Armand Obiols, d'una fredor que crema

Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat, és un dels grans interrogants de les lletres catalanes. És conegut al món cultural com a crític literari implacable, com un dels grans intel·lectuals de la seva generació, com a membre de la provocadora Colla de Sabadell, com a catalanista actiu i, sobretot, com a amant, company i presumpte mentor de Mercè Rodoreda —que li va dedicar La plaça del Diamant. L’«enigma Obiols», que ha captivat tots els biògrafs de Rodoreda i els seus milers de lectors, és ara mateix una pregunta que ningú havia aconseguit respondre. L’expresident, editor i escriptor Quim Torra hi ha dedicat molts anys d’estudi i està en condicions de traçar un perfil complet d’un intel·lectual de talla europea amb un pensament polític que sobta, avui dia, per la independència de criteri.

Quina va ser la influència d’Obiols sobre Rodoreda? Quin paper va tenir en el camp de treball nazi de Bordeus? Per què va ser arraconat i ignorat pels seus antics companys? La lectura dels papers d’Obiols provoca actualment una forta impressió.