ANDREA CAMILLERI. Descobreix tots els títols de la Sèrie Montalbano
Sèrie Montalbano
Més Montalbano per amants i iniciats de la novel·la policíaca
En aquesta novel·la pertanyent a la sèrie Montalbano es reforça encara més la personalitat del comissari escèptic, irònic y en ocasions melancòlic.
La placidesa siciliana es veu estroncada per l’assassinat d’una estranya. Una jove bella casada amb un metge bolonyès apareix morta en el seu chalet. Amb poques pertinences a l’escena del crim, tan sols un misteriós volí guardat en un estoig.
La bossa amb les joies ha desaparegut y totes les mirades es centren en un familiar desequilibrat que ha tocat el dos la mateix nit del crim.
Montalbano amb la seva parsimònia habitual inicia la investigació sense creure a ningú, sense confiar en ningú. Després de la mort d’un sospitós, els superiors del comissari donen per tancat el cas; ell per contra no vol sentir a parlar de clausures. Com és costum, en els límits de la legalitat, Montalbano ha de relacionar-se amb els individus més indesitjable de l’hampa, iniciant un viatge fins el més obscur de l’anima humana; en el fons el seu territori predilecte.
Les noves aventures de Salvo Montalbano
En aquest nou cas -el més marí fins ara de tots els de Montalbano-, el lector se sorprendrà pel canvi que s'ha produït en el comissari sicilià, com si l'autor s'hagués proposat remoure-li intensament els sentiments. Un matí es troba al port de Vigata un bot pneumàtic amb el cadàver desfi gurat d'un home. L'ha apropat fins al port un vaixell de luxe, el quadern de bitàcola del qual parla de moviments constants per mig món. La propietària i la tripulació han de romandre a terra fi ns que Montalbano conclogui la investigació. En la lectura de les cartes nàutiques col·labora la tinent Laura Belladonna. Simpàtica, alegre i bella, molt més del que es desprèn del seu cognom, el comissari intueix que aquesta dona li pot canviar la vida: un darrer dubte existencial atroç que el porta a jutjar-se a si mateix com no ho ha fet mai, amb honestedat i una mena de crueltat despietada. A L'edat del dubte, Andrea Camilleri exhibeix totes les medalles que han fet de les aventures de Salvo Montalbano les més llegides de la narrativa negra contemporània: un mort anònim, uns sospitosos sorprenents i una dona trasbalsadora. I, per damunt de tot, un humor fi d'esmolada ironia.«Un dels millors escriptors de novel·la negra. Els crims que investiga Montalbano són contemporanis, però els personatges de Camilleri s'enfronten amb els confl ictes perennes dels éssers humans». The Times «Un gran mestre del suspens». La Repubblica «Un hàbit addictiu per als lectors». Ernest Alós, El Periódico
Un nou cas del comissari Montalbano!
El comissari sicilià Salvo Montalbano es veu immers en una obscura indagació que el portarà a investigar les xarxes mafioses que trafiquem amb immigrants clandestins.
.
