Grup62
Rústica amb solapes
Triar format
Format únic
Comprovar disponibilitat

La mà de ningú

Editorial: Edicions Proa
Col·lecció: A TOT VENT
Nombre de pàgines: 240

Sinopsi de La mà de ningú:

Sis vides giren al voltant d?un crim que revalarà una trama de gran abast
La vida és molt tranquil·la en aquell poble del nord de França. Un matí de novembre, però, un pagès de setanta-sis anys, antic combatent a la guerra d'Indoxina, troba una mà amputada enmig d'un camí rural. Una mà que ningú no sap com hi ha anat a parar. A partir d'aquesta troballa macabra, s'inicia una història que anirà creixent amb la intervenció d'altres personatges: un transportista que conversa tot el dia amb una amant imaginària, un immigrant senegalès que ven pel·lícules al carrer, una okupa que fa malabars, un metge vidu amb dues filles petites... Vides senzilles que amaguen totes algun secret i que es veuen transformades, de sobte, per una trama criminal.
Rústica amb solapes
Triar format
Format únic
Comprovar disponibilitat

Sobre l'autor de La mà de ningú

Vicent Usó (Vila-real, 1963) ha publicat nou novel·les. Ha estat finalista del premi Sant Jordi en dues ocasions, amb Les ales enceses (2005) i El músic del bulevard Rossini (2009). Forma part del col·lectiu Unai Siset. Amb La mà de ningú debuta en el gènere de la novel·la negra. Llegir-ne més

Fitxa tècnica

Data de publicació: 06/10/2011 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-7588-271-0 | Codi: 171557 | Format: 15 x 23 cm. | Presentació: Rústica amb solapes | Col·lecció: A TOT VENT

Blog

La mà de ningú, de Vicent Usó

Els tentacles de la guerra no entenen de fronteres, ni geogràfiques ni cronològiques. Aprofiten la tèrbola indiferència social per passar desapercebuts, i s’estenen fins als racons més insospitats, com ara un tranquil poble del nord de França.

Un matí de novembre, André Labarbe, pagès i antic combatent a la guerra d’Indoxina, frena bruscament el tractor. El seu gos Doudou protesta amb uns lladrucs. L’André baixa del tractor i el gos el segueix. Abans de vomitar, descobreix que l’objecte que els fars han il·luminat, el mateix que l’ha obligat a frenar en sec, no és altra cosa que una mà amputada a l’alçada del colze.

Amb aquesta impressionant escena comença La mà de ningú, una novel·la negra, clàssica en concepte, que s’atreveix amb una trepidant intriga prescindint de detectius.

Vicent Usó fa avançar la narració enllaçant les trames d’uns personatges de força actualitat: un metge, un transportista, un pagès, un immigrant senegalès i una okupa.

Els anem coneixent amb petits salts en el temps que ens fan arribar les seves accions, les seves paraules i els seus silencis. Amb quatre detalls físics n’hi ha prou per sentir-los propers, per imaginar que fàcilment podrien pertànyer al món que ens envolta. Fins i tot podem reconèixer les relacions afectives poc convencionals que l’escriptor descriu sense prejudicis.

Amb un estil depurat i senzill, que prescindeix dels elements innecessaris, Vicent Usó aconsegueix crear una atmosfera de misteri que atrapa des del primer moment. La mà de ningú és una lectura àgil que manté la tensió a cada pàgina. Una novel·la que farà gaudir als amants dels crims de paper.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

La mà de ningú

No és una història lineal, sinó sis històries que s’entrecreuen, es troben i es modifiquen mútuament.

Un pagès, de gairebé 70 anys considerat heroi de la guerra d’Indoxina, amb la dona que comença a patir Alzheimer.

Un home provinent dels Balcans que condueix de matinada una furgoneta, amb un contenidor per càrrega per una carretera amb una acompanyant imaginària: la seva examant.

Un home jove i negre que ven cds il·legals i no té lloc on dormir, tot i que una noia amb roba de colors li ha ofert lloc en una casa ocupada.

Una malabarista, a qui anomenen Princesse, que té marejos als matins i no vol estar gaire dies al mateix lloc. Sense lligams.

Un metge prestigiós i amb diners, vidu per un accident que també ha afectat una de les seves filles bessones.

Una dona maltractada que accepta el refugi que ofereix una institució en un castell-palau a canvi de fer de minyona.

Què pot unir aquestes sis persones, aquestes sis històries absolutament dispars i en principi tan allunyades entre elles? Doncs una mà tallada a l’alçada del colze que no és de ningú.

A partir d’aquesta troballa macabra es van teixint, en tres dies, una tela de relacions que ens recorda que tots estem connectats i que no estem tan lluny com pensem de la barbàrie.

M’ha agradat molt. La novel·la negra és el meu gènere preferit i que n’hi hagi en català, pensada en català, escrita en català, és un luxe. M’ha agradat especialment que estigui escrita en diferents registres, en funció del personatge que toca. I sobretot que sigui en una versió dialectal de la meva llengua.

Us la recomano de veritat. He sentit que algú deia que és lenta. No és cert. És com li cal. Té la velocitat necessària. Les coses tenen el seu ritme i la novel·la reflecteix aquests temps. A veure si no es queda en una sola incursió d’en Vicent Usó a la novel·la negra i ens n’ofereix una altra.

Totes les opinions de La mà de ningú

Deixar un comentari
  • La teva valoració
Perquè la valoració sigui visible necessitem que accedeixis al teu compte Accedir