Dones escriptores que han revolucionat la literatura i que no et pots perdre
Les dones han revolucionat molts àmbits i sectors, i el món literari no n’és una excepció. Noms com el de Caroline De Mulder, María Dueñas o Maria Barbal formen part d’un grup d’autores que han captivat el públic i la crítica actual, i que actuen com a pont entre generacions de lectors amb obres que exploren temàtiques universals a través d’una mirada compromesa.
Avui et presentem vuit obres imprescindibles d’autores contemporànies que t’atraparan des de la primera pàgina.
Marta Orriols
Les novel·les de Marta Orriols actuen com a remeis, en forma de paraules, que alleugen els neguits de l’experiència humana. Com ho fa? A través d’una mirada delicada i introspectiva que submergeix al lector en les complexitats i els matisos de la nostra existència.
A l'altra banda de la por relata la història de la Joana, una dona prop de la cinquantena que s’enfronta a una etapa de canvis i inquietuds mentre redirigeix el seu camí vital. La lectura pren de punt de partida la relació entre l’art i el pas del temps, que es trena amb grans temes com la nostàlgia, el record del passat, l’amor i la soledat.
La fita més alta en la trajectòria literària de Marta Orriols.
«Commovedora, subtil, delicada, honesta: així és l’escriptura de Marta Orriols». Laura Ferrero
«L’escriptora Marta Orriols és una sensible retratista de les relacions humanes». Anna Carreras
La Joana té l’estímul i la incertesa d’un càrrec nou com a responsable de la restauració i conservació de les obres d’art del MNAC, dos fills adolescents que comencen a fer la seva i, anys després de la separació, la petició de divorci de l’exmarit, que vol casar-se amb una dona de qui espera una criatura. Introvertida i observadora, la Joana s’esforça per desxifrar els canvis i alguns fets inquietants del seu entorn que debiliten l’equilibri que li procura la vida. Mentre s’ocupa de les obres d’art que el temps ha malmès, li revé a la memòria un home amb qui va passar dues nits ja fa anys, però que no ha oblidat mai malgrat la distància geogràfica que els separa.
A l'altra banda de la por explora temes com els matisos de l’amor, la bellesa, els fills, la soledat o les renúncies, i traça una reflexió sobre el pes del passat, i en qui ens convertim mentre busquem el nostre lloc al món. Marta Orriols hi captura com ningú les ondulacions de la vida.
Maria Barbal
A Maria Barbal la precedeix una gran trajectòria literària que l’ha consolidat com una de les autores més destacades de la literatura catalana contemporània. La seva prosa destaca per la seva gran intensitat i potència emocional.
Alguna vegada t’has preguntat què s’amaga al darrere de l’ofici d’escriure? Barbal dona resposta a aquest interrogant amb el personatge de l’Anton, un jove autor que es troba al cim de la seva carrera després de publicar el seu primer llibre. Però, aviat, l’escriptor es veu immers en els desafiaments i els reptes intrínsecs de la professió.
A Peripècies, endinsant-se en la humanitat dels escriptors amb un estil íntim i experiencial propi de Barbal.
Una immersió en les ombres de la creació literària i els desafiaments emocionals de l’ofici d’escriptor. Una novel·la sorprenent.
L’Anton Bellart veu com la seva vida fa un tomb inesperat després de l’èxit del seu primer llibre. Empès per un editor expert, es proposa escriure una noveŀla mentre intenta trobar el seu lloc en un món literari tan fascinant com exigent. La Sílvia Cors, una autora que sembla posseir ja un estil propi, esdevé una persona essencial en aquesta nova etapa.
El matrimoni, la paternitat i l’afany de destacar, aviat porten l’Anton a descobrir la fragilitat de l’equilibri entre la creació i la vida personal. En un laberint de decisions i conflictes, haurà de trobar una sortida abans de perdre’s del tot.
Peripècies explora amb mestria les llums i ombres de l’ofici d’escriptor i la complexa relació amb el món editorial.
«Feia estona que plovia, però l’Anton, immers en l’ambient càlid de la cambra, només havia sentit la pluja quan una paraula se li havia resistit. L’intent d’escriure el món, el que coneixia i el que imaginava, era la seva passió. La dificultat li encenia un repte i el que venia tot seguit el portava a escorcollar els actes de les persones, transformades en personatges, els seus perquès, sovint incomprensibles d’entrada, el rastre d’allò tan simple i tan complex al mateix temps, la marca dels passos que seguien en el camí divers de cada vida».
María Dueñas
María Dueñas ha captivat a molts lectors amb destacades obres com El temps entre costures, La missió de l’oblit i Sira, tant a esfera nacional com a l’Amèrica Llatina.
Aquesta vegada, Dueñas irromp amb una història vibrant d’una dona que viu l’època colonial i l’Algèria francesa. La trama es remet al segle XX, a una ciutat africana colonial on arriba una jove que, sota un nom fals, es veu obligada a treballar durament per sobreviure. Tot canvia quan una nit participa en el crim involuntari d’un home. A partir d’aquest moment, haurà de lluitar per reconstruir la seva vida on, en plena foscor, l’únic far serà el seu propi coratge.