Després que Un gir decisiu el deixés malmès a l?hospital, Montalbano -el comissari sicilià més famós de la literatura- es troba ara tancat a casa, recuperant-se, malhumorat, melangiós i resignadament cuidat per la seva eterna promesa. En l?atmòsfera anodina de la casa irromp una trucada del fidel Catarella: s?ha trobat, abandonada en una carretera, la vespino d?una joveneta de Vigata. Tot apunta a un segrest, però de seguida es farà evident que la veritat és més complexa. L?oncle de la noia és el proper candidat a les eleccions municipals pel partit del govern, Progresso Italia, i per aquí pot anar el xantatge... Com qui desfà lentament una tela d?aranya, el comissari Montalbano aconseguirà desfer l?embolic d?un delicte subtilment perpetrat per l?odi, en una novel.la policíaca atípica, sense morts. Silenciar el seu final és obligatori...?La paciència de l?aranya és una novel.la anòmala. Sense ?delicte? ni vessament de sang. A menys que com a delicte cruent s?entenguin ... les vides obligades a consumir-se i a esforçar-se en l?odi ... Camilleri sorprèn de nou, i es renova, amb aquesta novel.la trepidant dels temps alternatius i dialogants.?Salvatore Silvano Nigro?Estava escrivint un relat titulat La paciència de l?aranya que començava exactament en el moment que Montalbano acabava de recuperar-se de l?hospital, a Un gir decisiu ... quan vaig decidir ampliar-lo com a novel.la. No s?hi trobaran cadàvers ... sinó la continuació de la crisi de Montalbano.?Andrea Camilleri, entrevista a La Repubblica, abril de 2004Andrea Camilleri, director teatral i guionista, va néixer a Sicília el 1925 i es va iniciar en el món literari amb muntatges d?obres de Pirandello, Ionesco, T.S. Eliot i Beckett, a més de produccions policíaques per a la televisió. El 1978 va publicar El curs de les coses, la primera d?una sèrie de novel.les històriques ambientades a la Sicília del segle XIX, entre les quals hi ha també Un fil de fum, La concessió del telèfon o, més recentment, La presa de Macallè. L?èxit li arribà amb Un mes amb Montalbano, selecció de contes centrats en la figura del comissari Salvo Montalbano. L?estructura policíaca d?aquests relats és més aviat un pretext de l?autor per oferir-nos, amb un lèxic molt ric en dialectalismes, un retrat viu de la societat siciliana. Altres títols del "cicle Montalbano" són La forma de l?aigua, El gos de terracota, El lladre de pastissets, La veu del violí, L?excursió a Tíndari o Un gir decisiu. Tota l`obra de Camilleri ha estat publicada en català per Edicions 62.
Un autèntic retrat de la societat italiana
Com en una dansa macabra, des del porxo de la casa de Marinella el comissari Montalbano contempla l'aleteig desesperat d'una gavina moribunda. Està a punt de marxar de vacances amb la Lívia. Només ha de passar per comissaria per deixar-ho tot en ordre i acomiadar- se del seu equip. Però, un cop allà, no hi troba en Fazio, el més puntual i fidel dels seus homes. No ha tornat a casa i el mòbil està en silenci: el temor no triga a convertir-se en alarma.Trasbalsat per aquesta absència inexplicable, l'infatigable comissari comença una cursa contra rellotge per mirar de reconstruir les passes de l'inspector, que ha estat vist a prop del moll. Tenia una cita amb un antic company d'escola. Un altre testimoni el situa, més tard, enmig dels camps, en una zona plena de pous secs, probablement un cementiri de la màfia. I aleshores un cadàver emergeix de les profunditats...«La dansa de la gavina arrenca ni més ni menys que amb la desaparició del seu home de confiança, l'inspector Fazio, que arrossegarà el pobre comissari cap a un joc perniciós. Com que ja no és un pardal de primera volada, rondina i està tip de treballar, però igualment no podrà defugir el seu destí. Ni tan sols el que li té reservat l'enèsima dona que encarna la temptació». Andrea Camilleri
Una nova entrega del comissari Montalbano.
Ha arribat un punt que el comissari Montalbano ja conversa de tu a tu amb la vellesa incipient, i mentre comença a conviure amb el rellotge biològic de la mort, vet aquí que el destí li planta dues dones davant. Una, extrovertida i descaradament sensual; l'altra, secreta i d'ardors morbosos, capaç d'enfrontar-se a tot i d'amagar-ho tot. Naturalment les esques i paranys que es posen l'una a l'altra no el deixen respirar. "Quan era minyó, una vegada son pare li va explicar, de per riure, que la lluna que veia allà dalt al cel era feta de paper. I ell, que es creia cada paraula que sortia de la boca de son pare, se l'havia cregut. I resulta que ara, madur, experimentat, home dotat de cervell i d'intuïció, s'havia cregut com una criatura dues dones que li havien explicat que la lluna era de paper". Una vegada més el nostre investigador sicilià haurà de destriar el gra de la palla d'un crim aparentment passional darrere el qual s'hi amaguen les giragonses més inesperades... Joc clandestí, professors que empaiten jovenetes, delictes financers i, naturalment, polítics que es dediquen a qualsevol cosa menys a la política. I tot gràcies a una clau que en Montalbano tot sol no hauria trobat mai.
