Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta l’ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Tancar
No t'ho perdis...
No t'ho perdis...
Planeta de Libros
Anar al recomanador
L'acabadora

Michela Murgia

Format únic

L'acabadora

Michela Murgia

Editorial: Editorial Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
De mare a filla, l?antiga tradició de Sardenya d?ajudar a ben morir
Sinopsi de L'acabadora:
La Maria Listru té sis anys, tres germanes grans i una mare pobra i viuda. Viu en un poble de l'interior de Sardenya, durant els anys cinquanta. La modista del poble és una viuda sense fills que no es va arribar a casar mai. Entre la nena i la modista es teixeix un singular vincle maternofilial, només possible en una cultura com la de Sardenya que -com tantes illes- ha aconseguit preservar antigues tradicions amb naturalitat. Entre aquestes tradicions hi ha l'art secret de la modista, que és l'ofici d'acabadora, la que ajuda a ben morir.
El vull L’he llegit
Format únic

Fitxa tècnica

Data de publicació: 12/05/2011 | 224 pàgines | Idioma: Català | ISBN: 978-84-7588-248-2 | Codi: 171530 | Format: 13 x 20,5 cm. | Presentació: Rústega amb solapes | Col·lecció: A TOT VENT-RÚST | Traductor: Mercè Ubach Dorca

Blog

L%7acabadora, de Michela Murgia

La Mercè Ubach, traductora de la novel·la L’acabadora, ens en fa arribar un comentari molt proper. Us agradarà!

L’acabadora no és una novel·la perfecta, diguem-ho de seguida. Però té tota la força i les virtuts d’una òpera prima: veritat, compromís, i aquella manera generosa de quedar despullat davant del lector que en tants escriptors l’ofici fa perdre més endavant. No és cap novel·la per encàrrec, ni ha estat escrita per guanyar cap premi, però en canvi, a Itàlia, els ha guanyat tots. És un relat escrit per imperiosa necessitat de comunicar, perquè l’autora tenia coses a dir, perquè en tenia ganes. I tot això es nota en el resultat. Perquè Michela Murgia té talent i sap escriure.

Al marge del que la pot fer exòtica als nostres ulls –Sardenya als anys cinquanta, l’ofici ancestral de “l’accabadora”, la dona que ajuda els malalts a ben morir; els “fill’e anima”, una modalitat d’adopció no regulada per l’Estat–, L’acabadora té valor per ella mateixa. Escolteu, sinó, aquestes frases, deixeu-les ressonar: «Com els ulls de l’òliba, hi ha pensaments que no suporten la plena llum. Només poden néixer de nit, on la seva funció és la mateixa que la lluna, necessària per crear marees de sentit en algun invisible més enllà de l’ànima». «Les seves germanes ja eren unes senyoretes i ella jugava tota sola per terra, fent un pastís de fang pastat amb formigues vives, amb la cura d’una doneta. Movien les potes vermelloses en la pasteta, i morien lentes sota la decoració amb flors silvestres i el sucre de sorra. Sota el sol violent de juliol el dolç li creixia a la mà, bonic com ho són de vegades les coses dolentes»

Totes les opinions de L'acabadora

Aquest llibre té 0 Comentaris Deixa el teu comentari
No hi ha comentaris del llibre