Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, Segarra, 1918 - Barcelona 1990). Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, és un dels escriptors més destacats, i sens dubte el més prolífic i el més llegit de la literatura catalana del segle XX.Narrador, dramaturg, assagista, poeta o traductor, Pedrolo va conrear tots els gèneres literaris i va col·laborar regularment en la majoria de revistes catalanes de l'època. Com a traductor es va centrar en els autors france...
Llegir-ne mésNosaltres, posem-nos dempeus, que anem a parlar dels Vint-i-vuit contes, de Manuel de Pedrolo. Quin gran llibre! L’edició corre a càrrec de Jordi Coca i m’ha semblat molt interessant, perquè hi trobem obres, entre d’altres, del ‘38, del ‘53, del ‘74, del ‘85 o del ‘90. Una disseminació de textos que ens fan comprendre una mica millor els anys que va viure i retratar l’autor, i que donen testimoni de l’evolució de la literatura catalana en les dècades més terribles, fosques i difícils per als autors compromesos.
Tot i que l’obra és extensa i, per tant, hi ha una mica de tot, em quedo amb un regust general de literatura amarga; amb un pòsit que han anat deixant uns personatges incòmodes que passen per situacions opressives, magistralment dibuixats per Pedrolo. Fins i tot amb un punt de surrealisme, el lector es troba davant d’uns casos que segur que no el deixen indiferent.
Com que no puc parlar de tots, m’agradaria centrar-me en “Domicili Provisional”, de l’any ‘53. És un conte totalment dialogat entre un pare que creu que, al cap dels anys, podria tornar a establir contacte amb el seu fill -que va desaparèxer l’any trenta-nou-, i un seguit de persones que potser han coincidit amb ell en una estada recent a Barcelona. No costa imaginar-se com una obra de teatre les vicissituds d’en Maurici Torrents, estirant d’un fil d’ariadna que pot acabar-lo portant a trobar el fill o bé conduir-lo al bell mig d’un laberint de devastació del qual no en podrà sortir mai més. L’atzar jugarà a favor d’ell… o no! De debò que és imponent!
Parlant de laberints, me ‘n ve al cap un altre, “Dèdal”, que també té tela marinera… Ja us ho dic jo, que si llegiu aquests contes d’en Pedrolo no us els traureu fàcilment del cap, ni de l’ànima.
Top