Grup62
Carles Casajuana
Sant Cugat, 1954
 ©Margarita Massanet
©Margarita Massanet

Carles Casajuana

Sant Cugat, 1954

Carles Casajuana (Sant Cugat, 1954) té una reconeguda trajectòria novel·lística, iniciada l’any 1987 amb Tap d’escopeta, i integrada, entre altres obres, per La puresa del porc (1990), Diumenge de temptació (2001), Kuala Lumpur (2005), L’últim home que parlava català (premi Ramon Llull 2009), Un escàndol sense importància (2011), El melic del món (2013), Retorn (2017) i Les pompes del diable (2019). També és autor de dos llibres d’assaig: Pla i Nietzsche, afinitats i coincidències (1996) i Les lleis del castell (Notes sobre el poder) (Premi Godó d’assaig 2014). Ha estat traduït al castellà, al francès i a l’anglès. Col·labora regularment a La Vanguardia.

Últimes notícies del Chaco

Carles Casajuana

Mentre esclata la disputa d'unes terres a la selva del Paraguai, a l'advocada d'una multinacional se li complica la vida

Sinopsi de Últimes notícies del Chaco

A Laura Codina, una advocada de cinquanta-set anys, se li obre una perspectiva professional engrescadora quan ja no l’esperava. El possible nomenament com a consellera d’una multinacional representa, per a ella, l’ocasió d’ajudar econòmicament la seva filla, que viu una situació difícil: està casada amb una altra dona però els sogres no l’accepten, i els nets de la Laura en pateixen les conseqüències. De sobte, a ella li toca bregar amb quatre oenagés, involucrar-se amb uns fets que transcorren a la regió sud-americana del Chaco, al Paraguai, fer-se càrrec de qui són els coroinos, com viuen i quins problemes tenen i, finalment, prendre uns determinis que mai s’hauria imaginat.

Jugant amb les perspectives d’uns personatges molt diversos i prescindint d’elements sobrers, Carles Casajuana desplega un argument que avança de forma simultània a Barcelona, Londres, Buenos Aires, Asunción i el cor del Chaco i que aborda unes qüestions molt actuals –l’explotació dels últims espais verges, el futur de les poques poblacions indígenes que sobreviuen, les contradiccions del progrés– però poc freqüents en la literatura catalana d’avui.

A Laura Codina, una advocada de cinquanta-set anys, se li obre una perspectiva professional engrescadora quan ja no l’esperava. El possible nomenament com a consellera d’una multinacional representa, per a ella, l’ocasió d’ajudar econòmicament la seva filla, que viu una situació difícil: està casada amb una altra dona però els sogres no l’accepten, i els nets de la Laura en pateixen les conseqüències. De sobte, a ella li toca bregar amb quatre oenagés, involucrar-se amb uns fets que transcorren a la regió sud-americana del Chaco, al Paraguai, fer-se càrrec de qui són els coroinos, com viuen i quins problemes tenen i, finalment, prendre uns determinis que mai s’hauria imaginat.

Jugant amb les perspectives d’uns personatges molt diversos i prescindint d’elements sobrers, Carles Casajuana desplega un argument que avança de forma simultània a Barcelona, Londres, Buenos Aires, Asunción i el cor del Chaco i que aborda unes qüestions molt actuals –l’explotació dels últims espais verges, el futur de les poques poblacions indígenes que sobreviuen, les contradiccions del progrés– però poc freqüents en la literatura catalana d’avui.

Bibliografia de Carles Casajuana

Imatges

Carregant...