Si no tens por, no ets humà.
Quan en Thomas es desperta a l’ascensor, l’única cosa que recorda és el seu nom. Està envoltat de nois desconeguts que, com ell, tampoc recorden res del seu passat.
“Encantat de coneixe’t, cagafil. Benvingut a la Clariana”.
Més enllà dels imponents murs de pedra que s’aixequen envoltant la Clariana, hi ha el Laberint, sense límits i sempre canviant. Cada matí, en obrir-se les portes, els corredors busquen una sortida. Mai ningú ha sobreviscut una nit a dins. Llavors arriba una noia. La primera. I el missatge
que porta és aterridor.
Recorda. Sobreviu. Corre
La confessió d’en Thomas sobre allò que recorda i com la població de la Clariana s’haurà d’enfrontar al dilema de quedar-se on son o lluitar per la llibertat, dividirà el grup i ens mostrarà com l’esperit de lluita i superació no està regit amb l’edat, sinó amb l’anhel de cadascú.
El corredor del laberint és, sense cap mena de dubte, una de les meves millors lectures de l'any. M'ha semblat una novel·la increïblement addictiva i ben estructurada.
En tractar-se del primer llibre d'una trilogia, hi ha detalls que no es resolen, però que t'omplen de dubtes i pensaments, i el millor, amb ganes de seguir les aventures del corredor del laberint amb el seu segon volum: Les proves.
Thomas és un bon protagonista dins del que cap, potser amb excés de valentia i d'autosacrifici, però tots sabem que si l'autor sap donar-li una bona forma, pot crear un d'aquests personatges que se't queden durant molt temps. Això si, potser m'hauria agradat conèixer més a Theresa, segueixo tenint debilitat per les noies protagonistes, més que res perquè em puc identificar millor amb elles.
Encara que el ritme va fer que deixés de costat aquesta lectura vaig tornar a retomar-ho pocs dies després i no va ser una decisió roïna, ja que no vaig soltar-ho quasi fins que vaig acabar de llegir-me’l. Els personatges van començar a enganxar-me i la història es feia més ràpida.
Es llegeix ràpidament, pels capítols curts i per la seua trama adictiva i que no deixen de passar coses. També inesperades!
Sense comentaris. Així m'ha deixat la lectura d'aquest llibre. Tant de bo li hagués donat una oportunitat abans!
El món que ha creat James Dashner és increíble, original i molt creatiu. La idea que l'espai on transcorre la història sigui un laberint és molt atraient i la veritat és que he gaudit llegint com l'intentaven resoldre. Em sentia com si jo mateixa estigués allà, amb ells!
Top