Cormac McCarthy (Rhode Island, 1933-2023) és un dels autors canònics de la literatura americana contemporània i un ferm candidat al Premi Nobel. Tota la seva obra en català ha estat publicada per Edicions 62, on destaquen Tots aquells cavalls, novel·la amb què va guanyar el National Book Award i el National Book Critics Circle Award, Meridià de sang, No és país per a vells, que va ser adaptada al cinema pels germans Coen, i La carretera, que v...
Llegir-ne mésL’Albert ens ha enviat una lectura d’estiu que es complementa amb la pel·li… Sang, calor i destí per a les vacances! Llegiu, llegiu…
Una tarda qualsevol, un pocapena anomenat Llewelyn Moss es troba més de dos milions de dòlars enmig del desert; bé, dos milions, un tou de drogues i un grapat de cadàvers d’uns narcos que havien de fer tractes allà i van deixar un riu de sang quan la cosa es va torçar no se sap perquè. Els amos dels diners persegueixen en Moss, igual que el xèrif Ed Tom Bell i, per acabar-ho d’adobar, l’assassí a sou contractat pels mexicans Anton Chigurh.
L’argument, francament, trobo que no és el més important de No és país per a vells, de Cormac McCarthy. Sí que sabrem què passa amb el Moss i la seva dona, la Carla Jean; sí que llegirem encontres àgils i trepidants amb tiroteigs i persecucions; sí que hi ha angoixa a doll quan en Chigurh fa acte de presència… Però el que ens robarà l’ànima són, d’una banda, les reflexions del xèrif Bell, un home vell que amaga un secret que el turmenta i que, a més, el que li passa és que no acaba d’entendre el món que li ve a sobre, i per una altra banda, el mal encarnat en un assassí despietat que ningú no viu prou temps per conèixer. El xèrif és un home de principis que l’autor ens fa conèixer a través de les seves pròpies reflexions en primera persona… però no tenen també principis tots els altres personatges? Ningú com en McCarthy per pintar la violència despullada, crua, brutal i inexorable. Els personatges van cap a l’abisme i no poden fer res per desempallegar-se del passat ni del futur.
Llegiu aquest llibre tant si heu vist la pel·lícula com si no, perquè val MOLT la pena. Als qui la feina dels Cohen us va agradar, a la novel·la hi ha molta més profunditat. Als qui us va deixar indiferents, penseu que al llibre hi ha molts més detalls que ens fan sentir-nos colpejats pels personatges a cada capítol.
I, perquè veieu que no us enganyo, us en deixo un fragment que espero que us agradi, extret del tram final del llibre, quan en Moss es troba una noia que fa autoestop:
-(…) No m’has preguntat ni on vaig, va dir ella.
-Sé on vas.
-¿I on vaig?
-Carretera avall.
-Això no és una resposta.
-És més que una simple resposta.
Top