Bearn o la sala de les nines, de Llorenç Villalonga

Després de la lectura

1. El paradís

“En aquest món no hi ha més paradisos que els perduts.”

Què vol dir aquesta frase? Recordeu l’exercici “Els temps perduts, els paradisos perduts” que hem fet “Abans de la lectura”? Doncs ara que ja heu llegit la novel•la, responeu i completeu:

A quin o quins paradisos fa referència Joan Mayol? Es tracta només de la casa i l’entorn de Bearn o hi ha més pèrdues en la vida dels personatges de Bearn? Feu una llista dels paradisos que han perdut cadascun dels personatges o els principals.

De què es lamenta, Don Toni?

Perdut el pacte amb Faust, una quimera de Don Toni, què fa per recuperar els paradisos perduts?

Perdut el pacte amb Faust, una quimera de Don Toni, què fa per recuperar els paradisos perduts?

Sou capaços de plasmar en imatges el concepte de “paradís perdut”? Penseu en el llenguatge publicitari, que acostuma a dir moltes coses amb molt poques imatges.

Ara observeu aquestes 4 imatges: totes són susceptibles de ser un paradís perdut. Hi esteu d’acord? Per què? Individualment reflexioneu: quin seria el teu paradís perdut i quina imatge li escauria?

2. El punt de vista narratiu. Primera part

  • El punt de vista narratiu de Bearn, et sembla intern o extern?
  • El narrador de Bearn, és testimoni o protagonista?



  • En dues línies escriu quina diferència hi ha entre el narrador intern protagonista i el narrador intern testimoni, si és que n’hi ha cap:
  • De vegades, Don Joan no és present en les escenes que explica ni tan sols les coneix. Com s’ho fa Villalonga per fer arribar al lector la informació que li interessa?

I també...

forçant-lo a tibar tant com pot les regles del joc i fer que Joan Mayol escolti “darrere les portes” o bé obligant Mayol a fer hipòtesis d’allò que li sembla que ha vist o sentit.
Busca’n algun exemple més. Com començaries una frase d’algú que explica una cosa sense estar-ne del tot segur?

Justifica aquesta dues afirmacions del professor Vicent Sambor:

1. «Don Joan personatge i Don Joan narrador no són ben bé la mateixa persona.»
2. «A Bearn, els lectors som uns intrusos perquè assistim —i escoltem amb tot detall— a la intimitat d’una confessió entre dos amics.»

Nota al professor: Si voleu aprofundir més en aquesta qüestió, podeu fer repassar als alumnes els punts de vista narratius o, si us interessa, llegir l’article d’on hem extret les frases de Vicent Simbor Roig: «Bearn o la sala de les nines, contra el realisme social», dins Llengua & Literatura, 4, 1990-1991.

3. El punt de vista narratiu. Segona part

La complexitat narratològica de Bearn ve del fet queVillalonga usa un punt de vista narratiu doble: dos punts de vista oposats, i alhora complementaris, que coincideixen en els dos personatges centrals: Don Toni de Bearn i Don Joan Mayol. Un únic narrador-testimoni, com és el cas de Joan Mayol, mai no li hauria permès explicar segons quines coses. Saps per què? Comenta-ho amb el professor.

Però què és allò que Joan Mayol no hauria pogut explicar si n’hagués estat el narrador únic?

Tot allò que Don Joan no va viure directament.

Quina utilitat tenen, doncs, les «Memòries» de Don Toni?

Permeten omplir els buits de la història que ens expliquen.

«La novel•la s’organitza sobre una hàbil superposició de punts de vista, el de Don Toni, el protagonista, i el de Don Joan, el narrador. Les diferències ideològiques i personals no amaguen allò que els acosta. Tots dos són “creadors” del Bearn mític», text adaptat de Jordi Castellanos, «Bearn o la sala de les nines: assaig d’interpretació».

