Tresors literaris: Els grans clàssics de la literatura catalana
Si parlem de clàssics de la literatura catalana contemporània, segur que de seguida et venen al cap les novel·les de Mercè Rodoreda, Maria Barbal i Manuel de Pedrolo; els contes de Quim Monzó, Carme Riera i Sergi Pàmies o els versos de Joan Margarit, Miquel Martí Pol o Maria Mercè Marçal. Obres mestres que han marcat generacions de lectors i que continuen captivant per la seva força narrativa i pels relats atemporals que s’hi apleguen.
En aquesta entrada et presentem cinc llibres clau que mostren la riquesa i la diversitat de la literatura catalana amb històries que emocionen, sorprenen i enganxen des de les primeres línies. Tant si t’agrada la novel·la com el conte o la poesia, et proposem diferents lectures de tots tres gèneres. Vinga, descobrim-les!
Te deix, amor, la mar com a penyora
Aquest recull de contes de Carme Riera va sacsejar les lletres catalanes dels anys setanta amb una nova veu, sensual i lúcida. Cada relat explora aspectes humans universals com l’afecte, la pèrdua i la llibertat, des d’una història d’amor fins a un assassinat o l’evocació d’un record d’infantesa. La mar, present en moltes narracions, esdevé un element central que reflecteix absències i anhels.
La present edició, que commemora els cinquanta anys de l’obra, és l’excusa perfecta per tornar a navegar a través de l’escriptura de Riera (o per descobrir-la per primer cop). La sensibilitat i la precisió de la prosa de l’autora continuen atrapant els lectors, com si el temps no hagués passat.
Es commemoren 50 anys de la publicació de Te deix, amor, la mar com a penyora, una narració que ha esdevingut un clàssic de la literatura catalana moderna.
Te deix, amor, la mar com a penyora és un recull de disset contes narrats amb una aparent naturalitat i proveïts alhora de força i de tendresa. Entre aquestes pàgines trobem una història d’amor, un assassinat, una passatgera poc habitual o l’evocació d’un record d’infantesa. A mig camí entre la quotidianitat i la ficció, els contes reunits en aquest llibre tenen dos protagonistes innegables: la dona i el mar.
Pedra de tartera
Quaranta anys després de la seva publicació, Pedra de tartera, de Maria Barbal, torna en una edició que ressalta la potència i profunditat que han convertit aquesta novel·la en un clàssic de la literatura catalana. Narrada en primera persona, la veu de la Conxa, alhora tendra i decidida, recull els moments més importants de la seva vida, marcada pels canvis històrics (la República, la Guerra Civil i els primers anys del franquisme) i per les dificultats del seu entorn rural, la pobresa i les estructures patriarcals.
Aquesta edició il·lustrada, amb les imatges delicades i plenes d’expressivitat d’Áurea López, transforma el relat en una experiència visual i emocional. Text i il·lustració s’entrellacen per oferir una nova lectura que manté la seva essència íntima i commovedora.
Adaptació dramàtica de la popular novel?la Pedra de tartera (55 edicions).
Ambientada fonamentalment al Pallars nadiu de l'autora, Pedra de tartera narra la vida de Conxa, que va des de començament del segle XX fins a la dècada de 1960; una vida marcada per la supervivència i el desarrelament. L'adaptació teatral que presentem, a càrrec de Marc Rosich, il·lumina des d'una nova perspectiva un dels textos essencials de la literatura catalana contemporània.Víctima passiva del seu temps, Conxa representa totes aquelles dones que, mentre la vida les obliga a callar, han vist com el temps els passa per davant sense poder fer-hi res. A través de les seves paraules i, especialment, dels seus silencis, Barbal retrata la duresa de l'existència d'una dona pagesa, mentre els ecos dels esdeveniments històrics que sacsegen el país, des de l'adveniment de la República fins a la dictadura, van arribant, a poc a poc, a les comarques del Pallars.Estimada Marta
Continuem amb el llibre de poemes més conegut de Miquel Martí i Pol i un dels més reeixits de la poesia catalana contemporània. Els versos expressen, amb força i senzillesa, la passió amorosa i arriben directament al cor del lector. Marta, a qui van adreçats, no és un nom concret: com diu el mateix poeta, “Marta és una i totes” i representa tant la figura estimada com l’amor universal que inspira la seva obra.
