Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions

Declaració d’invencions és un recull de relats que cremen la llengua, escrits des d’una concepció lúdica i irreverent de la literatura. Unes instruccions estranyament espirituals sobre com hauríem de caminar; el mite d’un sensesostre embriac que podria ser símbol de tot i de res; dos amics que s'expliquen batalletes surrealistes i emboirades de fum d’haixix, o la desesperació d’un entomòleg que intenta esbrinar per què el seu pare xiula a totes hores, són algunes de les històries del recull, gairebé sempre tenyides per les múltiples implicacions inherents al fet mateix de narrar. Amb els seus relats d’imaginació desbordant, plens d’un humor absurdíssim tan rialler com truculent, Ricard Sunyol ens enfronta a un món embogit que no deixa de donar-nos motius per explicar històries que ens glacin un somriure a la cara.

Els relats d’Anna Gas conviden el lector a endinsar-se en un món inquietant on la realitat i les seves distorsions s’entrecreuen. Hi ha qui surt d’una gàbia per habitar-ne una altra; un adolescent que se sotmet a un ritual de pas a la vida adulta; una noia que fa cua mentre es debat entre la solitud i la companyia; dos amics metges que es diverteixen jugant amb les seves passions. Amb les històries d’El pèndol assistim a un espectacle, visual i visionari, on es representa la complexitat de la nostra vida.

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Cavalcar tota la nit és avançar a les fosques cap a unes fronteres que semblen inabastables, però que no sempre ho són. Cavalcar tota la nit és no defallir i perseguir la lluna, infatigables. Cavalcar tota la nit és no tenir por de combatre la foscor que portem a dins ni la que ens ve de fora. Personatges que podrien ser el teu veí, la teva filla, la teva verdulaire o tu mateix protagonitzen aquest recull fent malabars amb l’amor que se’ls marceix als dits, la vida que se’ls emporta i el deure que els colga. Són uns contes amb dosis tonificants d’humor i de mala bava, que desperten somriures, però també desassossec. Carlota Gurt ens fa creuar l’abisme de la llibertat per una corda fluixa trenada amb desitjos i pors. Un debut literari impetuós i carregat de talent.

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Un exili català a l’Argentina on Borges (Jordi) és un autor de Barcelona, una història d’exploracions i guerra de sexes a Papua, una faula xinesa, la reformulació gràfica d’un conte cèlebre, una icona del feminisme i un futur proper on els viatges en el temps han canviat la manera d’entendre la literatura. El país dels cecs porta al seu terreny imprevisible els arguments, els estils i les dèries d’autors com Jorge Luis Borges, Tísner, UrsulaK.LeGuin o Charlotte Perkins Gilman, de la mà d’un Víctor García Tur inconfusiblement lúdic que convida els lectors a afegir-se al seu joc i, reivindicant l’apropiació i la reescriptura, dona la seva obra més provocadorament original.

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

L’amistat entre dues nenes òrfenes que ha durat tota la vida, unes sabatetes de xarol que representen un preciós regal per una nena de sis anys, l’àvia que pren consciència de la seva malaltia, el fill que ha hagut d’aprendre a viure amb una mare addicta o el policia antidisturbis que no suporta l’enfrontament físic són alguns dels punts de partida d’aquest intens recull de contes. La debutant Clara Queraltó ens passeja per escenaris quotidians amb uns personatges que semblen els altres, els secundaris, uns magnífics perdedors que es troben amb una vida que els ve gran però que se submergeixen en situacions i emocions íntimes lligades a sentiments universals. La por, la decepció, el dubte, la solitud o la culpa assolen uns personatges que tot i marginals d’entrada, reflecteixen espais en què qualsevol, de manera íntima, es pot veure reflectit. Perquè de vegades passa que la vida empeny endavant quan un voldria aturar el temps, quedar-se en un racó del passat i no haver d’afrontar allò que inexorablement es veu obligat a viure.