Hem dit que són dos narradors oposats però complementaris. Sabries completar la llista següent amb tot allò que uneix i separa els dos protagonistes de Bearn?

Don Joan Don Toni
- defensa un catolicisme integrista del s. XIX - relativista i rebutja el fanatisme religiós
- veu la vida en termes absoluts - veu la vida complementària de tot amb tot
  -il•lustrat
  -“no hi havia res més contrari a la seva condició caparruda que la discussió”

El mèrit de Villalonga és aconseguir que cadascuna de les veus narratives es defineixi a partir de l’altra que li és oposada.

4. Qui diu què?

Ara que ja has llegit la novel•la, sabries dir quin personatge ha pronunciat la frase següent?

  • 1. «La separació de la meva dona m’afectà molt, perquè sempre l’he estimada. De llavors ençà duc hàbit de Sant Francesc.»
  • 2. «Voltaire, Joan, era deista. Ho sap tothom: “Si Dieu n’existait pas il faudrait l’inventer”.»
  • 3. «Mira, Tonet, quin infant. [...] T’has fixat en els ulls? No sé a qui em recorda.»
  • 4. «La visió suprema, sols la podem trobar acostant-nos a Déu.»
  • 5. «És que jo no ho som, un gal•licisme?»
  • 6. «El senyor, Joan, té coses molt rares. No he arribat a entendre’l mai.»
  • 7. «Ja ho sé que està penedit... Com que no li queda altre remei...»
  • 8. «Vossa Mercè sempre estudiant. Quan ens decidim a cremar-ne un parell de dotzenes?»
  • 9. «Però quants d’anys creu vostè —preguntà— que tardaran ‘les lumières’ a arribar fins aquí?»
  • 10. «Tot el poble assegura (vull creure que sense fonament) que Donya Xima ha vengut a cercar Vossa Mercè.»

5. De qui parlen...

De quina tercera persona parlen els personatges en els diàlegs següents? A vegades la resposta l’heu d’escriure dins del fragment mateix.

1. Donya Maria Antònia diu: «I el cas és, Joan —digué mentre atiava les estelles—, que aquest beneit tal vegada no ho sap. Mira, pel que pugui esser, el que hem de fer és casar-los. Casa’ls, Joan.»
—Però...
—Ara no veus que han fet Pasqua abans del Ram?
Parlen de... __________________

2. Don Toni diu: «Jo el que voldria saber —deia el meu protector— és com l’Emperadriu es decidí a fugir amb tu, després de tot el que havia succeït. Tu sempre has estat molt mentidera... ____ »

3. Donya Maria Antònia diu: «No, no ho sabia. No érem nosaltres, Tonet, que ens havíem arruïnat? Què li ha succeït?» Parlen de... __________

4. Don Toni explica: «La senyora encetava el diàleg parlant del temps. Seguia el capellà, que aprofitava l’ocasió per treure alguna conseqüència d’ordre moral. Les ties intervenien i feien intervenir les persones grans. .... _________ presidia l’acte amb una canya a la mà. Si algun dels nins interrompia, li pegava un cop damunt el cap.»

5. Don Toni i Xima tenen aquest diàleg: «No estàs gens espantada. Ho faràs molt bé. Li dius que véns d’aquí i que m’has trobat al llit, mallat, tot sol.
-Greu?
-No massa. A ella no li agraden els extrems.»
Parlen de... ___________________

6. El títol de Bearn o la sala de les nines

Llegiu:

«Bearn o la sala de les nines: la partícula “o” ajunta i separa a la vegada i davant la fal•laç elecció que sembla proposar-nos [Villalonga], el lector pot decidir de quedar-se amb la primera part o amb la segona. Però encara pot lliurar-se a una tercera operació, treure a la “o” el seu valor disjuntiu i atribuir-li’n un altre: “és a dir” [...] el títol llavors es llegiria “Bearn, és a dir, la sala de les nines”.