Els poemes recorren des de l’admiració i el desig fins a la tendresa i la quotidianitat compartida. També mostren moments de reflexió sobre la vida, la memòria i els sentiments que transcendeixen el temps. Aquesta edició especial inclou el pròleg original del poeta osonenc i altres textos sobre la seva obra, així com un estudi preliminar i material complementari que enriqueix la lectura.
Tots els poemes (1975-2017)
Segons la crítica, Joan Margarit és un dels poetes més destacats de la literatura catalana contemporània. En certa manera, pot considerar-se hereu de l’autor de l’anterior llibre comentat, Miquel Martí i Pol, especialment per la intensitat i la profunditat emocional dels seus versos.
L’obra de Margarit combina la duresa de la realitat amb una càlida tendresa que ofereix refugi davant les adversitats de la vida. I és que els seus poemes transformen experiències quotidianes en versos que aconsegueixen connectar immediatament amb el lector. Aquesta edició reuneix en un sol volum la trajectòria poètica completa del literat, des de Restes d’aquell naufragi fins a Un hivern fascinant. El llibre ens convida, doncs, a gaudir del seu univers poètic en tota la seva amplitud.
Des de Restes d'aquell naufragi fins a Un hivern fascinant
Si haguéssim de designar un hereu de la poesia clara i difícil de Salvador Espriu i de la poesia bondadosa i intensa de Miquel Martí i Pol, aquest seria sense cap mena de dubte Joan Margarit. La duresa i, alhora, la tendresa del refugi contra la intempèrie que és la seva extensa i reconeguda obra poètica el situen entre els poetes més valorats per la crítica i els lectors. Tots els poemes (1975-2017) aplega en un sol volum i en format de butxaca tota l’obra poètica escrita per Joan Margarit des de Restes d’aquell naufragi fins a Un hivern fascinant.
Mecanoscrit del segon origen
Des de la seva publicació ara fa cinquanta anys, el Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo ha esdevingut una de les novel·les contemporànies més llegides de la literatura catalana, conquistant joves i adults per igual amb la seva actualització distòpica del llibre del Gènesis. La història de l’Alba i en Dídac, dos adolescents que prenen els rols d’Adam i Eva com a únics supervivents d’un planeta destruït, no és només trepidant i addictiva: també ens convida a imaginar la possibilitat de, a partir de la tragèdia d’una catàstrofe, reconstruir un món millor.
Mecanoscrit del segon origen (Ed. 50 aniversari)
Pròleg de Kim Stanley Robinson
Publicada el 1974 és una de les novel·les catalanes més llegides de tots els temps.
L'Alba i en Dídac, són els únics supervivents en un planeta pràcticament destruït. En ells dos s'acaba un món i en comença un de nou, en què hauran de lluitar per preservar el coneixement que els ha deixat el passat i establir les pautes per construir un futur en el qual la humanitat no sigui una amenaça per a si mateixa, començar de zero i inventar una civilització més atea, feminista i lliure.
Un cor furtiu
Considerat el millor prosista modern de la literatura catalana, Josep Pla no és només una figura fascinant i indispensable per la seva producció literària, sinó també pels clarobscurs personals i polítics que doten la seva obra d’una major complexitat i transcendència. A través d’un esforç titànic de documentació, reconstrucció i crítica, l'acadèmic Xavier Pla plasma a Un cor furtiu la vida de Josep Pla de forma meticulosa i incisiva, confeccionant el millor retrat imaginable de l’escriptor essencial de la literatura catalana del segle XX.
L’esdeveniment literari de la temporadaL'ESPERADÍSSIMA BIOGRAFIA DE JOSEP PLA
Josep Pla no va ser únicament el més gran prosista català modern; també va ser, de vegades sense voler i de vegades provocant-ho, l’escriptor més polèmic. La seva llegenda ha estat sempre envoltada d’unes ombres que ningú, fins ara, no ha estat capaç de dissipar. L’esperadíssima biografia de Xavier Pla per fi ho aconsegueix. L’examen d’una quantitat ingent de documents i testimonis, molts d’ells inèdits, permet aclarir els aspectes més obscurs de la vida de Pla i donar-ne a conèixer episodis completament ignorats o tot just entrevistos.