Endinsa't en una excel·lent entrega del comissari Montalbano
No és un bon moment per al comissari Montalbano: la guerra amb la Lívia continua i els molts anys d'ofici comencen a pesar... Com sempre, però, la tragèdia real és més urgent que la moral: en un abocador han trobat el cadàver d'una noia nua i amb el rostre devastat per un projectil. L'única pista per identificar-la és un petit tatuatge en forma de papallona a l'espatlla esquerra, que esdevindrà el punt de partida de la investigació. I aviat troba que de noies tatuades n'hi ha moltes més, i totes han arribat de l'Europa de l'Est gràcies a l'associació catòlica La buona volontà, que aparentment les ha rescatades de la prostitució.Mentre la recerca segueix el seu curs, el comissari és veurà apressat per tothom: el bisbe, decidit a protegir La buona volontà peti qui peti; el senyor en comandant, per dir-ho en catarellès, que no vol fer enfadar els que manen de debò; i, naturalment, la Lívia, que l'espera neguitosa per fer un últim intent de salvació de la parella. Tantes pressions alhora no podien sinó conduir a un final accelerat, tan angoixant per a en Montalbano com per als lectors mateixos.
Un homicid insòlit: l’assassinat d’una modista. El 29è cas de l’estimat comissari sicilià Salvo Montalbano.
Per una vegada que la Lívia aconsegueix convèncer en Salvo que es faci fer un vestit a mida,
resulta que tot s’ha d’aturar perquè la víctima de l’homicidi que ha d’investigar és ni més ni
menys que la modista. Quina mala sort! Com si a comissaria no tinguessin prou feina, amb els
refugiats que arriben en pasteres. Per
al comissari, tot plegat esdevé un malson: si els desembarcaments d’africans són qualsevol
cosa menys plàcids, escatir els motius de l’assassinat a la sastreria encara es revela més envitricollat.
Sort que el destí sempre troba maneres d’ajudar-los. Al final, per lligar tots els caps
en Montalbano se n’haurà d’anar ben lluny de casa.
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Com el cavall d'en Perot, que camina molt i avança poc, al comissari Montalbano li passa una cosa ben estranya: a tothora li vénen al cap refranys relacionats amb cavalls. És culpa del cas que té entre mans o més aviat es deu a l'agradable vetllada passada en companyia de la Rachele?El cas dels cavalls és més que sospitós. En un mateix dia el comissari s'ha topat amb el cadàver d'un cavall a la platja i s'ha assabentat del misteriós robatori d'uns cavalls en unes quadres. Per acabar-ho d'arrodonir, més tard han trobat al camp el cos gairebé nu d'un home assassinat d'un tret a l'esquena. Però la Rachele Esterman, tota una cavalcadora que tracta les muntures com si fossin homes i els homes com si fossin muntures, també té el seu què. I a sobre, l'ombra de la màfia es fa més present que mai.
Un nou cas del comissari Montalbano!
En aquesta ocasió l'inspector haurà de treballar de valent per resoldre dos casos que no semblen tenir res en comú: l'assassinat d'un jove i la desaparició d'un matrimoni d'ancians durant una excursió a Tindari. Després de profundes reflexions sota un arbre, descobreix la pista que el conduirà fins a una sinistra organització amb la que més hauria valgut no trobar-se...
Les primeres passes en el món del crim del comissari més sorrut de la novel·la negra contemporània.
En els vuit relats que componen aquesta novel·la ‘matrioixca’, Camilleri ens fa retrocedir fi ns a la joventut del comissari Montalbano, quan encara no estava amoïnat per la vellesa però ja mostrava el seu caràcter llunàtic, de vegades esquerp, professionalment audaç.
El retaule vigataníssim d’històries –l’incendi d’un hotel sense víctimes, una carnisseria d’amor, un lladre que cobra segons tarifa…– farà les delícies dels camillerians, que no hi trobaran a faltar cap dels personatges habituals perquè, més joves, hi surten tots. Començant per l’Adelina i la Lívia, la «promesa forastera» d’en Salvo, i seguint amb el doctor Pasquano i la seva addicció als cannoli, en Catarella amb la seva màscara grotesca, en Mimí, en Fazio...
