Anna Gimeno Berbegal (1969) és periodista. Llicenciada en Ciències de la Informació i llicenciada en Sociologia. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, com el diari Levante-EMV, l'Agència Efe, Ràdio 9, així com en suplements i revistes culturals. Ha publicat durant diversos anys una sèrie de relats eròtics breus a la Cartelera Turia. Ha estat professora de Comunicació en Educació d'Adults a la ciutat de València, i professora de Co...
Llegir-ne mésLa Gisela s’ha llegit El desig de ser mare, de l’Anna Gimeno, i ens el ressenya pel Nosaltres.
Tractar un tema com el de la reproducció assistida és, com a mínim, delicat. I l’Anna Gimeno ho fa molt bé amb un llibre valent i útil. I és que, segons com, en la majoria de llibres com aquests és una mena de “llibre pràctic” de com no caure en la tristesa més profunda –i amb raó- per la impossibilitat de poder tenir fills.
En aquest llibre es parla de tractaments per tenir-ne. Es parla de per què hi ha persones que no en poden tenir. Es parla de qüestions fisiològiques que ens haurien d’interessar, i molt, en moments com aquests per no deixar tot el coneixement en mans del metge que ens atén. Es parla, evidentment, de com afrontar el moment de saber que no se’n poden tenir, el de “vinga, som-hi”, el de “merda, per què no va bé”,… i molts més. I finalment, es parla d’un àmbit que m’ha semblat especialment útil. No és una guia, però sí que és una llista de llocs i institucions on poden anar les persones que estiguin buscant aquesta criatura que no pot venir. Una llista de qui els pot ajudar.
Tot el llibre, escrupolosament documentat i seguint un relat a cavall entre el millor reporterisme i el llibre pràctic, ofereix eines que poden ser molt útils per qui es troba en un buit o no sap per on tirar, com ara aquest apèndix final amb bibliografia, webs de referència, llistat de termes, etc.
Em quedo, però, amb aquests testimonis que recull l’Anna Gimeno:
Laia Montiel conta que quan va rebre la notícia de l’embaràs no va tenir una reacció forta de saltar d’alegria, més aviat es va quedar parada, va trigar a reaccionar. Una estona després, ja al cotxe de tornada a casa amb la seva parella, no van poder acabar el recorregut i van parar a mig camí per trucar a la família i als amics i explicar-los-ho. Tot i així, i diversos mesos després d’haver nascut la seva filla, encara la mira i li costa de creure que tot allò va passar i que realment és mare.
En prenem nota, Gisela!
Top