Resseguint un per un, i de cap a cap, molts dels fils que es trenen en la llarga vida de Pla, Un cor furtiu ens presenta vívidament, en tota la seva complexitat, el jove que des de ben aviat no sabia entendre la vida sense una ploma als dits, el reporter internacional que als anys vint va irrompre com a escriptor amb un èxit inusitat, el periodista polític que es va posar al servei de la Lliga, el militant antirepublicà que va ser obertament profranquista fins al final de la Guerra Civil, l’home desenganyat que a l’inici de la llarga postguerra es va instal·lar al seu país petit i va fer més que ningú per recuperar la massa de lectors en català, l’autor que va bregar dècades i dècades per culminar la seva obra completa, i també el vell sorneguer i una mica repatani que no amagava del tot les seves fantasies persistents.
Un cor furtiu és el millor retrat imaginable de Pla: el més complet i el més incisiu, el més minuciós i el més fascinant. Hi sentim la seva veu, però també les dels seus pares i germans, les d’Adi i Aurora i les altres dones que el van estimar, les dels amics que va tenir més a la vora, o les de molts dels personatges amb qui va tenir tractes. Un cor furtiu és una biografia narrada amb talent i amb una passió encomanadissa. I és encara més. Perquè, alhora que revela els avatars d’una vida pròdiga en vicissituds —les amistats, les complicacions polítiques, les relacions amoroses, l’espionatge i el contraespionatge i tantes i tantes coses—, ens convida a reviure des de dins els moments més crucials de la història de Catalunya, d’Espanya i d’Europa al llarg del segle xx.
«La extraña manera de existir de José Pla ha dado siempre la impresión de ser un tipo inaferrable y movedizo. Y es que, como él mismo dice, es un vagabundo, un fugitivo, una sombra huidiza. “¿Somos algo más que una sombra?”, se ha preguntado a veces en sus libros. Conoce a mucha gente, pero a él ¿quién le conoce? Casi nadie».
Autoentrevista de Josep Pla, Destino (1942)
«De tant que t’he estimat, no t’he sapigut estimar prou. Passo uns dies terribles, i les nits sense dormir. ¿Em vols escriure, em vols donar alguna il·lusió tan sols mentre visqui aquí? ¿Em vols ajudar una mica a viure, ja que de cap manera em puc decidir d’acabar-ho tot i per sempre? ¿T’ho puc demanar en nom de la cosa que més et pot demostrar el que t’he estimat, és dir, en no tenir una criatura, quan tu saps la il·lusió que em feia?, ¿quan, ademés, hagués sigut una manera de lligar-te, i que no ho he intentat mai, tot al contrari?».
Carta d’Adi Enberg a Josep Pla (estiu 1932)
«M’ha sorprès molt el to d’indecible tristesa de la teva carta. ¿No podrem escriure mai més en català? ¿No podrem fer el que millor ens sembli per aquest país desgraciat —i avui terriblement multitudinari? ¿Sempre viurem en aquest clima de por, d’angoixa i d’esperança sense convicció? El desastre ha estat enorme; el naufragi, indescriptible. Però jo crec —i perdona la pedanteria— amb les accions i reaccions. Això és de Newton —però no recordo ara la frase usada per Newton, en llatí. Jo sempre he estat materialista i cartesià. Si no fos això, em suïcidaria».
Carta de Josep Pla a Carles Soldevila (febrer 1945)
Obra de joventut
Abans de la guerra que va dividir per sempre la seva vida i la de la societat catalana (i que també va marcar indeleblement la seva obra posterior), Mercè Rodoreda ja destacava com a escriptora voraç i brillant. Obra de joventut és el recull de la seva producció narrativa i periodística prèvia a la Guerra Civil: un conjunt extens que comprèn 5 novel·les, 16 narracions, 18 contes, 27 articles i entrevistes, un diàleg epistolar i 2 al·locucions radiofòniques a través dels quals els lectors poden accedir i recórrer, de manera privilegiada, al naixement i l’ascens d’una de les més grans narradores catalanes de tots els temps.
La narrativa i obra periodística de joventut, inèdita i desconeguda, de Mercè Rodoreda, la més gran escriptora catalana del segle XX, per primera vegada a l'abast dels lectors.
