Grup62
Carme Riera
Palma de Mallorca, 12 de gener de 1948
 ©Jordi Folk
©Jordi Folk

Carme Riera

Palma de Mallorca, 12 de gener de 1948

Carme Riera, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, es va donar a conèixer el 1975 amb Te deix, amor, la mar com a penyora. D’entre les seves novel·les, destaquen Dins el darrer blau (1994, premis Josep Pla, Nacional de Narrativa, Crexells, Lletra d’Or i premi Vittorini a la millor novel·la estrangera publicada a Itàlia l’any 2000), Cap al cel obert (2000, Premi de la Crítica Serra d’Or), La meitat de l’ànima (2003, Premi Sant Jordi), L’estiu de l’anglès (2006), Natura quasi morta (2011), Temps d’innocència (2013), La veu de la sirena (2015), Les darreres paraules (Premi BBVA Sant Joan 2016), de la qual s’ha fet una adaptació teatral, o Venjaré la teva mort (2018); i com a assagista, La Escuela de Barcelona (1988). La seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües. En la seva doble vessant de creadora i professora, l’any 2001 li va ser atorgat el Premi Nacional de Cultura, el 2015 el Premio Nacional de las Letras, el 2002 va ingressar a la Reial Acadèmia de Bones Lletres i el 2012 a la Real Academia Española.

Epitelis tendríssims i Contra l'amor en companyia i altres relats

Carme Riera

Carme Riera, una mestra de la peça curta.

Sinopsi de Epitelis tendríssims i Contra l'amor en companyia i altres relats

Epitelis tendríssims (1981) recull set contes de caire humorístic i tema eròtic, volgudament intranscendents; uns relats lúdics, plens d'ironia entorn del plaer i l'univers dels sentits. Els dinou contes de Contra l’amor en companyia i altres relats (1991), en canvi, s'articulen entorn del plaer de l'escriptura o la lectura: escriptors d'estar per casa, lletraferits mistificadors, falsaris, tramoistes, somiatruites o cínics, els seus protagonistes, incloent-hi l'origen d'una fama inconfessable, miren de viure la  vida que creuen que mereixen. I no sempre és com ells es pensen...

Epitelis tendríssims (1981) recull set contes de caire humorístic i tema eròtic, volgudament intranscendents; uns relats lúdics, plens d'ironia entorn del plaer i l'univers dels sentits. Els dinou contes de Contra l’amor en companyia i altres relats (1991), en canvi, s'articulen entorn del plaer de l'escriptura o la lectura: escriptors d'estar per casa, lletraferits mistificadors, falsaris, tramoistes, somiatruites o cínics, els seus protagonistes, incloent-hi l'origen d'una fama inconfessable, miren de viure la  vida que creuen que mereixen. I no sempre és com ells es pensen...

Premis

Premi BBVA Sant Joan Finalista Edició 2016 Saber-ne més

Bibliografia de Carme Riera

Carregant...