Nova edició d'una novel·la completament oblidada: un quadre de costums, ple d'ironia, de la Barcelona des de l’avantguerra fins als nostres dies.
La senyora Patrícia Miralpeix és una vella entranyable que sap escoltar. Escolta amb paciència la història que li conta el senyor Horaci Duc, un carnisser cinquantí, tímid, decebut i nacionalista. La senyora Altafulla, que s’ha muntat la vida com si fos una diva, també desfila les seves fantasies a una altra oient, la Mari Cruz, una noieta inquieta nascuda fora de Catalunya.
Com a les obres del gran Verdi, els personatges de L’òpera quotidiana —del passat i del present, desconcertats i somiadors—, canten en soledat i inicien tímids duets. De tan fantàstiques com són les històries d’amor i de fracàs que ens conten resulten tan reals com la vida mateixa, i acaben confegint un quadre de costums de Barcelona des de l’avantguerra fins als nostres dies pintat amb humor i reveladora ironia.
Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) va dedicar-se al periodisme d’investigació i a la narrativa. Es va donar a conèixer el 1970 amb Molta roba i poc sabó (Premi Víctor Català), un recull de contes, i el 1989 en va publicar un altre, El cant de la joventut. El 1972 va publicar la seva primera novel·la, Ramona, adéu, i la van seguir El temps de les cireres (1977. Premi Sant Jordi), L’hora violeta (1980), L’òpera quotidiana (1982) i La veu mel...
Llegir-ne més
Top