Tan bonica i tirana

Blanca Llum Vidal va néixer a Barcelona el 1986. Fa de mare, d’amiga, d’amant, d’escriptora, de filòloga i de treballadora social. Estima especialment dues dones: Víctor Català fent capitular prejudicis mil·lenaris i parlant dels estranys raïms d’una mai vista raïmera i Marguerite Duras explicant que no pensa res en general de res, excepte de la injustícia social. Va començar publicant La cabra que hi havia, Nosaltres i tu i l’àlbum il·lustrat Visca! Va seguir amb els poemes en prosa d’Homes i ocells, amb el ritme tetrasil·làbic de la Punyetera flor, amb l’aventura amazònica de Maripasoula (Crònica d’un viatge a la Guaiana francesa), amb la intensitat i la festa d’Amor a la brega, amb Aquest amor que no és u, una represa lliure i en vers del Càntic dels Càntics, i amb la novel·la epistolar d’esperit vuitcentista i vetes punk La princesa sou Vós. Amb la reflexió sobre el desig en el centre, també ha publicat els assajos No cometràs adulteri i Llegir petit (i escriure sobre literatura i amor).