L'Adriana té quaranta anys, un exmarit, una filla que ja dorm amb nois, unes cames de seda, un nou espòs, una amiga molt llançada i una posició benestant. També té, a pesar seu, l'exdona i el fill del seu actual marit, una mare intransigent i molt pesada, un germà ensopit, una mainadera que li fa de consciència i molt temps per no fer res. A més, diu mentides, li agrada beure i encreuar...
Maria Mercè Roca (Portbou, Alt Empordà, 1958). Escriptora i política, és diputada al Parlament de Catalunya des del 2003. Com a escriptora es dóna a conèixer amb el recull de narracions Sort que hi ha l'horitzó (1986), premi Víctor Català. Posteriorment passa a escriure novel·la amb Els arbres vençuts (1987), El present que m'acull (1987), premi Josep Pla, Perfum de nard (1988), La casa gran (1991), Greuges infinits (1992), Cames de seda, premi Sant Jordi 1992, L'àngel del vespre (1998), Temps de perdre (1999), Delictes d'amor, Premi Ramon Llull 2000, L'últim tren (2003), i Els dies difícils (2005),També ha conreat la literatura juvenil a Com un miratge (1988) o El llop Pepito (2006); i fins i tot, el guió de sèries televisives com Secrets de família, emès per TV3. Té obra traduïda a l'alemany, al castellà, a l'èuscar, al francès i al neerlandès.És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.