L’escriptora ha tornat a guanyar-se el públic amb una novel·la que realça la força i la superació de l’individu enfront de les dificultats.
Vaig fugir d'un crim involuntari. Vaig fugir dels homes que no em van voler. Vaig fugir d'una guerra. Aquesta és la meva història, entre Espanya i Orà, al costat del Mediterrani.
Orà. Anys vint, segle XX. En aquesta ciutat africana d'origen àrab, amb influència espanyola i administració francesa, desembarca una jove amb el nom fals de Cecilia Belmonte. Aparentment, ha travessat el Mediterrani per escapar de la misèria, com tants compatriotes. El seu motiu, però, és més tèrbol.
La urgència per sobreviure l'obliga a deixar-se la pell en plantacions i safaretjos, com a treballadora domèstica i operària de fàbrica sense descans. Fins que una matinada, a la tabaquera Bastos, participa en un delicte pel qual paga amb el seu consentiment a un home menyspreable. La seva enteresa serà el que l'alliberi i li aporti el coratge per refer-se i emprendre un camí en ascens, ple de girs, triomfs i desafiaments, al llarg de tres dècades vibrants.
Aquesta és la història d'una dona que va viure l'auge colonial i el tràgic final de l'Algèria francesa. I, en paral·lel, les seves pàgines rescaten la memòria dels desconeguts pieds-noirs espanyols, que, arrossegats per l'emigració i l'exili, van formar part d'aquell món.
Caroline de Mulder
La maternitat de Himmler trenca el silenci davant d’un dels episodis més durs que turmenta l’espècie humana. La novel·la històrica de Caroline De Mulder parla sobre les cases de maternitat nazis, on el règim desenvolupava la raça ària. L’Helga, una infermera que treballa en un centre de maternitat i la Renné, una jove embarassada per un soldat alemany, viuen dins d’un ambient d’aparença idíl·lic i harmònic sota l’ombra del règim nazi.
L’escriptora belga se submergeix en el context de la Segona Guerra Mundial des d’un prisma femení i reflexiona sobre com el mal ordinari va desembocar en un mal absolut i irremeiable.
Una novel·la històrica que introdueix els lectors en un món femení sota l’ombra fosca del nazisme.
Baviera, 1944. Els rumors de la guerra amb prou feines arriben a la primera maternitat nazi, la Llar de la Terra Alta, Heim Hochland, creada per Himmler el 1936 dins del programa anomenat Lebensborn, “Font de vida”. El personal de la maternitat fa tots els possibles per oferir un ambient harmoniós a les mares i criatures dels membres de les SS. Allà treballa l’Helga, una infermera modèlica que cuida les dones embarassades i els nadons. Aviat, però, comença a viure situacions inquietants.
Chimamanda Ngozi Adichie
Ser feminista no és exclusivament cosa de dones. El moviment va d’igualtat, inclusió i justícia. Així ho expressa l’escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie en l’assaig Tothom hauria de ser feminista, una reflexió sobre què significa ser feminista en la contemporaneïtat.
Amb una prosa clara i directa, sense excloure l’humor i el carisma que la caracteritzen, Ngozi atrapa al lector i l’empeny a preguntar-se com construir un món més just i igualitari.
«Avui m’agradaria demanar que comencem a somiar un pla per construir un món millor. Un món més just. Un món d’homes més feliços i dones més felices que siguin sincers amb ells mateixos. I aquesta és la manera de començar: hem d’educar les nostres filles d’una manera diferent. I també hem d’educar els nostres fills d’una manera diferent». (Chimamanda Ngozi Adichie)
Un llibre que recull el transcendental discurs que va oferir l’autora a TEDTalk sobre el significat de ser feminista en ple segle XXI. Un breu assaig que té el poder que les seves paraules ressonin dins el cap de qui les llegeix. Aquest és el poder que tenen els grans assajos per canviar la societat.
Laia Perearnau
Laia Perearnau, autora de Francesca de Barcelona, torna a labutxaca amb un relat històric que busca aportar llum i reconeixement a les dones que van formar part de la resistència durant la Segona Guerra Mundial.
La passadora és un llibre basat en fets reals, protagonitzat pel personatge de la Sol, una dona passadora que ajuda a refugiats que fugen del terror nazi a travessar els Pirineus. Perearnau enfoca el seu relat en la figura d’aquests intermediaris i la seva labor durant la guerra. Però ho fa des d’una visió poc coneguda: la d’una figura femenina, que unifica les històries i els esforços de moltes dones resistents que han estat esborrades de la memòria col·lectiva.
Una història trepidant que reivindica el paper de les dones a la Resistència durant la Segona Guerra Mundial.
