics, dones represaliades, menors i col·lectius perseguits com el moviment LGTBI, assumint riscos que podien costar-li la llibertat i la carrera.
Testimoni privilegiat —i sovint protagonista— de moments clau com la Caputxinada, la tancada de Montserrat o les Jornades Catalanes de la Dona, Oranich ha mantingut sempre un gran compromís amb les causes justes, des de la lluita contra la pena de mort fins a la transformació del dret civil.
Amb una veu lúcida, valenta i profundament humana, aquestes memòries reconstrueixen mig segle de la nostra història a través d’una mirada que no defuig res, ni la repressió quotidiana del franquisme, especialment contra les dones, ni les conquestes, contradiccions i esperance de la democràcia.
La història d’una dona que no es va fer enrere mai i que va contribuir, de manera decisiva, a canviar el país.
Emma Zafón
Emma Zafón és periodista i escriptora. Ha treballat en diverses redaccions del País Valencià, Catalunya i Aragó, i actualment és tècnica de comunicació a l’administració pública. També col·labora amb diversos mitjans, on aborda qüestions relacionades amb la identitat, el territori i el gènere.
A La mare, Zafón retrata el fràgil equilibri que sosté moltes famílies. Durant anys, la Piedad ha estat el pilar silenciós de la casa: cuina, organitza, consola i manté l’ordre de la vida quotidiana. Però quan un accident la deixa fora de joc, els seus fills descobreixen que no només la mare s’ha fet mal, sinó que tot l’equilibri familiar ha començat a trontollar.
Amb humor, tendresa i una mirada molt realista, la novel·la explora les dependències, els silencis i les renúncies que sovint sostenen la vida familiar, i reflexiona sobre allò que es transmet de mares a filles gairebé sense adonar-nos-en.
El fràgil joc d’equilibris familiars i el pes que passa de mares a filles
Sense fer soroll, Piedad ha estat el pilar de la família durant anys: cuina, renta, organitza, consola, preveu, manté la casa. Un dia té un accident i els fills descobreixen que no només la mare s’ha fet mal, sinó que ha trontollat tot l’equilibri familiar. Lorena, la filla, s’escarrassa fent menús al bar del poble; Roberto treballa en una oficina bancària que va endeutar els seus amics i coneguts, i Àlex, un picapedrer que té mandra de créixer, s’ha instal·lat còmodament amb un plat a la taula familiar. Quan la mare deixa de sostenir-ho tot, surten a la llum les dependències, els silencis i les renúncies que havien fet possible l’aparent normalitat.
Amb humor, tendresa i un sentit de la realitat que colpeix, La mare retrata el fràgil joc d’equilibris familiars i el pes que passa de mares a filles.
Després de l’excel·lent acollida de Casada i callada, Emma Zafón torna amb una novel·la que aprofundeix en els vincles familiars i en allò que es transmet en silenci de generació en generació.
Gemma Ruiz Palà
Gemma Ruiz Palà és periodista i escriptora, i una de les veus més destacades de la narrativa catalana actual. A Una dona de la teva edat, l’autora presenta la història d’una dona que, després de mitja vida adaptant-se al paper d’esposa i mare exemplar, decideix dir prou i començar de nou.
Amb aquesta novel·la, Ruiz construeix un relat vitalista que reivindica el dret de les dones a reinventar-se i a viure plenament, fins i tot quan la societat espera que desapareguin del centre de l’escena
Una celebració ferotge de la segona meitat de la vida
La protagonista d’aquesta història hi ha un dia que diu "fins aquí". Després de mitja vida emmotllant-se al patró que tocava —esposa exemplar, mare abnegada, les il·lusions al calaix—, decideix que la segona meitat la viurà de manera diametralment oposada. Mai no és fàcil nedar contra corrent, però ella decideix fer-ho igualment: marxa de casa, els fills li giren la cara, repesca la vocació d’escultora que li havien estroncat, i per acabar-ho d’adobar, la conviden a la Biennal d'Art de Venècia. Què li pot esperar, a algú com ella, a la ciutat més tòpicament romàntica del món?
Una dona de la teva edat és una novel·la sobre el foc que s’encén a dins de cada dona justament quan tothom els ordena apagar-se i esborrar-se del mapa. Després de Les nostres mares, Gemma Ruiz Palà ens regala una protagonista que fa de la menopausa la millor rebel·lió per, finalment, abraçar l’alegria de viure sense demanar perdó.
Marta Orriols
Les novel·les de Marta Orriols actuen com a remeis, en forma de paraules, que alleugen els neguits de l’experiència humana. Com ho fa? A través d’una mirada delicada i introspectiva que submergeix al lector en les complexitats i els matisos de la nostra existència.