Les primeres passes en el món del crim del comissari més sorrut de la novel·la negra contemporània, amb un bon repertori dels trucs que a la llarga el faran famós, són il·luminadores. Té els trumfos de l’edat a la mà, però afronta la indústria del delicte local amb la seva generosa indulgència, aquell sentit de la justícia que topa, ja des del primer dia, amb el pantà de la burocràcia típicament italiana.
El penúltim títol de la sèrie Montalbano, gairebé una novel·la d’espies
El tancament d'una fàbrica de barques i el posterior suïcidi d'un dels treballadors porten al límit la resistència moral del comissari Montalbano, decidit a plegar abans que el comandant faci efectiva la dissolució de la comissaria. La moral dels agents, per terra, només remunta amb el repte que representa l'aparició d'una goleta molt misteriosa, l’Alcyon, al port de Vigata. No triguen a descobrir que a dins s'hi fan els negocis més bruts, però el problema és: com enxampar-los, si sempre s'acaben refugiant en aigües internacionals?
El més cinematogràfic i internacional dels episodis de Montalbano, gairebé una novel·la d’espies, en què el comissari ha de tractar amb agents secrets, l’FBI i l’acostumada mala vida local. La mala jeia del comissari no havia arribat mai tan lluny.
Un nou cas del famós comissari sicilià Salvo Montalbano.
L’illa de Lampedusa torna a ser escenari d’un dramàtic desembarcament d’immigrants. La situació és tan greu que el ministre de l’Interior ha decidit visitar personalment el lloc i de passada ho aprofita per fer una parada a Vigata. Però el comissari Montalbano no està disposat a participar en un acte institucional que fa ferum de campanya. Tal com pertoca al seu caràcter, troba la manera de fugir d’estudi i es refugia en una nova galeria d’art, on coincideix, gens casualment, amb l’esplèndida propietària.
Però, mal que li pesi, aviat ha de tornar a la feina. L’acabalat propietari d’un supermercat ha presentat una denúncia per robatori i violació. Sembla que el cas es resoldrà aviat, però les dones sempre l’hi compliquen tot. I encara més quan entren tres tunisians en escena, aparentment involucrats en el tràfic d’armes. Això fa que el cas hagi de passar a mans d’antiterrorisme, però... quan s’és vist que en Montalbano deixi córrer una investigació un cop l’ha ensumada?
«Un dels millors escriptors de novel·la negra. Els crims que investiga Montalbano són contemporanis, però els personatges de Camilleri s’enfronten amb els conflictes perennes dels éssers humans.» The Times
«Novel·la negra de la bona en què tan important és la trama com l’entorn.» El Punt-Avui
«Andrea Camilleri és el màxim representant de la novel·la negra mediterrània. Reflecteix com ningú la màfia quotidiana.» Jordi Canal, Regió 7
«Un hàbit addictiu per als lectors.» Ernest Alós, El Periódico
Montalbano s'enfronta a un dels casos més enigmàtics de la història de Sicília.
A El gos de terracota, el comissari Montalbano descuida una investigació de tràfic d'armes flagrant per ocupar-se d'un enigma aparentment sense resposta. ¿Com pot ser que dos cadàvers dormin cinquanta anys abraçats sense que ningú els desperti? ¿I què simbolitzen la gerra plena de monedes, el càntir i el gos de terracota trobats al seu costat? Andrea Camilleri ens transporta a la ciutat imaginaria de Vigàta per recrear la Sicília d'avui, un món de profundes arrels rurals que vol adaptar-se a la modernitat a cops de mitra i delacions. Una vegada més, el comissari Salvo Montalbano, que ha fascinat a Itàlia i ha fet famós a Andrea Camilleri, lector impenitent de les peripècies de Pepe Carvalho i amant com ell de la cuina ben feta, ens guia pas a pas en el seu recorregut per la màfia i ens meravella resolent un dels casos més enigmàtics de la història de Sicília.
Un nou cas en què Montalbano s’adona que el mal de la seva feina és que de vegades s’acaba sabent la veritat.
