La pianista

Elfriede Jelinek (Mürzzuschlag, Àustria, 1946), Premi Nobel de Literatura 2004, és actualment una de les escriptores i autores teatrals més importants de parla alemanya. Amb arrels txeques i jueves, va rebre una àmplia educació musical i va estudiar piano i composició al Conservatori de Viena. Més tard es va matricular a la Universitat de Viena, on va estudiar Teatre i Història de l'Art. El 1967 va interrompre els seus estudis per començar a escriure. El 1970 va publicar el seu primer llibre Wir sind Lockvögel baby ("Som uns reclams, baby"), al qual van seguir diverses obres teatrals i novel·les, entre les quals cal esmentar Els exclosos (1980), La pianista (1983) i la seva última Die kinder der Toten (1995, "Els fills dels morts"). A més del Nobel, ha rebut diversos premis, entre els quals destaquen el Premi Henrich Böll (1986), el Premi Brême (1995) i el Premi Georg Büchner (1998), la més alta distinció de la llengua alemanya. Controvertida i polèmica, feminista i defensora de les idees d'esquerra, Elfriede Jelinek ha patit al seu país els atacs dels partits de dreta i després de l'arribada al govern de l'ultradretà Jörg Haider, les seves obres teatrals van ser prohibides als teatres públics austríacs. Jelinek és la desena dona que ha estat guardonada amb el Premi Nobel de Literatura.