A l'altra banda de la por relata la història de la Joana, una dona prop de la cinquantena que s’enfronta a una etapa de canvis i inquietuds mentre redirigeix el seu camí vital. La lectura pren de punt de partida la relació entre l’art i el pas del temps, que es trena amb grans temes com la nostàlgia, el record del passat, l’amor i la soledat.
La fita més alta en la trajectòria literària de Marta Orriols.
«Commovedora, subtil, delicada, honesta: així és l’escriptura de Marta Orriols». Laura Ferrero
«L’escriptora Marta Orriols és una sensible retratista de les relacions humanes». Anna Carreras
La Joana té l’estímul i la incertesa d’un càrrec nou com a responsable de la restauració i conservació de les obres d’art del MNAC, dos fills adolescents que comencen a fer la seva i, anys després de la separació, la petició de divorci de l’exmarit, que vol casar-se amb una dona de qui espera una criatura. Introvertida i observadora, la Joana s’esforça per desxifrar els canvis i alguns fets inquietants del seu entorn que debiliten l’equilibri que li procura la vida. Mentre s’ocupa de les obres d’art que el temps ha malmès, li revé a la memòria un home amb qui va passar dues nits ja fa anys, però que no ha oblidat mai malgrat la distància geogràfica que els separa.
A l'altra banda de la por explora temes com els matisos de l’amor, la bellesa, els fills, la soledat o les renúncies, i traça una reflexió sobre el pes del passat, i en qui ens convertim mentre busquem el nostre lloc al món. Marta Orriols hi captura com ningú les ondulacions de la vida.
Dolores Redondo
Dolores Redondo és una de les autores més llegides del panorama literari actual. Amb la Trilogia de Baztan —El guardià invisible, El llegat dels ossos i Ofrena a la tempesta— va crear un univers narratiu que combina intriga, misteri i elements de l’imaginari ancestral, i que ha captivat milions de lectors arreu del món.
A Les que no dormen NASH, Redondo construeix un relat intens i ple de tensió que ens endinsa en un món d’intuïcions, secrets i presagis, amb personatges memorables i una atmosfera inquietant que manté el lector en suspens.
A les Valls Tranquil·les no els agrada desenterrar secrets ni revelar veritats. Prepara't per a la nit més llarga. LA NOVA NOVEL·LA DE DOLORES REDONDO
La psicòloga forense Nash Elizondo documenta l’origen d’una llegenda sobre bruixeria a l’avenc de Legarrea, en una de les Valls Tranquil·les de Navarra, però quan baixa a l’avenc el que hi troba és el cadàver d’una noia desapareguda tres anys enrere, l’Andrea Dancur; un cas que va commocionar el país sencer i pel qual una dona compleix presó. Som al marc del 2020 i la troballa i les noves pistes obliguen a reobrir una investigació que aquest cop es desenvoluparà en dos plans diferents: d’una banda, a través del mètode científic, i de l’altra, mitjançant l’aprofundiment en la psicologia dels implicats i en el coneixement dels misteris ancestrals.
La Nash Elizondo, que s’endinsa en un territori mític i per moments hostil, comptarà amb ajudes inesperades i es posarà al capdavant d’una estirp de dones que no es dobleguen ni tan sols quan són les víctimes.
Els esdeveniments se succeeixen de manera vertiginosa en un relat que llegim amb l’ai al cor, sense treva, de la mà mestra de Dolores Redondo. La novel·la presenta uns personatges secundaris inoblidables i ens aboca a l’abisme de la crueltat, en una atmosfera de presagis i intuïcions, part essencial del seu absorbent món literari.
Sonsoles Ónega
Sonsoles Ónega ha captivat milers de lectors amb novel·les que combinen intriga, història i grans sagues familiars. Periodista i escriptora, s’ha consolidat com una de les autores més llegides dels últims anys.
A Les filles de la criada, Premi Planeta 2023, l’autora ens transporta a la Galícia de començaments del segle XX. En una casa senyorial neixen dues nenes la mateixa nit: la Clara, filla de la criada, i la Catalina, hereva de la família. El seu destí quedarà marcat per secrets, rivalitats i decisions que travessaran dècades.
Amb aquesta novel·la, Ónega construeix una història plena de girs i emocions que retrata les tensions socials i familiars d’una època, alhora que posa el focus en la força i la determinació de les dones.
Hi ha secrets de família que mereixen ser contats. Aquesta és la història d'un d'aquests secrets.
Una nit de febrer del 1900, tot just estrenat el segle XX, a la casa pairal d’Espíritu Santo arriben al món dues nenes, la Clara i la Catalina, els destins de les quals ja estaven escrits. Malgrat tot, una venjança inesperada sacsejarà per sempre les seves vides i les de tots els Valdés.
