Stéphane Hessel va néixer a Berlín el 1917 però viu des dels set anys a París. El 1939, just quan comença els estudis superiors, és mobilitzat i dos anys més tard s'uneix a la Resistència. Empresonat per la Gestapo el 1944, escapa d'una mort segura a Buchenwald. Un cop acabada la guerra, convertit en diplomàtic, Hessel col·labora amb les Nacions Unides, i el 1948 forma part de l'equip redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans. És a...
Llegir-ne mésEn Jordi es va llegir fa uns mesos l’Indigneu-vos!, de Stéphane Hessel. Li hem demanat, doncs, que ens n’expliqui la continuació: Comprometeu-vos!
A les llibreries, Nosaltres!
Quan vaig agafar aquest Comprometeu-vos! va ser per saber què més havia d’explicar Hessel.
Aquest llibre té un fil conductor: una conversa entre un jove d’una vintena d’anys i l’autor francès a través de la qual parlen d’una sèrie de qüestions d’actualitat com ara la implicació dels joves en el món que els envolta, aquest moviment d’indignació, la possibilitat d’èxit que pugui tenir aquest fenomen dels “Indignats”, etc.
Durant el llibre es fa referència als Drets Humans, citant-los i recordant que avui en dia, malauradament, aquest món encara no és capaç de complir-los i respectar-los.
Després d’haver-me llegit els dos llibres tinc una mica més de confiança de què aquest moviment que es coneix com “Els Indignats” o el “15-M” pot arribar a bon port.
En Jordi s’ha llegit Les raons dels indignats i li hem demanat que ens l’expliqui perquè, després d’haver llegit l’Indigneu-vos! i el Comprometeu-vos! de Stéphane Hessel pel Nosaltresllegim, creiem que no hi ha ningú millor per parlar-ne.
Les raons dels indignats és un recull d’opinions de diverses persones, i de diverses disciplines, que formen o han format part del col·lectiu que coneixem com a “Indignats”.
Si us en recordeu i busqueu uns posts enrere, podreu trobar la mare dels ous als posts que vaig fer al Nosaltresllegim amb l’Indigneu-vos! i el Comprometeu-vos! de Stéphane Hessel l’home que, com a mínim, ha posat nom a la primera revolta cívica d’aquest segle XXI.
Però tornant al llibre d’avui, a Les raons dels indignats hi podreu trobar els punts de vista de persones d’aquest moviment i que conformen un ampli espectre: des de l’esquerra més esquerranosa (encara que… millor que ho deixem estar), okupes i activistes, fins a historiadors, llicenciats en dret, etc.
Al cap i a la fi, tot aquest grup de gent ens explica què és per ells aquest moviment, cap a on anirà i quins han estat els punts clau per entendre el seu èxit social. En aquest últim cas, la revolució que s’inicia des de la xarxa social Twitter, la recuperació de les “àgores” -assamblees- als pobles reforçades per internet, i sobretot, la més que dubtosa resposta política a la iniciativa popular de Madrid, Barcelona i altres ciutats.
Només cal tenir en compte un detall important: aquest llibre es va fer una setmana abans dels disturbis prop del Parlament de Catalunya… i ja llavors hi havia certa clarividència del que podia acabar passant.
L’he trobat interessant perquè he pogut conèixer punts de vista d’àmbits que no són els més propers al meu i, a partir d’aquí, entendre que per molt diferents que siguem -o diguem a tothom que som-, tots acabem dient una mica les mateixes coses.
Top