Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta l’ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Tancar
No t'ho perdis...
No t'ho perdis...
Planeta de Libros
Anar al recomanador
L'R i la Julie

Isaac Marion

Format únic

L'R i la Julie

Isaac Marion

Editorial: Editorial Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Número de pàgines: 272
«Isaac Marion ha donat vida al personatge romàntic més sorprenent amb qui m?he topat a la vida. No hauria dit mai que un zombi em pogués commoure tant», STEPHENIE MEYER.
Sinopsi de L'R i la Julie:
L'R és un noi amb una greu crisi existencial: és un zombi. No té cap record, no té identitat i el cor no li batega, però té l'ànima plena de somnis. La seva capacitat per comunicar-se amb el món exterior es limita a emetre síl·labes entretallades, però la seva vida interior és rica, profunda, plena de curiositat i melancolia. Un dia, mentre es menja el cervell d'un adolescent i reviu els seus records, l'R pren una decisió que canviarà no tan sols la seva vida, sinó la dels seus companys zombis: protegir la noia que aquell adolescent estimava, i començar-hi una relació tensa, incòmoda però curiosament tendra. Perquè la Julie és una explosió de colors en el món gris i depriment que envolta l'R, i l'ajudarà a recordar què és el que de veritat ens fa humans.Què en sabeu del món dels zombis? Entreu al nostre Facebook i participeu al test de compatibilitat zombi que us hem preparat! Si el completeu, podreu participar en el sorteig de cinc exemplars de L'R i la Julie. Aquí trobareu les bases legals de sorteig. Teniu fins el 18 de desembre de 2011. Bona sort! 
El vull L’he llegit
Format únic

Fitxa tècnica

Data de publicació: 10/11/2011 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-9787-746-6 | Codi: 174729 | Format: 15 x 23 cm. | Presentació: Rústega amb solapes | Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA | Traductor: Marina Espasa Sans

Blog

L%7R i la Julie, d%7Isaac Marion

Imagineu que sou immortals. Imagineu que teniu totes les necessitats cobertes. Imagineu que no emmalaltiu ni patiu per res ni ningú. Tampoc recordeu el vostre nom: amb sort, només us en queda la inicial. No teniu objectius ni anhels, tan sols temps. Temps que dediqueu a vagarejar, grunyint i remugant. Parlar? Frases curtes, de paraules simples i entretallades (com el Kúbiac de L’imperdible Parker Lewis). Imagineu que només heu de menjar persones, de tant en tant. Felicitats, ja sou zombis.

Això és el que li passa a l’R. És un zombie, però com diu ell mateix a la primera frase del llibre: “sóc mort, però tampoc no n’hi ha per a tant”. En primera persona, ens explica la seva existència: viu en un aeroport, amb els altres zombis, i de tant en tant, surten a caçar(-nos) a la ciutat. A mida que avancen les pàgines, però, veiem que potser no tots els zombis són iguals, ja que l’R té curiositat, a diferència d’altres. Aquesta curiositat és la que el fa que no es mengi la Julie i, a més, eviti que se la mengin els altres. Bé, això i el fet de menjar-se el cervell del Perry, el xicot de la Julie.

A partir d’aquí, comença a veure records d’en Perry, i a somniar, i a parlar-hi en somnis. Aquestes converses amb el Perry, alguna cosa que ja devia ser dins de l’R, i la Julie (sobretot la Julie), fan que l’R canviï. A partir d’aquest canvi, l’R i la Julie decideixen que salvaran el món. No saben com, però ho descobriran mentre ho intenten. Tenen l’oposició del món sencer: de morts que es mouen i de vius que sobreviuen, que estan perduts dins d’un bucle infinit, on uns viuen perquè els altres se’ls mengin. I tots, tan morts com vius, creuen que això no canviarà, que sempre serà així. Però clar, quan res canvia, tot és estàtic… és com si estigués mort. Però l’esperança i la voluntat de la Julie i de l’R, una viva i un mort, potser faran que canviïn d’opinió.

Una vegada llegit (i gaudit) aquest llibre, em pregunto de què tracta. I crec que tracta sobre el sentit de la vida. Sobre què ens mou a nosaltres (que estem tots vius): els anhels, les il·lusions… Les coses que ens fan llevar-nos, dia a dia, i ens separen (lleugerament) dels zombis, que només vagaregen, grunyint i remugant. I he decidit que prefereixo ser viu que no pas ser zombi, també perquè han perdut la capacitat de llegir… i no voldria haver-me perdut aquest llibre.

Totes les opinions de L'R i la Julie

Aquest llibre té 0 Comentaris Deixa el teu comentari
No hi ha comentaris del llibre