L'estiu que vaig matar mon pare

(Bétera, 1962) és escriptora. En la seva prolífica trajectòria ha escrit novel·les juvenils que han guanyat diferents premis (Van ploure estrelles, El quadern d’Àngela, En les mars perdudes), novel·la negra (Un mort al sindicat) i ciència-ficció (El ciutadà perfecte). Ha coordinat i participat en llibres col·lectius (Entre dones; La improbable vida de Joan Fuster). També ha col·laborat amb articles a la revista El món d’ahir. Guanyadora del Premi Andròmina de narrativa amb Les ratlles de la vida —que també va obtenir el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi de Creació literària de l’Institut Interuniversitari de Filologia de la Universitat de València— i del Lector de l’Odissea per El temps de cada cosa, torna a l’escena literària amb El dit de Déu, la seva novel·la més personal, una destil·lació de vivències pròpies i alienes.