El mal de la feina d’en Montalbano és que de vegades s’acaba sabent la veritat. I això no sempre és agradable. Per exemple, quan resulta que un irreprotxable comptable vidu de Vigata ocultava una doble vida al fons d’un calaix. Els fi lls de l’assassinat, assisteixen consternats a la transformació pública del seu pare, però no són els únics: el comissari també s’ha d’empassar, incrèdul, tota la veritat sobre un sensesostre que se li ha refugiat al porxo de Marinella, fugint de la pluja. Com tantes altres vegades, el somni amb què es desencadenen les aventures d’en Montalbano és premonitori, i aquesta vegada fi ns i tot anticipa la clàssica trucada d’en Catarella per comunicar la “mort d’un mort”.
Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Un dels títols més emblemàtics de la sèrie policíaca d’Andrea Camilleri protagonitzada pel comissari Montalbano.
En aquesta ocasió, el comissari Montalbano ha d'investigar l'assassinat d'un comerciant jubilat. La seva amant, una jove tunisiana desapareguda després del crim, és l'objecte de totes les sospites. Tanmateix, les indagacions guien a Montalbano cap al tèrbol món dels serveis secrets i la seva bruta guerra contra el terrorisme internacional.
Com totes les obres de Camilleri, que tant gaudeixen els seus milers de lectors a tot el món, El lladre de pastissets és un recorregut irònic i tendre per la cara més humana de l'Homo sapiens. L’univers de la immigració il·legal, dels barris populars mediterranis, dels buròcrates al servei de l'Estat o el de la solidaritat femenina apareixen plasmats amb una nitidesa sorprenent a cadascuna de les escenes de la novel·la, convertint els lectors en còmplices de la intriga, però també d'un entorn que acaba sent sorprenentment familiar.
El famós comissari sicilià Salvo Montalbano s’enfronta al poder polític i als interessos de la màfi a en aquest nou cas.
Montalbano té ja cinquanta anys però no té cap intenció de ser acomiadat, ja sigui a causa de forces polítiques compromeses amb la màfia o espantats pels jutges més infl uents o pels mitjans de comunicació que l’ataquen a ell agitant l’opinió pública en contra seva.
Guido Borsellino, gerent d’un supermercat a Vigata, apareix penjat a la seva ofi cina després d’un interrogatori per robatori. Tant el forense com Montalbano dubten que es tracti d’un suïcidi. Quan es troba el cos apunyalat d’una noia que vivia amb el fi ll del president de la província, Montalbano s’adona que s’enfronta a un propòsit criminal en què el poder polític es barreja amb els interessos de la màfia.
Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Un nou cas de Montalbano, el comissari sicilià més famós de la història
Qui vol confondre en Montalbano? Per què li donen pistes falses i li engeguen un tret al cotxe?
El joc dels miralls és un veritable laberint en què fi ns i tot el comissari es perd. Posen una bomba en un dipòsit abandonat, i el rastre porta cap als nous veïns d’en Montalbano, una colla d’okupes carregats d’antecedents penals. Però a la casa del costat també són nous: una simpàtica parella, els Lombardo. Ell viatja molt, i ella, ves per on, acabarà en braços d’en Montalbano. És casual que se li espatlli el cotxe just quan passa ell?
La bellesa de la noia li dificulta la investigació del cas, fins que entre banys de mar i arancini gustosíssims, en Montalbano aconsegueix desembullar aquest joc de miralls en què tot es refl ecteix. La màfia i el tràfic de droga hi tenen ben poc a veure; és la lluita entre el bé i el mal, el costat fosc i més impenetrable de cada un de nosaltres, allò que el portarà a descobrir el culpable.