[...] puc concloure, que la sala de les nines és el lloc on es perden les seguretats, els punts de referència, ve a simbolitzar la relativitat d’aquest univers representatiu de Bearn. I per tant, podríem llegir: Bearn o l’ambigüitat. Perquè l’ambigüitat que regna a la sala de les nines no és més que el darrer avís, el més clar d’una ambigüitat que domina constantment al llarg de la novel•la, a qualsevol nivell que vulguem considerar-la.» Josep M. Benet i Jornet (text adaptat)

Tornen a aparèixer les ambigüitats! En l’exercici dels esquemes conceptuals dels personatges ja hem comentat que els personatges ens poden semblar contradictoris. A Bearn tots ens mostren una mica això i una mica allò.

Reflexioneu sobre aquest text del dramaturg Benet i Jornet i en grups de 3 o 4. Procureu recordar quantes situacions i personatges us han semblat ambigües i poc resoltes.

7. De finals oberts o ambigüitats

Què en sabem, al final, de la sala de les nines? I què en sabem, de don Felip, que és qui la va crear?

Què en sabem, dels orígens de Don Toni i Donya Maria-Antònia? Recordeu la frase que fa: «els suplantadors han destruït totes les proves de la seva bastardia»?

Arribarem a conèixer de debò la relació que va tenir Don Toni amb Donya Xima?

És Joan Mayol fill bastard de Don Toni?

Quina mena de sexualitat dubtosa té Joan Mayol quan se li suposa castedat? I quina mena de sexualitat tenia Felip, el creador de la sala de les nines?

Es plantegen massa interrogants, oi? Però què descobrim amb aquestes preguntes que conviden al debat? I quantes coses més no queden resoltes a la novel•la?

Així, doncs, Bearn és una novel•la amb un final obert o tancat?

Reflexió personal: Hi ha molts lectors a qui no els agraden els finals oberts. Els incomoda no saber “amb exactitud” què els passa als protagonistes de la història. N’hi ha, en canvi, a qui els agrada fer volar la imaginació i donar el “seu” final als personatges. I tu, quina mena de lector ets?

8. La dualitat de Bearn. Primera part

Fins aquí hem fet molt de camí: hem descobert les personalitats dels personatges de Bearn, hem descobert el mite de Faust, hem analitzat el context històric que viuen, hem vist com al final ens queden moltes qüestions sense resoldre... i veiem, finalment, que Bearn, o la casa de les nines, està basada en la famosa

regla dels oposats.

Heràclit va dir que:

regla dels oposats.

I Don Toni diu: «El món és una harmonia de contraris»

Llegim més frases de Don Toni:

«No hi ha una sola idea que no dugui en si mateixa la seva refutació possible» o bé
«entre Déu i el dimoni no hi havia més que un malentès» o encara
«entre Déu i el dimoni ha d’existir per força una coordinació, un equilibri»

Reflexioneu un moment sobre aquestes qüestions i després podeu posar-les a debat. Si en teniu ocasió, parleu-ne amb el vostre professor de filosofia i descobriu la relació que hi ha entre elles.

És la frase d’Heràclit l’origen de tota aquesta reflexió de Don Toni?

9. La dualitat de Bearn. Segona part

Però si tot es regeix pel seu contrari com diu Don Toni, quins són els contraris dels personatges?

  Vers Revers
Don Toni
La raó A voltes és vist com un bruixot
Persegueix l’impossible faustià Li desagrada el personatge de Faust
Acció (de jove) Contemplació (de gran i escriu les memòries)
Escepticisme Però vol conèixer el Papa
Volterià Contribueix a l’immobilisme social
   
Don Joan
Capellà escrupolós Sentiments sexuals contradictoris
Sentiments sexuals contradictoris Un sàdic amb Jaume
   
Donya Antònia    
Donya Xima El dimoni Un àngel
     

10. Traduccions

Bearn va arribar tard als lectors catalans respecte de quan fou escrita, però quan ho va fer va causar sensació, tant a favor com en contra. Sigui com sigui, Bearn ha estat de les novel•les catalanes més traduïdes a l’estranger, començant per l’italià el 1976.