El 2008, coincidint amb la celebració del centenari del naixement de la gran novel•lista Mercè Rodoreda (1908-1983), Edicions 62 va publicar una edició de la seva Narrativa completa, en dos volums, que recollien tota la seva producció posterior a la guerra civil (novel•les i contes), és a dir, la producció literària que ella mateixa va considerar com a la seva obra vàlida.
Tanmateix, abans de la guerra civil Mercè Rodoreda ja s’havia distingit com a escriptora. L'obra de joventut de Mercè Rodoreda, majoritàriament desconeguda, comprèn tot el que l'autora va escriure i publicar fins a la guerra civil: 5 novel•les —Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un dia en la vida d'un home (1934), Crim (1936) i Aloma (1938)—, 16 narracions, 18 contes infantils, 27 articles i entrevistes, un diàleg epistolar sobre l'escriptura i l'estil i 2 al•locucions radiofòniques del temps de la guerra.
El conjunt d'aquest material es posa per primera vegada a l'abast dels lectors. Els inicis literaris de la més gran narradora catalana de tots els temps són accessibles per primera vegada, i demostren que a Mercè Rodoreda el talent i la passió d'escriure li venien de molt enrere.
Cap mà no em diu adéu
Al capdavant de les avantguardes literàries catalanes trobem a Josep Vicenç Foix, un poeta sublim que, amb el seu domini integral de la llengua, el seu coneixement íntim de la tradició literària i la seva vocació instintiva cap a la transformació, va aconseguir capturar el caràcter històric i canviant de la terra i la vida mateixa. Cap mà no em diu adéu reuneix en un volum els seus primers vint anys de poesia i prosa, un conjunt inspirador i revelador, tant en el moment de la seva producció com avui dia.
Els primers vint anys de poesia de Foix: ara comllavors, tota una descoberta.
Aquest volum recull, per primera vegada, tots els textos poètics, en vers i en prosa, que Foix va divulgar abans de la Guerra Civil, publicats en revistes i diaris de l’època. S’hi inclouen les primeres versions de les proses poètiques de Gertrudis (1927) i KRTU (1932) i també d’uns quants poemes en vers que Foix va recuperar, molt retocats, en llibres de postguerra. Al costat d’aquests textos més coneguts hi ha també una colla de poemes mai represos, que constitueixen encara avui tota una novetat. L’edició, avalada per la Fundació J. V. Foix, permet resseguir la història de cada poema. El conjunt és la mostra més convincent del que van representar les avantguardes en la poesia catalana. Una autèntica revelació per als foixians.
Llibre de les bèsties
Considerat el primer autor literari rellevant en català, pioner de la novel·la moral i devot filòsof i teòleg, Ramon Llull és l’escriptor clau de la literatura catalana medieval. A Llibre de les bèsties, Llull pren inspiració de diverses fonts per construir una faula sobre un dels nostres desitjos bàsics i més problemàtics: l’ànsia de poder. Projectant el món dels homes sobre el regne animal, l’autor elabora un relat imperible sobre la naturalesa humana i un retrat específic de les basculacions del feudalisme.
Faula que satiritza el món dels humans a partir de les lluites entre els animals i, sobretot, de les intrigues de la guineu, per aconseguir el poder.
El Llibre de les bèsties és una faula sobre el comportament dels humans en relació amb el poder i amb la política. Llull planteja una trama plena de matisos, en què es poden seguir les maquinacions de la Guineu, per aconseguir el poder i exercir-lo des d’un segon pla. Els animals de la faula, que Llull pren de fonts orientals i del Roman de Renard francès, són un pretext per retratar algunes de les facetes més problemàtiques de la condició humana. La Guineu protagonista farà qualsevol cosa per manar, per dominar-ho tot, una passió que es materialitza en tots els nivells de les relacions humanes. La Guineu acaba fracassant, víctima de la seva desmesurada ambició. És molt possible que Llull escrivís aquesta obra com a advertiment per al rei de França, Felip IV, el Bell, amb qui havia tingut contactes polítics.