L'origen del comissari Montalbano
Les tres narracions que conformen aquesta volum de les aventures del comissari Montalbano no decebran ningú, ben al contrari: A El primer cas d'en Montalbano, el lector patirà una curiosa impressió, en descobrir el jove vice-comissari vivint una relació amorosa no amb Livia, sinó amb una tal Mery, i és clar, recentment traslladat, es veurà embolicat en un afer tèrbol que comença amb una bufetada originada per una disputa de trànsit. També a Set dilluns, el comissari haurà de pensar molt per resoldre l'endevinalla que li plantegen els assassinats d'uns curiosos animals. I a Retorn als orígens Montalbano investigarà el cas del segrest fingit d'una nena de tres anys, darrere del qual s'intueix tota una trama mafiosa. Amb el rerafons d'una Sicília plena de vida que amara tota la narració amb els seus paisatges i sabors, Camilleri regala als lectors un nou capítol de les aventures del comissari Montalbano, un personatge únic, especial i ordinari alhora, que encarna l'excepcionalitat de l'heroi i els dubtes, temors i emocions de l'home corrent. Andrea Camilleri (Porto Empedocle, 1925) va ser guionista, dramaturg i poeta abans d'assolir l'èxit internacional amb les aventures del comissari Salvo Montalbano, el personatge que va batejar en homenatge al seu admirat Manuel Vázquez Montalbán. Més de dos milions de lectors de tot el món s'han delectat amb els casos enrevessats que ha de resoldre aquest inoblidable comissari. Edicions 62 n'ha publicat, entre altres, L'excursió a Tíndari, Un fil de fum, La concessió el telèfon, La presa de Macallè, Un gir decissiu o La paciència de l'aranya.
La novel·la que obre la sèrie policíaca ambientada a Sicília i protagonitzada per l’emblemàtic comissari Montalbano.
En una càlida nit siciliana, el comissari Montalbano s’enfronta a una situació particularment enrevessada quan uns escombriaires troben un conegut polític i empresari mort en circumstàncies molt compromeses. Tot apunta que ha estat un atac de cor després d’haver mantingut relacions íntimes amb una persona desconeguda en un raval on regnen la prostitució i la droga. Montalbano es proposa descobrir la trama sexual i política que s'amaga darrere del presumpte crim i, amb aquella barreja entre bonhomia i mala bava que el caracteritza, anirà estirant els diversos fils que emboliquen un advocat mafiós, un adversari polític del mort, el fill d’aquest, una sueca impressionant, un pilot de ral·lis i un nebot angelical difunt... Un conjunt d’històries que ajuden a fer d’aquesta novel·la una gran aventura del mestre Camilleri.
El nou cas del famós comissari sicilià Salvo Montalbano, l'antepenúltim de la sèrie!
Una companyia d'aficionats de Vigata vol muntar una obra de teatre per denunciar les dificultats de la vida moderna (començant pel llast de la desocupació), però el caràcter del director, Carmelo Catalanotti, ho acabarà fent molt difícil. Massa.
El joc comença amb la necessària intervenció del comissari Montalbano en un suposat delicte perpetrat per una parella sense feina que només aspira a sobreviure, però s'entrellaça fins a fer-se inextricable quan la passió escènica esdevé amorosa: amb la Livia distant, un antic amor de joventut montalbanià interferirà la investigació sobre el crim que ha posat bruscament punt final al muntatge.
El comissari Montalbano viu i treballa a Vigata, la població siciliana on tenen lloc la major part de les seves investigacions. Acompanyem el comissari durant trenta dies de feina i al llarg d’una trentena de casos. El mostrari de delictes és ben divers (suïcidis, estafes, vendettas...) i a vegades Montalbano arriba massa tard. La casuística és àmplia: són delictes d’amor, d’interessos mafiosos, d’ambició i d’exaltació; delictes comesos per joves i grans, homes i dones, gentils i maleducats, lascius i moralistes, cultes i ignorants. A totes aquestes aberracions s’hi contraposa la humanitat de Montalbano i el seu personalíssim estil, la seva moral fatalista i les virtuts que sempre l’acompanyen: la intel·ligència, la ironia, la pietat.
«Un dels millors escriptors de novel·la negra. Els crims que investiga Montalbano són contemporanis, però els personatges de Camilleri s’enfronten amb els conflictes perennes dels éssers humans.» The Times
L’edat no impedeix a en Montalbano reviure els goigs de l’adolescència: la inadaptació emotiva, els trasbalsos del cor, la lascívia; i per descomptat els enamoraments sobtats amb esclats d’ira i gelosia. Se sap de memòria aquells versos que diuen «...el savi no és sinó un jove / a qui reca haver-se fet gran». Afortunadament en una matèria tan relliscosa, el comissari té ben a prop l’inspector Fazio. En canvi, qui no les té totes és la promesa Lívia, que sospita que en Montalbano ha estat enlluernat per la bellesa de la jove Angelica.
