Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) és llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. Els seus textos teatrals han rebut diversos guardons, com ara el Premi Quim Masó o l’accèssit al Premio Marqués de Bradomín, i es troben publicats al Teatre reunit 2009-2018. Per la seva feina de dramaturg i adaptador en diferents muntatges ha rebut reconeixements com ara el Premi de la Crítica (2014 i 2015) o el Premi Max (2021 i 2022). Ha publicat les novel·les juvenils Els perseguidors de paraules, La cova dels dies i, amb Jordi Basté, la trilogia Un home cau, Els coloms de la Boqueria i Ningú sabrà qui ets. En poesia ha publicat Vermella (Premi Martí Dot) i Desterrats. Actualment col·labora a El món a RAC1.
L’any 2019, amb La vigília, va guanyar el Premi Josep Pla. Jo era el món (2021) va ser la seva darrera novel·la en solitari.
(Twitter) @martigau
(Instagram) @marcartigau
(Twitter) @martigau
Torna Marc Artigau amb una obra brillant i plena de personatges inoblidables.
Torna Marc Artigau amb una obra brillant i plena de personatges inoblidables.
La vida de l’Àngel ha quedat lligada per sempre a l’Aurora i als coralls vermells. L’ha estimada i detestada com no sabia que es podia fer. Als coralls els deu tota la resta.
«Abraçats les matinades més fredes d’hivern, perquè no patís terrors nocturns, perquè descansés, perquè jo era el seu corall vermell, petit i preciós, i em deia —amb un fil de veu— que les nostres nits havien de ser secretes i profundes, allà on neixen i creixen els coralls. Animals delicats, valuosos, que qualsevol se’m podria endur i convertir-me en una joia. La seva joia».
Torna Marc Artigau amb una obra brillant i plena de personatges inoblidables.
La vida de l’Àngel ha quedat lligada per sempre a l’Aurora i als coralls vermells. L’ha estimada i detestada com no sabia que es podia fer. Als coralls els deu tota la resta.
«Abraçats les matinades més fredes d’hivern, perquè no patís terrors nocturns, perquè descansés, perquè jo era el seu corall vermell, petit i preciós, i em deia —amb un fil de veu— que les nostres nits havien de ser secretes i profundes, allà on neixen i creixen els coralls. Animals delicats, valuosos, que qualsevol se’m podria endur i convertir-me en una joia. La seva joia».
_202212220912.jpg)
Top