La Inés, matriarca de la saga i esposa fidel d’en Gustavo, haurà de sobreviure al desamor, al dolor de l’abandonament i a les lluites de poder per convertir la seva vertadera filla en hereva de tot un imperi, en una època en què a les dones no se’ls permetia decidir sobre les seves vides.
Les filles de la criada és una història màgica i al mateix temps realista, en una Galícia extraordinària, sobre homes i dones que es rebel·len contra el seu propi destí a la recerca de la veritat.
Estel Solé Casadellà
Estel Solé Casadellà és escriptora, actriu i dramaturga, i una de les veus destacades de la creació cultural catalana actual. Al llarg de la seva trajectòria ha publicat poesia, teatre i narrativa, i ha col·laborat també en diversos mitjans de comunicació.
A Aquest tros de vida, Premi Ramon Llull 2025, l’autora presenta la història de la Lena, una científica ambiciosa que intenta conciliar la carrera professional amb la maternitat. Quan diversos sotracs vitals sacsegen la seva vida, decideix emprendre un viatge inesperat a Occitània que la portarà a replantejar-se moltes de les seves certeses sobre la vida, la mort i l’amor.
Amb aquesta novel·la, Estel Solé construeix un relat intens i emotiu que explora la fragilitat i la resiliència humanes, i que convida a reflexionar sobre la necessitat de seguir endavant fins i tot en els moments més difícils.
PREMI RAMON LLULL Una novel·la que transcendeix en cada pàgina, amb una narrativa que emociona, provoca i inspira. Cal deixar d’enyorar per començar a viure.
La Lena és una científica ambiciosa que malda per conciliar les fites laborals amb la criança. Quan és dalt de tot de l’escala de les il·lusions, un parell de sotracs vitals la tornen a la graella de sortida. En plena desfeta personal, desafiant el seu matrimoni, l’opinió aliena i, fins i tot, a ella mateixa, decideix emprendre un viatge inesperat amb l’Abel que la porta a Occitània, a casa la Margue i el Benoît. La convivència amb els tres desconeguts farà que la Lena es plantegi dilemes inesperats sobre la vida, la mort i l’amor.
Aquest tros de vida explora amb sensibilitat la cruesa vital i la força per continuar endavant. Amb una escriptura precisa i carregada d’intensitat emocional, Estel Solé ens ofereix un relat captivador que ens parla de la fragilitat i la resiliència humanes.
Caterina Karmany i Jaume
La periodista Caterina Karmany i Jaume es va estrenar dins del panorama literari amb la novel·la El temps de les magranes i ara se suma al catàleg de labutxaca.
La Margot és una jove que torna al seu poble natal mallorquí, on reconnecta amb l’apassionant història de la seva àvia i d’altres dones decidides i valentes que van viure a la mateixa època. L’obra recull en paral·lel dues històries que s’interrelacionen al llarg de la lectura i que tenen molts nexes d’unió.
El debut literari de Caterina Karmany: la història de tres generacions de dones que gràcies a l’amistat i a la seva empenta se sobreposen a les circumstàncies adverses.
Quan la Margot, fotògrafa publicitària, torna al seu poble natal, a l’interior de Mallorca, el passat li esclata a la cara. Després de la mort dels pares, ella hi va viure amb l’àvia Joanaina. La casa on ara s’instal·la encara conserva les olors de les seves receptes i, en un racó del jardí, els dos magraners.
A poc a poc, la veïna Francina li anirà revelant el passat d’aquella dona forta sense estudis que feia de cuinera a les cases riques i li descobrirà alguns fets oblidats que van tenir lloc durant la postguerra a l’illa. I, a mesura que la Margot es reconcilia amb el poble on va créixer i recupera les seves tres amigues de sempre, les Moixes, que com ella també viuen atrapades per certes circumstàncies personals i laborals, la seva vida fa un tomb radical. Com l’àvia, ja és hora que confiï en el seu talent i tiri endavant els seus somnis.
En el seu debut literari, Caterina Karmany narra la història de tres generacions de dones valentes que, gràcies a l’amistat i a la seva empenta, se sobreposen a l’adversitat. Una novel·la captivadora que enmig de situacions tragicòmiques tracta qüestions ben punyents amb un estil fresc, directe i efectiu.
Irene Vallejo
Vols recórrer la fascinant història dels llibres que s’han estès durant gairebé trenta segles? Irene Vallejo irromp amb un fenomen literari que ja ha robat el cor de molts lectors. L’infinit dins d’un joc actua com un fil que unifica la cronologia literària, des dels reconeguts clàssics fins als llibres i debats de l’actualitat. Aquest assaig posa el focus en la col·lectivitat, en totes aquelles persones que s’han lliurat a protegir i salvar la literatura.
De fum, de pedra, d’argila, de seda, de pell, d’arbres, de plàstic i de llum… Un recorregut per la vida del llibre i dels qui l’han salvaguardat durant gairebé trenta segles.
