Carme Riera, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, és una de les autores més estimades per la crítica i els lectors catalans. Es va donar a conèixer el 1975 amb Te deix, amor, la mar com a penyora. Entre les seves novel·les, destaquen Dins el darrer blau (1994, premis Josep Pla, Nacional de Narrativa, Crexells, Lletra d’Or i premi Vittorini a la millor novel·la estrangera publicada a Itàlia l’any 2000), Cap al cel obert (2000, Premi de la Crítica Serra d’Or), La meitat de l’ànima (2003, Premi Sant Jordi), L’estiu de l’anglès (2006), Amb ulls americans (2009), Natura quasi morta (2011) i Temps d’innocència (2013). La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües. L’any 2001 li va ser atorgat el Premi Nacional de Cultura i el 2012 va ser escollida membre de la Real Academia Española.
Carme Riera, una mestra de la peça curta.
Epitelis tendríssims (1981) recull set contes de caire humorístic i tema eròtic, volgudament intranscendents; uns relats lúdics, plens d'ironia entorn del plaer i l'univers dels sentits. Els dinou contes de Contra l’amor en companyia i altres relats (1991), en canvi, s'articulen entorn del plaer de l'escriptura o la lectura: escriptors d'estar per casa, lletraferits mistificadors, falsaris, tramoistes, somiatruites o cínics, els seus protagonistes, incloent-hi l'origen d'una fama inconfessable, miren de viure la vida que creuen que mereixen. I no sempre és com ells es pensen...
Epitelis tendríssims (1981) recull set contes de caire humorístic i tema eròtic, volgudament intranscendents; uns relats lúdics, plens d'ironia entorn del plaer i l'univers dels sentits. Els dinou contes de Contra l’amor en companyia i altres relats (1991), en canvi, s'articulen entorn del plaer de l'escriptura o la lectura: escriptors d'estar per casa, lletraferits mistificadors, falsaris, tramoistes, somiatruites o cínics, els seus protagonistes, incloent-hi l'origen d'una fama inconfessable, miren de viure la vida que creuen que mereixen. I no sempre és com ells es pensen...
Top