Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta l’ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Tancar
Planeta de Libros
Anar al recomanador
  1. Grup62.cat
  2. /
  3. Teatre
  4. /
  5. Teatre escollit
Tria format
Editorial: labutxaca
Temàtica:
Col·lecció: LB
Número de pàgines: 456
Unes obres imprescindibles en el repertori dramàtic en català
Sinopsi de Teatre escollit:
Aquest volum aplega les quatre obres teatrals més significatives de Josep M. de Sagarra: La corona d'espines (1930), L'hostal de la Glòria (1931), El cafè de la Marina (1933) i La Rambla de les floristes (1935). Són quatre títols que van obtenir un gran èxit en el moment de la seva estrena, que van portar la carrera teatral de l'autor al seu punt més àlgid i que s'han mantingut des d'aleshores com a obres imprescindibles en el repertori dramàtic en català. Com assenyala Miquel M. Gibert al pròleg del volum, les quatre peces "revelen un domini ampli i segur dels recursos i les possibilitats del poema dramàtic i de la comèdia" i "mostren una gran confiança de l'autor en l'eficàcia que tenien el poema dramàtic i la comèdia en vers entre un públic extens i fidel"; a més, cadascuna d'elles "introdueix una variació molt ben resolta en el poema dramàtic o en la comèdia en vers, cosa que fa que Sagarra aconsegueixi una gran rebuda dels espectadors en els quatre casos".
El vull L’he llegit
Tria format

Sobre l'autor de Teatre escollit

Sobre l'autor de Teatre escollit

Josep M. de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) es compta entre els noms més populars de la literatura catalana d'aquest segle. La seva obra abraça nombrosos gèneres: el teatre (citem El cafè de la marina, 1933), la poesia (amb títols com Cançons de rem i de vela, 1925, El Comte Arnau, 1928, o El poema de Nadal, 1930), el periodisme (Cafè, copa i puro, 1928), el llibre de viatges (La ruta blava, 1964), la prosa (Memòries, 1954), la traducció (desta...

Llegir-ne més

Fitxa tècnica

Data de publicació: 04/09/2012 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-9930-456-4 | Codi: 387575 | Format: 13 x 20,5 cm. | Presentació: Rústega sense solapes | Col·lecció: LB

Blog

Teatre escollit, de Josep Maria de Sagarra

La Berta s’ha llegit el Teatre escollit de Josep Maria de Sagarra i ens el ressenya per Nosaltres. Aquí el teniu:

La festa dels sentits

Un bon amic, que com a tal sap el que és bo, m’ha fet arribar un volum de teatre de Josep Maria de Sagarra que conté les quatre obres més emblemàtiques de la seva producció: La corona d’espines, L’hostal de la Glòria, El cafè de la Marina i La Rambla de les floristes.

La meva intenció no és fer-ne un resum però sí parlar dels motius que des del meu parer fan importants aquests textos i animar a qui ho vulgui a descobrir-los o a rellegir aquest autor indispensable.

Sagarra és una orquestra. Afina les paraules amb la precisió que només pot aconseguir un instrument i les sap col·locar brillantment allà on punxen. I ho sap fer perquè també és poeta i per tant domina el ritme i la tècnica del vers. I per si fos poc, com que és intel·ligent, dota d’un to d’inspiració popular als personatges i les seves rèpliques, aconseguint, així, apropar-se a les masses.

És a dir, que nosaltres, com a lectors o com a espectadors, no només veiem a l’Antònia de La rambla de les floristes, que podria ben bé ser una veïna nostra i que per tant és familiar i reconeixible per a tots, sinó que a més la veiem com fa broma, com estima, es pertorba, somia, plora, s’enrabia i desitja amb un lèxic aparentment elevat que, sorprenentment, ens arriba i ens commou. I és clar, quedem satisfets.

I per dur-ho a terme, utilitza un català farcit de paraules meravelloses i oblidades, que no són pedants i que conviden a ser dites. Davant d’un auditori però també col·loquialment.

La senyora Flora a L’hostal de la Glòria diu: “No tinc gana, he perdut tots els colors…”; o la Marta a La corona d’espines” diu que “el neguit, se l’hi tornava flor”. Tot està proveït d’aquesta bellesa oberta i planera en el millor dels sentits.

I també hi trobes estones per riure. Hi ha diàlegs de personatges secundaris que són una autèntica reproducció del menjador de qualsevol casa. L’agilitat i l’enginy per dir-se coses gruixudes i alhora simpàtiques i el desconcert de descobrir que la següent rèplica hi encaixa a la perfecció. Que hi ha una feina d’orfebreria al darrera. Que tot està pensat, comptat, acotat pel rigor que demana la feina ben feta i alhora deixat anar com una riuada.

No sé com s’ho devia fer . A mi m’aclapara. I com que estimo les paraules, a vegades el recito en veu alta. No cal arribar a aquest punt però sí que val molt la pena llegir-lo o, si més no, saber que en qualsevol moment pots anar a caçar-lo a la lleixa.

Edicions 62 va treure una edició del seu Poema de Nadal que també és altament recomanable. Potser ara, un cop passades les festes, ve de gust fer-se un regal o demanar que te’l facin.

I arrencar-se amb uns versos dalt de la cadira.

Tal com ell revela, “Amb l’alegria d’un porró blau cel.”

Totes les opinions de Teatre escollit

Aquest llibre té 0 Comentaris Deixa el teu comentari
No hi ha comentaris del llibre