Diré que m'ho he inventat

Escriptora catalana i canadenca, Marta Marín-Dòmine ha estat professora a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Wilfrid Laurier University de Canadà, on ha dirigit el Center for Memory and Testimony Studies. La seva investigació i creació literària giren al voltant dels exilis i la memòria, les herències i l’oblit. Ha realitzat els documentals The Vengeance of the Apple. Argentinians in Toronto (2010) i Mémoire Juive du Quartier Marolles-Midi, 1930 a 1942 (2012). Ha escrit el guió del vídeo Refugi amb imatges de Carla Simón, per a la sèrie Un vocabulari per al futur, comissionada pel CCCB (2020), i va col·laborar com a autora al Decameró que va obrir la temporada 2021-22 del Teatre Nacional de Catalunya. L’any 2017 va realitzar la instal·lació audiovisual Je vous offre les oiseaux / Us ofereixo els ocells, ​​en homenatge a les víctimes de l’Holocaust. El 2019 va publicar Fugir era el més bell que teníem, que va rebre el premi Ciutat de Barcelona d’assaig 2019, el premi Joaquim Amat-Piniella 2019, i el premi Serra d’Or de novel·la 2020, i recentment, Ellas, un comentari sobre la condició amorosa femenina a través del teatre del Segle d’Or. Actualment dirigeix ​​el Born Centre de Cultura i Memòria, a Barcelona.