Des de fa anys Àngel Mauri ha estat donant voltes a una frase inacabada que va veure en una paret de Cerdanyola: "La felicitat no és completa. Fal...". Ell no se sent feliç, però seria incorrecte considerar-lo un desgraciat integral. En qualsevol cas, no està segur de què li falta. La felicitat no és completa narra set episodis en la formació del protagonista, Àngel Mauri, entre 1971 i 2003. L'amistat, la família, l'educació, l'amor, la feina o la política són etapes de la seva socialització, en general defectuosa. A més d'un dubtós aprenentatge vital, la novel·la retrata les continuïtats i les metamorfosis, les contradiccions i les reminiscències d'un personatge, però també els escenaris, les paraules, els jocs i les músiques d'una època. Sense crítica ni nostàlgia, al contrari: amb humor, tendresa i, sobretot, amb la força de l'hiperrealisme, La felicitat no és completa recorre el foc i la cendra, els costums i les singularitats d'una generació que va veure la llum quan va morir John F. Kennedy i ofereix una visió inèdita dels anys setanta i vuitanta.
Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963 – Torroella de Montgrí, 2022) va guanyar la Biennal de Barcelona en l'apartat de literatura als 25 anys. L'any següent va aparèixer el seu primer llibre, el recull de contes Cercles d'infinites combinacions, al qual seguirien En companyia de l'altre (premi Documenta 1998) i El poeta i altres contes (premi Mercè Rodoreda 2004). Una antologia —dita tria personal— d’aquesta narrativa curta veuria la llum amb el ...
Llegir-ne més
.jpg)
Top