Entretant, un personatge misteriós confon el comissari amb un reguitzell de furts organitzats geomètricament i de manera astuta. No falten estocades variades i passos en fals, amb morts i ferits. La situació és embolicada i té moments aspres. I per acabar-ho d’adobar, en el furor de la investigació irromp la bella Angelica. Tots els ulls se la miren...
El comissari Montalbano s’endinsa en el joc brut de la política de claveguera.
Una pluja impròpia de Sicília té paralitzades les obres de la nova conducció d’aigua de Vigata. Enmig de la immensa esplanada de fang i amb les excavadores aturades, apareix el cadàver d’un home. El llot que ho cobreix tot mig amaga la bicicleta amb què fugia. Què hi feia un home mig despullat pedalant sota la pluja enmig de la nit?
El comissari no té més remei que començar a investigar per una botiga clandestina de queviures. I a mesura que va lligant caps, entre les esquerdes del fang, van apareixent els ingredients que han fet de l’illa italiana un dels territoris més obscurs de tot Europa: amenaces, corrupció, política de claveguera... Tot camuflat, com és tradició mediterrània, sota la aparença d’un simple afer de banyes.
Camilleri en estat pur
La tardor ha retornar a Vigàta amb algunes sorpresa. Mimí Arguello, el braç dret del comissari Salvo Montalbano, ha llençat la tovallola y és a punt de casar-se. Mentrestant, després d’una sèrie de desgraciats incidents, conseqüència d’una falta de interès en l’objecte de la discòrdia, el jersei que Livia havia regalat a Montalbano ha quedat reduït a una mida infantil; això significa un furiós escarment basat en la eterna y més que coneguda teoria psicoanalítica.
El famós comissari sicilià Salvo Montalbano investiga els jocs d’intercanvi.
En aquest nou cas el comissari Montalbano s’enfronta als jocs d’intercanvi, i no per casualitat, de persones
i coses.
Una noia ha estat agredida en un carrer solitari. L’han drogada amb cloroform, l’han retinguda i després
l’han deixada anar sense que hagi patit cap lesió. Dies més tard, la neboda de l’Enzo, el propietari de la
trattoria de Vigàta preferida del comissari, pateix la mateixa agressió. Un tercer segrest, aquest cop cruel
però no fatal, té lloc poc després. El comissari investiga i a poc a poc, gràcies als patrons i les pautes,
descobreix el sentit de tot plegat.
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
La novel·la que posa punt final al comissari Montalbano.
L'última investigació del comissari Montalbano. Estiu del 2005, Andrea Camilleri lliura a la seva editora italiana una novel·la. Es diu Riccardino i només se sap que serà la darrera de la saga Montalbano. Acorden que es publicarà més endavant, un demà indefinit, quan es tingui la certesa que l’autor no n’escriurà cap altra.
Andrea Camilleri, que va morir el 2019, no decep les expectatives. Malgrat ser, com és natural, un cas d’investigació d’homicidi —l’assassinat d’un dels quatre amics d’una colla tan i tan ben avinguda que ho comparteixen tot, fins i tot coses que no s’haurien de compartir—, el rerefons de la novel·la són les discrepàncies entre el personatge Montalbano i l’autor.
La impossibilitat de decidir sobre la seva vida i la competència deslleial que li fa el Montalbano televisiu porten a l’extrem el malestar existencial del comissari més sorrut (i també més abandonat, amb la Livia cada dia més lluny) de la negra mediterrània. Un final de la sèrie a l’altura.
«L’últim gran narrador del segle xx. Un escriptor amb una capacitat magnètica d’explicar històries.» Pau Vidal
«Un autor admirat que es feia proper a través de la literatura. Andrea Camilleri gaudia d’una popularitat fomentada en part pel seu caràcter, simpàtic, ocurrent i gurmet, sempre amatent a la crítica social i al passat mafiós de la seva estimada Sicília.» Lluís Llort, El Punt-Avui
«Salvo i Andrea han estat inseparables des que, pels volts del 1994, Camilleri va cisellar el geni i figura d’aquest comissari visceral i sagaç com un dimoni, burlant-se de funcionaris arribistes, i defensor dels seus: el fidel Fazio, el terrible Mimí Augello, l’hilarant Cattarella.» Lilian Neuman, La Vanguardia
La novel·la que posa punt final al comissari Montalbano.
