Carme Riera, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, es va donar a conèixer el 1975 amb Te deix, amor, la mar com a penyora. D’entre les seves novel·les, destaquen Dins el darrer blau (1994, premis Josep Pla, Nacional de Narrativa, Crexells, Lletra d’Or i premi Vittorini a la millor novel·la estrangera publicada a Itàlia l’any 2000), Cap al cel obert (2000, Premi de la Crítica Serra d’Or), La meitat de l’ànima (2003, Premi Sant Jordi), L’estiu de l’anglès (2006), Natura quasi morta (2011), Temps d’innocència (2013), La veu de la sirena (2015), Les darreres paraules (Premi BBVA Sant Joan 2016), de la qual s’ha fet una adaptació teatral, o Venjaré la teva mort (2018); i com a assagista, La Escuela de Barcelona (1988). La seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües. En la seva doble vessant de creadora i professora, l’any 2001 li va ser atorgat el Premi Nacional de Cultura, el 2015 el Premio Nacional de las Letras, el 2002 va ingressar a la Reial Acadèmia de Bones Lletres i el 2012 a la Real Academia Española.
El testimoni íntim d’una dona embarassada, una reflexió global sobre la maternitat i la condició femenina.
El testimoni íntim d’una dona embarassada, una reflexió global sobre la maternitat i la condició femenina.
Una aportació poc habitual, lluny de tòpics romàntics i ensucrats de la vivència de l’embaràs i la maternitat en totes les seves dimensions, des de la més personal a la social, amb la sensibilitat d’una gran escriptora.
Temps d’una espera és el diari que l’autora va escriure ara fa més de trenta-cinc anys quan va saber que estava embarassada per segona vegada. A partir d’aquest fil conductor coneixem els pensaments, les sensacions, els sentiments que, dia rere dia, es desprenen d’una dona que espera un infant. D’una dona que reivindica la maternitat com a condició intrínseca de les dones, i que, lluny de romanticismes, explora la vivència de l’embaràs com a experiència viscuda conscientment, assumida des de la intel·ligència.
El testimoni íntim d’una dona embarassada, una reflexió global sobre la maternitat i la condició femenina.
Una aportació poc habitual, lluny de tòpics romàntics i ensucrats de la vivència de l’embaràs i la maternitat en totes les seves dimensions, des de la més personal a la social, amb la sensibilitat d’una gran escriptora.
Temps d’una espera és el diari que l’autora va escriure ara fa més de trenta-cinc anys quan va saber que estava embarassada per segona vegada. A partir d’aquest fil conductor coneixem els pensaments, les sensacions, els sentiments que, dia rere dia, es desprenen d’una dona que espera un infant. D’una dona que reivindica la maternitat com a condició intrínseca de les dones, i que, lluny de romanticismes, explora la vivència de l’embaràs com a experiència viscuda conscientment, assumida des de la intel·ligència.
Top