Acabada la Guerra Civil, a Bescaran, un poblet de l’Alt Urgell, els del bàndol guanyador dominen el poble i la família de la Sol les està passant magres perquè el seu pare ha hagut de fugir i refugiar-se a França. Un dia, en un camí d’alta muntanya, topa amb un perillós contrabandista i és testimoni de com viola i assassina una jueva que fugia de la guerra d’Europa. Després d’això, és ella qui ha de fugir i amagar-se entre un grup de contrabandistes a Andorra. Allà coneixerà el món dels passadors i, mentre el Tercer Reich avança fins a la frontera i escampa el terror al seu pas, anirà descobrint que entre els contrabandistes hi ha gent disposada a arriscar la vida per salvar persones que fugen dels nazis.
En una història commovedora, plena d’acció i basada en fets reals, Laia Perearnau reivindica el paper menystingut i oblidat que van tenir les dones en les xarxes de resistència durant la Segona Guerra Mundial, alhora que s’endinsa en la figura poc coneguda dels passadors, que van ajudar a evadir pilots, soldats, jueus i resistents al règim de Hitler.
Caterina Karmany i Jaume
La periodista Caterina Karmany i Jaume es va estrenar dins del panorama literari amb la novel·la El temps de les magranes i ara se suma al catàleg de labutxaca.
La Margot és una jove que torna al seu poble natal mallorquí, on reconnecta amb l’apassionant història de la seva àvia i d’altres dones decidides i valentes que van viure a la mateixa època. L’obra recull en paral·lel dues històries que s’interrelacionen al llarg de la lectura i que tenen molts nexes d’unió.
El debut literari de Caterina Karmany: la història de tres generacions de dones que gràcies a l’amistat i a la seva empenta se sobreposen a les circumstàncies adverses.
Quan la Margot, fotògrafa publicitària, torna al seu poble natal, a l’interior de Mallorca, el passat li esclata a la cara. Després de la mort dels pares, ella hi va viure amb l’àvia Joanaina. La casa on ara s’instal·la encara conserva les olors de les seves receptes i, en un racó del jardí, els dos magraners.
A poc a poc, la veïna Francina li anirà revelant el passat d’aquella dona forta sense estudis que feia de cuinera a les cases riques i li descobrirà alguns fets oblidats que van tenir lloc durant la postguerra a l’illa. I, a mesura que la Margot es reconcilia amb el poble on va créixer i recupera les seves tres amigues de sempre, les Moixes, que com ella també viuen atrapades per certes circumstàncies personals i laborals, la seva vida fa un tomb radical. Com l’àvia, ja és hora que confiï en el seu talent i tiri endavant els seus somnis.
En el seu debut literari, Caterina Karmany narra la història de tres generacions de dones valentes que, gràcies a l’amistat i a la seva empenta, se sobreposen a l’adversitat. Una novel·la captivadora que enmig de situacions tragicòmiques tracta qüestions ben punyents amb un estil fresc, directe i efectiu.
Irene Vallejo
Vols recórrer la fascinant història dels llibres que s’han estès durant gairebé trenta segles? Irene Vallejo irromp amb un fenomen literari que ja ha robat el cor de molts lectors. L’infinit dins d’un joc actua com un fil que unifica la cronologia literària, des dels reconeguts clàssics fins als llibres i debats de l’actualitat. Aquest assaig posa el focus en la col·lectivitat, en totes aquelles persones que s’han lliurat a protegir i salvar la literatura.
De fum, de pedra, d’argila, de seda, de pell, d’arbres, de plàstic i de llum… Un recorregut per la vida del llibre i dels qui l’han salvaguardat durant gairebé trenta segles.
Premi Nacional d'Assaig 2020.
Aquest llibre tracta de la història dels llibres. Un recorregut per la vida d’aquest fascinant artefacte que vam inventar perquè les paraules poguessin viatjar per l’espai i el temps. La història de la seva fabricació, de tots els tipus que hem assajat al llarg de gairebé trenta segles: llibres de fum, de pedra, d’argila, de joncs, de seda, de pell, d’arbres i, els últims d’arribar, de plàstic i de llum.
A més, és un llibre de viatges. Una ruta amb escales als camps de batalla d’Alexandre i a la Vil·la dels Papirs sota l’erupció del Vesuvi, als palaus de Cleòpatra i a l’escenari del crim d’Hipàtia, a les primeres llibreries conegudes i als tallers de còpia manuscrita, a les fogueres on van cremar còdexs prohibits, al gulag, a la biblioteca de Sarajevo i al laberint del subsol d’Oxford l’any 2000. Un fil que uneix els clàssics amb el vertiginós món contemporani, connectant‑los amb debats actuals.
Però, sobretot, aquest llibre és una fabulosa aventura col·lectiva protagonitzada per milers de persones que, al llarg del temps, han fet possibles i han protegit els llibres: narradors orals, escribes, il·luminadors, traductors, venedors ambulants, mestres, savis, espies, rebels, monges, esclaus, aventurers… Gent normal i corrent de qui en molts casos la història no registra els noms; aquests salvadors de llibres són els autèntics protagonistes d’aquest assaig.
Els gèneres d’aquest recull d’obres d’autores contemporànies són diversos: des de novel·les històriques, d’acció, de no ficció, fins a assajos reflexius. Però el que comparteixen és que són històries que commouen i connecten amb el nostre jo més humà, fan reflexionar i, sobretot, no deixen a ningú indiferent.