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Les històries de Jenn Díaz esclaten en la quotidianitat més pròxima: una nena que se separa de la seva mare com ho faria d’un amant, l’adolescent que viu el primer amor i la primera mort alhora, la mare sola davant el nen amb por, la noia que no entén la germana que ja no viu a casa, una festa d’aniversari, la nòvia secreta del pare... D’aquests personatges familiars, l’escriptora en capta els instants on es produeix una ruptura, una ferida, una il·luminació. Amb una escriptura a cau d’orella, fa un mapa de les relacions de família, l’herència emocional que salta de generació en generació, la incomunicació diària i també la inseguretat davant d’una vida que de vegades ofereix massa camins.



Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Només algú amb l’instint narratiu, l’agilitat i l’humor d’Empar Moliner podia haver escrit un llibre com Tot això ho faig perquè tinc molta por, una joia literària que commou i diverteix el lector del principi al final. Les dificultats d’afrontar l’absurd, de viure sense por i d’estimar sense fer mal són tractades amb tanta lucidesa com sarcasme. Les dues mares de l’escola que fan running pel bosc, el presentador que vol lligar-se l’entrevistat, la por que un fill prengui mal, la parella que ja no riu, l’esnobisme gastronòmic i tantes neurosis quotidianes apareixen en aquest llibre brillant. Pocs escriptors retraten tan bé la nostra època com Empar Moliner.



Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Gent que tu coneixes fa un retrat realista i quotidià de persones pròximes encarades a decisions fonamentals. L’escriptora sol partir de personatges i situacions pròxims, que interpel·len el lector d’una manera molt directa i li ofereixen una nova mirada sobre ell mateix i sobre l’entorn més immediat. En vides quotidianes hi nien grans passions, i Madame Bovary podria ser luna companya de feina o la veïna del quart. En un to irònic, tendre, cruel o humorístic, els relats de Cuartiella aconsegueixen sempre, sense grans efectismes, una intensitat i claredat impactants. En aquests contes, l’engany, la casualitat, l’error, la compassió, la venjança i, en definitiva, la vida arriben al lector en tota la seva riquesa. La realitat sempre sorprèn.  

A Mai no sé què fer fora de casa Neus Canyelles recrea setze contes d’autors universals –des d’alguns més clàssics, com Txèkhov o Maupassant, fins a altres més actuals, com Capote o Bukowski–, aprofitant la semblança entre aquests contes i certs episodis de la vida de la protagonista. Ella és una articulista i escriptora mallorquina que ens donarà a conèixer alguns instants decisius de la seva vida, però també petits fets quotidians, il·luminadors, amb què ens mostra la seva dificultat per entendre el món que l’envolta.

Conegui o no les versions originals, el lector llegirà amb plaer i emoció aquests contes que contenen l’univers d’una dona que on es troba millor és a casa, a recer, escrivint.

Anar de part i no voler parir. Excitar-se en un enterrament. Escriure un conte sobre la guerra civil amb una dona nua roncant sobre teu. Perdre el cap estenent la roba. No acabar mai més la llista de la compra. Els disset contes d'aquest llibre plantegen situacions quotidianes, irreals, còmiques, emotives, amb un to que va de la ironia mordaç a la revelació íntima. Tina Vallès és una narradora dotada d'una gran perspicàcia en l'observació, que detecta l'imprevist quotidià i capta l'emoció secreta, que acompanya el lector parlant-li amb una senzillesa que sedueix. El parèntesi més llarg és un llibre de contes i també un llibre de pauses, d'escapades agraïdes, de moments de treva que acaben  generant un canvi. 

La vida, dalt d'un tren, es veu d'una altra manera. Puja un desconegut i us explica el seu drama. Arribeu a una estació i us hi trobeu un personatge, de drama o de comèdia? El rail, la vida, us té encarrilats, no podeu canviar l'itinerari, però podeu baixar abans. La ciutat que deixeu enrere us entristeix, ho espereu tot de la ciutat d'arribada. Hi ha llocs que, només pel nom, ja esgarrifen. N'hi ha d'altres que prometen tota la felicitat i en canvi amaguen crims horribles. De nit, el xiulet d'un tren pot ser un crit d'esperança. Una andana abandonada pot crear il·lusió de vida, mentre que un indret pensat per al turisme de masses pot aparèixer buit i desolat. Agafar la vida per rail és deixar-se portar, voler conèixer, passar pàgines.