Grup62
Butxaca
Triar format
Tria el teu format
Comprovar disponibilitat

El crit del peresós

Inventari complet

Sam Savage

Editorial: labutxaca
Col·lecció: LABUTXACA
Traductor: Josefina Caball Guerrero
Nombre de pàgines: 224

Sinopsi de El crit del peresós:

Andrew Whittaker, que sobreviu a base de llaunes, pastisseria industrial i vodka, és l'editor d'una revista literària modesta però molt cuidada anomenada Soap: A Journal of the Arts. A través d'aquesta revista, espera atiar el foc de l'excel·lència literària publicant relats de viatges com ara Els vàters d'Annapurna o la poesia invertida de Wildercamp. Però la vida no és fàcil quan t'empaiten els deutes, una exmuller exigent, uns autors desesperats, uns llogaters sonats i la pròpia manca de perspectives. Lligat de mans i peus per la seva falta de recursos econòmics, decideix organitzar un festival literari per donar una empenta a la debilitada revista. Esdevindrà aquest fet el seu moment de glòria o serà més aviat el seu Waterloo personal?El crit del peresós és un retrat commovedor i una brillant dissecció del món de la literatura en tota la seva esplendor i decadència. 
Butxaca
Triar format
Tria el teu format
Comprovar disponibilitat
Informa't de les nostres novetats de novel·la contemporània
Apunta't i t'informarem de les nostres novetats més destacades
Carregant...

Fitxa tècnica

Data de publicació: 07/07/2011 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-9930-336-9 | Codi: 387154 | Format: 13 x 21 cm. | Presentació: Rústica sense solapes | Col·lecció: LABUTXACA | Traductor: Josefina Caball Guerrero

Blog

El crit del peresós

El crit del peresós és… un llibre divertit. Té un humor una mica estripat que m’ha recordat l’Eduardo Mendoza d’El misterio de la cripta embrujada.

El llibre tracta, en poques paraules, del descens a l’infern del protagonista: Andrew Whittaker. No l’infern real, sinó d’un procés de degradació de l’individu bastant important. La referència a Mendoza em ve al cap perquè la situació més absolutament anormal i absurda es narra d’una manera lleugera i clara, com si fos el més habitual del món.

En Whittaker és escriptor -sense res publicat, ja em diràs quin èxit!- i editor d’una revista literària amb moltíssimes aspiracions. Potser un pèl massa. De fet, totes les aspiracions que pot tenir la revista són massa.

A més, El crit del peresós està relatat des de l’òptica del protagonista a través de diversos escrits i cartes: el llibre és un epistolari. Això sí, mai veiem les respostes. Alguns dels destinataris són l’exdona, la germana, el director de la residència d’ancians on té la mare ingressada, el director del banc, tots els col·laboradors de la revista (individus amb unes ínfules de literats grandioses), els llogaters amb qui lluita, etc.

En resum, un llibre divertit sobre un individu que, malgrat no ser pobre, viu en la misèria personal més absoluta. I malgrat aquesta descripció del personatge, creieu-me que és un llibre que fa molta gràcia.

El crit del peresós, de Sam Savage

La Sara ens fa la seva segona ressenya per tots Nosaltres, i ho fa d’un llibre del qual ja ens n’havia parlat en Sergi… i sembla que a ella també li ha agradat!

Estic bastant convençuda que ningú voldria tenir a la seva vida algú com Andrew Whittaker. Un personatge amb un do especial pel ridícul i el patetisme.

Té una capacitat immensa de trobar-se o més ben dit de buscar-se situacions surrealistes i totalment humiliants. Andrew Wittaker perd la dignitat cada dos per tres, i el pitjor és que la majoria de vegades no n’és conscient. De fet, segons ell dirigeix la revista literària que mereixeria tenir el més alt prestigi. No se n’està de criticar amb una sinceritat sagnant tots els textos que li arriben, cap dels quals, evidentment, té el nivell suficient per ser publicat. Per captar l’essència dels nostre antiheroi us diré que per Andrew Wittaker el súmmum d’un certamen literari és que hi hagi un cercavila amb elefants. Diu molt d’algú, això…

Sam Savage ens presenta el món de l’editor de la revista Soap a partir de les cartes que escriu principalment a la seva exdona, els seus llogaters rebels i tot un seguit pseudoescriptors que volen publicar a la seva revista. Un món que al començament de la novel·la és gris -o tirant a marró amb verdet de florit- i que a mesura que avança el llibre s’enfonsa més. Però encara que sembli el contrari, El crit del Peresós és principalment un llibre d’humor. Això sí, d’humor molt negre.

Mentre llegeixes somrius constantment i immediatament et sents mig culpable d’estar rient. Les situacions que es produeixen durant el llibre estan narrades en primera persona i el protagonista les explica com si fossin les més normals del món, i aquí és on crec que resideix la gran comicitat d’un llibre que, indirectament, també ens mostra la part més fosca i miserable del món literari i editorial.

És un llibre molt recomanable, però quan el llegiu prepareu-vos l’estómac per entomar l’acidesa que destil·la mentre rieu de les desventures d’Andew Wittaker.

Totes les opinions de El crit del peresós

Deixar un comentari
  • La teva valoració
Perquè la valoració sigui visible necessitem que accedeixis al teu compte Accedir