Premi Nacional d'Assaig 2020.
Aquest llibre tracta de la història dels llibres. Un recorregut per la vida d’aquest fascinant artefacte que vam inventar perquè les paraules poguessin viatjar per l’espai i el temps. La història de la seva fabricació, de tots els tipus que hem assajat al llarg de gairebé trenta segles: llibres de fum, de pedra, d’argila, de joncs, de seda, de pell, d’arbres i, els últims d’arribar, de plàstic i de llum.
A més, és un llibre de viatges. Una ruta amb escales als camps de batalla d’Alexandre i a la Vil·la dels Papirs sota l’erupció del Vesuvi, als palaus de Cleòpatra i a l’escenari del crim d’Hipàtia, a les primeres llibreries conegudes i als tallers de còpia manuscrita, a les fogueres on van cremar còdexs prohibits, al gulag, a la biblioteca de Sarajevo i al laberint del subsol d’Oxford l’any 2000. Un fil que uneix els clàssics amb el vertiginós món contemporani, connectant‑los amb debats actuals.
Però, sobretot, aquest llibre és una fabulosa aventura col·lectiva protagonitzada per milers de persones que, al llarg del temps, han fet possibles i han protegit els llibres: narradors orals, escribes, il·luminadors, traductors, venedors ambulants, mestres, savis, espies, rebels, monges, esclaus, aventurers… Gent normal i corrent de qui en molts casos la història no registra els noms; aquests salvadors de llibres són els autèntics protagonistes d’aquest assaig.
Chimamanda Ngozi Adichie
Ser feminista no és exclusivament cosa de dones. El moviment va d’igualtat, inclusió i justícia. Així ho expressa l’escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie en l’assaig Tothom hauria de ser feminista, una reflexió sobre què significa ser feminista en la contemporaneïtat.
Amb una prosa clara i directa, sense excloure l’humor i el carisma que la caracteritzen, Ngozi atrapa al lector i l’empeny a preguntar-se com construir un món més just i igualitari.
«Avui m’agradaria demanar que comencem a somiar un pla per construir un món millor. Un món més just. Un món d’homes més feliços i dones més felices que siguin sincers amb ells mateixos. I aquesta és la manera de començar: hem d’educar les nostres filles d’una manera diferent. I també hem d’educar els nostres fills d’una manera diferent». (Chimamanda Ngozi Adichie)
Un llibre que recull el transcendental discurs que va oferir l’autora a TEDTalk sobre el significat de ser feminista en ple segle XXI. Un breu assaig que té el poder que les seves paraules ressonin dins el cap de qui les llegeix. Aquest és el poder que tenen els grans assajos per canviar la societat.
Kelly Barnhill
Kelly Barnhill és una autora nord-americana reconeguda per les seves novel·les de fantasia. Entre les seves obres més destacades hi ha La nena que va beure llum de lluna, guardonada amb la medalla Newbery, un dels premis més prestigiosos de la literatura infantil.
A Quan les dones eren dracs, Barnhill imagina un món on, l’any 1955, milers de dones es transformen misteriosament en dracs. A través de la història de l’Alex, una jove que creix marcada per aquest fenomen inexplicable, la novel·la reflexiona sobre la identitat, la llibertat i els silencis que envolten les dones.
Una història magistral sobre feminisme i la força que uneix les dones.
L’Alex és una noia normal que viu en un món que podria ser el nostre si no fos per la draconació en massa de 1955, un esdeveniment que va canviar el curs de la història dels Estats Units: milers de dones es van convertir en dracs i van alçar el vol en un camí de destrucció. La tieta de l’Alex, la Marla, és una d’aquestes dones. Va ser la draconació un acte involuntari? Per què la seva tieta es va transformar i la mare no? Ningú sap a què es deu aquest fenomen, i davant el desconcert de la població, el govern en prohibeix qualsevol menció o referència.
Obligada a fer veure que la seva tieta mai ha existit, l’Alex haurà d’afrontar la realitat que se li imposa: una mare sobreprotectora, un pare absent i l’obsessió de la seva cosina Beatrice, la filla de la Marla, per entendre el que va passar. Arrossegada per l’impacte que tot això ha causat en la seva família, l’Alex s’adonarà que aquella transformació té més a veure amb ella mateixa del que s’imagina, i també amb el fil invisible que uneix totes les dones i que mai ningú no podrà trencar.
Els gèneres d’aquest recull d’obres d’autores contemporànies són diversos: des de novel·les històriques, d’acció, de no ficció, fins a assajos reflexius. Però el que comparteixen és que són històries que commouen i connecten amb el nostre jo més humà, fan reflexionar i, sobretot, no deixen a ningú indiferent.