En quines llengües creus que fou traduït Bearn?

  • Txec
  • Suec
  • Xinès
  • Francès
  • Anglès
  • Danès
  • Eslovè
  • Neerlandès
  • Lituà
  • Rus
  • Castellà
  • Finès
  • Vietnamita

A quina llengua estrangera pertany cada coberta?

Romanès
Alemany
Serbi
Búlgar
Norueg
Hongarès
Gallec
Italià

A quantes llengües, doncs, ha estat traduït Bearn? Tantes llengües com països?

Quines falten?

Creus que tots els títols són una traducció literal de “Bearn” o han adaptat altres títols?

Si rellegeixes el text de Benet i Jornet de l’exercici 6, veuràs que el dramaturg fa una reinterpretació del títol. Segons tu, els títols han de ser el reflex de la novel•la? O han de ser-ne el resum? O potser del tot abstracte?

De manera individual, busqueu un títol diferent per a Bearn o la sala de les nines. Després poseu-los en comú i voteu el que més us agradi.

Atenció: Coneixes TRAC, la base de dades que permet consultar quins autors i quins llibres de les lletres catalanes han estat traduïts a altres llengües? No? Doncs vés-hi i descobreix a quants idiomes ha estat traduïda La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda, probablement la novel•la catalana que ha tingut més èxit internacional.

Nota al professor: podeu plantejar el debat del títol rellegint el text de Benet i Jornet. És evident que tot en Bearn és ambigu, fins i tot el títol. Però trobar un títol nou sempre pot ajudar a reflexionar sobre allò que es narra en la novel•la. També podeu partir del darrer exercici de “Durant la lectura”, on demanàvem als alumnes que adjectivessin la novel•la.

11. Vendre Bearn

Saps com funciona el “mercat editorial”? Per fer-ho curt et podem explicar que les editorials i, molt sovint, les agències literàries envien els llibres que publiquen a les editorials estrangeres per convèncer-los que és una bona novel•la (o també pot ser un assaig o un llibre infantil) per traduir i publicar al seu país. Per fer-ho, hi ha moltes maneres, però la més habitual és acudir a les fires internacionals del llibre i explicar als editors que hi assisteixen les obres que ells consideren traduïbles.

Foto del centre d’agents literaris de la Fira de llibre infantil i juvenil de Bolonya

Foto del centre d’agents literaris de la Fira del llibre de Frankfurt, la més important del món

És així com ens arriben a nosaltres èxits com Harry Potter o grans clàssics com La muntanya màgica.

Venem un llibre!

Algú, un bon dia, devia vendre Bearn als editors italians, francesos o alemanys. Però, tal com heu vist, encara falten països que no coneixen aquesta gran obra. Posa’t ara “el barret d’editor”, agafa la maleta i vola fins a la ciutat de Frankfurt, on hi ha la fira del llibre més important del món.

Allà tens cita amb editors finesos, estonians i danesos que no coneixen ni Villalonga ni la seva obra. Quins arguments faries servir per convèncer-los que tradueixin l’obra a la seva llengua? Tan sols disposes de 20 minuts, que és la durada real de les cites en aquestes fires.

Per fer aquest exercici, poseu-vos en grups de 4: 2 fan d’editors estrangers i 2 d’editors catalans que volen vendre Bearn.

12. Autoavaluació. Què sé que no sé?

Aquí tens unes quantes preguntes que t’ajudaran a saber fins a quin punt has entès la lectura i has aprofundit en els coneixements. Si passes justet la primera prova, et recomanem que repassis alguns dels exercicis dels apartats “Abans” i “Durant” la lectura. I després pots repetir el test.

Bona sort!

 
© Grup62