Avui estem misteriosos i amb ganes d’espantar-te una mica. Literàriament, és clar! Sabem que les novel·les de por i de misteri tenen molts seguidors, i per això us volem recomanar alguns títols recents que destaquen en aquests gèneres.
David Cirici, nascut a Barcelona l'any 1954, és escriptor, guionista i publicitari. Ha treballat com a guionista a la ràdio en el programa de Ràdio 4 Català per a tothom" (1976-1982) i a la televisió en sèries com Oliana Molls (TV3, 1985-1986), Kiu i els seus amics (TV3 1984), Les tres Bessones (TV3 1995-2000), i programes com Ahí te quiero ver (TVE, 1986), Tariro Tariro (TVE, 1987), Blanc o negre (TV3, 1987), No passa res (TV3, 1988), El joc del segle (TV3, 1992). També ha treballat en guions d'espectacles musicals del grup Roseland.El 1984 va obtenir el Premi Recull i el Premi de literatura infantil Apel·les Mestres amb el llibre Vòlics. Amb la publicació de La fábrica de les mentides va guanyar el Premi de novel·la Joaquim Ruyra. Amb la Vida dels altres va ser finalista del Premi Ramon Llull 2000. També ha publicat Els Grúfols (edicions Pau), un llibre per a nens sobre el racisme, i El baró i la leprosa (Empúries).Ha estat director creatiu a les agències RCP Saatchi & Saatchi i Alta Definión, i soci fundador i director creatiu a Imagina. Des del 2000 dirigeix la seva pròpia agència, Cirici Comunicació.
Vint-i-cinc anys més tard, tornen els Germans Miranda amb set de venjança.
Deu sicaris literaris amb una llarga experiència en l’ofici i que són, curiosament, germans, van rebre, fa alguns mesos, un encàrrec al qual no es van poder negar: cada un d’ells havia de perpetrar un assassinat literari, basat en experiències pròpies o imaginades.
No els vam dir a qui, ni quants, ni de quina manera, ni on, ni quan s’havien de cometre els assassinats, ni si havien de ser reals, inventats o somiats. L’única condició era que, armats amb la seva imaginació i les seves mortals eines narratives, ens presentessin assassinats originals, intrigants, emotius, impactants i, sobretot, que deixessin molt de rastre.
Vosaltres, estimats lectors, ens haureu de dir si finalment se n’han sortit i han complert l’encàrrec.
Si no ho han fet, ho sentim molt però no tindran ni una segona oportunitat ni una segona edició (o potser sí).
Això, a més del prestigi professional, és el que es juguen els deu Germans Miranda a Assassins, aquest llibre que teniu a les mans i us moriu de ganes de llegir.
Lluís Arcarazo Miranda (L’Exterminador de Sants). Guionista, realitzador ocasional de documentals i exllibreter al mercat de Sant Antoni. Membre del club de petanca de la Selva de Mar.
Sergi Belbel Miranda (El Sàdic Ganyotaire). Autor i director teatral, professor ocasional de guió i exguia turístic de París. Soc un mag frustrat.
Pep Bras Miranda (El Joker Calb). Guionista, professor d’escriptura creativa i ex-Niño Polla de la literatura catalana. M’encanta sumar els números de la matrícula del cotxe que va davant.
David Cirici Miranda (Psychokiller). Escriptor, guionista i exassessor polític. Fan de Puccini.
Piti Español Miranda (El Clenxes). Guionista, professor universitari i extrapezista. El meu estat natural és l’entusiasme.
Jordi Galceran Miranda (El Butxaques). Autor teatral, cultivador de tomàquets i exfilòleg. M’agrada anar a mirar eines al Servei Estació.
Enric Gomà Miranda (L’Urtain dels Diccionaris). Escriptor, divulgador lingüístic i excoŀleccionista d’esqueles. Busco una cuinera quinzenal.
Jordi Lara Miranda (El Bubulinu). Escriptor, cineasta i exprimer bandoneó de l’Orquestra de Tango de Barcelona. Darrerament m’estimo més badar que llegir.
Joaquim Oristrell Miranda (El Travis). Guionista, director i extutor del grup Parchís. Workaholic de mena.
Matthew Tree Miranda (El Cap de Pa de Quilo). Escriptor i lector. Exanarquista fracassat. El meu somni és vendre més llibres que Ian McEwan.
Deu sicaris literaris amb una llarga experiència en l’ofici i que són, curiosament, germans, van rebre, fa alguns mesos, un encàrrec al qual no es van poder negar: cada un d’ells havia de perpetrar un assassinat literari, basat en experiències pròpies o imaginades.
No els vam dir a qui, ni quants, ni de quina manera, ni on, ni quan s’havien de cometre els assassinats, ni si havien de ser reals, inventats o somiats. L’única condició era que, armats amb la seva imaginació i les seves mortals eines narratives, ens presentessin assassinats originals, intrigants, emotius, impactants i, sobretot, que deixessin molt de rastre.
Vosaltres, estimats lectors, ens haureu de dir si finalment se n’han sortit i han complert l’encàrrec.
Si no ho han fet, ho sentim molt però no tindran ni una segona oportunitat ni una segona edició (o potser sí).
Això, a més del prestigi professional, és el que es juguen els deu Germans Miranda a Assassins, aquest llibre que teniu a les mans i us moriu de ganes de llegir.
Lluís Arcarazo Miranda (L’Exterminador de Sants). Guionista, realitzador ocasional de documentals i exllibreter al mercat de Sant Antoni. Membre del club de petanca de la Selva de Mar.
Sergi Belbel Miranda (El Sàdic Ganyotaire). Autor i director teatral, professor ocasional de guió i exguia turístic de París. Soc un mag frustrat.
Pep Bras Miranda (El Joker Calb). Guionista, professor d’escriptura creativa i ex-Niño Polla de la literatura catalana. M’encanta sumar els números de la matrícula del cotxe que va davant.
David Cirici Miranda (Psychokiller). Escriptor, guionista i exassessor polític. Fan de Puccini.
Piti Español Miranda (El Clenxes). Guionista, professor universitari i extrapezista. El meu estat natural és l’entusiasme.
Jordi Galceran Miranda (El Butxaques). Autor teatral, cultivador de tomàquets i exfilòleg. M’agrada anar a mirar eines al Servei Estació.
Enric Gomà Miranda (L’Urtain dels Diccionaris). Escriptor, divulgador lingüístic i excoŀleccionista d’esqueles. Busco una cuinera quinzenal.
Jordi Lara Miranda (El Bubulinu). Escriptor, cineasta i exprimer bandoneó de l’Orquestra de Tango de Barcelona. Darrerament m’estimo més badar que llegir.
Joaquim Oristrell Miranda (El Travis). Guionista, director i extutor del grup Parchís. Workaholic de mena.
Matthew Tree Miranda (El Cap de Pa de Quilo). Escriptor i lector. Exanarquista fracassat. El meu somni és vendre més llibres que Ian McEwan.