«Amb El joc de pistes Camilleri s'enfronta per primera vegada a les profunditats de la bogeria i no a l'arquitectura de les ments criminals.» Maurizio Assalto, La Stampa
Els ancians Gregorio i Caterina Palmisano, dos germans molt missaires, s'han reclòs a casa i reben la policia a trets de pistola. Quan per fi les forces de l'ordre aconsegueixen entrarhi es troben amb la sorpresa inquietant que el pis, ple de crucifi xos, és un cau de rates i que el vell Gregorio té una nina infl able plena d'esgarrinxades. Al cap de pocs dies n'apareix una altra en un contenidor de Vigata. En Montalbano, perplex, s'endú totes dues nines a casa per rumiar sobre el misteri. I aleshores, de sobte comença a rebre cartes anònimes que contenen instruccions per a un joc de pistes: endevinalles, proves a superar, indrets a localitzar. El comissari, però, no està gaire tranquil. Quan una de les pistes li arriba acompanyada d'un cap de be ensangonat, s'adona que allò és el senyal que el joc ha passat a ser una cosa més seriosa...
«Un dels millors escriptors de novel·la negra. Els crims que investiga Montalbano són contemporanis, però els personatges de Camilleri s?enfronten amb els conflictes eterns dels éssers humans.» The Times
Ja fa molt de temps que el comissari Montalbano sent que es fa gran, però ara ja es deu haver fet vell i tot, perquè fins necessita la Bíblia per lligar caps en aquest cas tan intricat.En un terreny dels voltants de Vigata, s'ha trobat el cos d'un home esquarterat. Ningú no sap qui és el desconegut, però aviat una exòtica forastera, la Dolores, ?dolorosa' en catarellès, denuncia la desaparició del marit. És en aquest punt que el comissari es recorda de l'Evangeli: «Els grans sacerdots recolliren les monedes. Llavors van prendre l'acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrissaire per sepultar-hi els forasters.» El Camp del Terrissaire és l'indret de la traïció: Judes fou el primer a trair i, darrere seu, tots els altres, des del mort desmembrat fins als amics i el comissari mateix.Novel·la de doble fons, El camp del terrissaire és potser el cas montalbanià en què l'amistat, justament perquè penja d'un fil, adquireix més valor que mai.
Un nou cas del famós i enyorat comissari sicilià Salvo Montalbano.
Com si hagués volgut tornar als inicis d'El gos de terracota, el crim que haurà d'investigar el comissari Montalbano en aquest episodi es remunta a molts anys enrere, i a sobre l'única pista de què disposa és un pany de paret blanca filmat amb una vella súper-8.
Molt més modernes, en canvi, són les càmeres del rodatge d'un serial suec que, casualitats del destí, ha pres com a plató la Vigata dels anys cinquanta. L'emmascarament i l'ocupació dels carrers trastorna el pobre comissari, que opta per la fugida, sempre fallida, cap a la Livia i les xarxes socials d'on neix un delicte desconcertant: un escamot suposadament terrorista ha assaltat l'escola de la vila per venjar-se d'una colla de nanos... de tretze anys. És el món a l'inrevés.
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Un nou cas del comissari, ara sota el sol implacable de l'estiu sicilià.
Fa una calor tòrrida, asfixiant, un sol implacable: és la foguerada del mes més calorós de l'estiu sicilià. Però no només és qüestió de la xafogor: al comissari Montalbano també l'abrusen l'ardor i la passió.Som en ple mes d'agost, en Mimí Augello ha hagut d'anticipar les vacances i en Montalbano està obligat a quedar-se a Vigata. Acompanyada d'una amiga -amb marit i fill-, la Lívia baixa a passar les vacances en una casa vora la mar. Però un dia el nen desapareix. En Montalbano s'ocuparà de la investigació i descobrirà una galeria subterrània amb una sorpresa inesperada: el cadàver d'una noia... Ara sí que la recerca comença de debò."Amb Foguerada d'agost la sèrie Montalbano arriba al número fatídic, el desè volum, que en la filosofia pitagòrica condensa tota la perfecció". Maurizio Assalto, La Stampa