Poesia completa
Gran innovador formal, simpatitzant anarquista i socialista i escriptor de sensibilitat desbordant, Joan Salvat-Papasseit va morir jove i va viure una vida marcada per la malaltia, però, així i tot, va deixar rere seu un vast i influent llegat poètic, d'esperit delicat i també rebel. Per commemorar el centenari de la seva mort aquest 2024, s’ha reeditat un volum recopilatori de tota la seva poesia, juntament amb proses relacionades amb el fet poètic i un pròleg d’Enric Casasses — materials que conjuguen una visió completa i entenedora de Salvat-Papasseit i la seva herència cultural.
Any Joan Salvat-Papasseit: edició commemorativa del centenari de la mort del poeta.
Joan Salvat-Papasseit és un dels poetes essencials de la nostra tradició moderna. Ara que es compleixen els cent anys de la seva mort, és oportú de recuperar, aplegats en un sol volum, els sis llibres de poemes que van sortir entre 1919 i 1925, afegint-hi els poemes esparsos i algunes proses relacionades amb el fet poètic.
El pròleg d'Enric Casasses, escrit especialment per a aquesta edició, proposa una nova valoració de la poesia de Salvat-Papasseit.
La passió segons Renée Vivien
Coneguda principalment com a poeta i lletrada d’ànima combativa i inconformista, Maria-Mercè Marçal va escriure una única novel·la, La passió segons Renée Vivien, un exercici narratiu complex i polifònic on personatges de diverses èpoques cerquen i recorden Renée Vivien, una poeta que va cantar obertament els vincles sàfics. Marçal aprofita aquests periples per condensar reflexions entorn de l’amor, els límits de les relacions humanes i la identitat femenina, però també sobre la mateixa literatura i l’ofici de l’escriptura.
Maria-Mercè Marçal novel·la la figura de Renée Vivien, la primera poeta que va cantar obertament l’amor entre dones després de Safo.
Un erudit francès als anys vint i una guionista de cinema a la dècada dels vuitanta, moguts per interessos
ben diversos, segueixen, cadascú en la seva època, el rastre de Renée Vivien, poeta d’origen
anglès que va viure a París a principis de segle. Aquesta recerca es combina amb l’aparició
d’un seguit de personatges que la van conèixer i que en rememoren la vida breu i intensa.
Aigües encantades
Com un dels grans dramaturgs modernistes del teatre català, Joan Puig i Ferreter investiga a Aigües encantades dos dels principals tòpics literaris, el conflicte entre individu i societat i la lluita entre tradició i modernitat. Ho fa il·lustrant la violenta pugna que es desenvolupa a un poble de muntanya de Tarragona on, arran d’una brutal sequera, el sector més conservador de la vil·la s’enfronta amb un nouvingut enginyer, que torna de la ciutat amb intencions d’abraçar i instigar el progrés i troba en la filla del cacic local l’aliada perfecta per a executar la seva visió.
Amb estudi introductori, comentaris de text i propostes didàctiques de Jaume Aulet.
Aigües encantades (1908) se situa en un poble de la part alta i muntanyosa de les comarques tarragonines i planteja el típic conflicte modernista entre l'individu i la societat. El problema de la sequera provoca un enfrontament entre el sector tradicionalista i conservador del poble -que és el que compta amb el poder fàctic- i la visió moderna d'un enginyer vingut de la ciutat que compta amb la complicitat de la filla del cacic local. És la lluita ancestral entre la tradició i la modernitat vista des dels paràmetres del Modernisme més regeneracionista i vitalista.L'estudi preliminar i els complements didàctics han anat a cura de Jaume Aulet, professor de literatura catalana contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Tirant lo Blanc
La gran obra del cavaller valencià Joanot Martorell no és només un clàssic de la literatura catalana, és un clàssic de la literatura universal. Pocs seran aquells que no hagin interactuat prèviament amb aquesta novel·la de cavalleries, bé per vocació pròpia o havent-la estudiat a l’escola, però sempre és un bon moment per revisitar els seus episodis tant amorosos com bèl·lics i meravellar-se de com la sensibilitat i l’humor de Martorell han sobreviscut al pas dels segles.
Aquesta edició aplega quaranta-sis fragments del Tirant lo Blanc dels capítols de cavalleries i d'aventures.
Tirant lo Blanc, probablement escrita a Barcelona entre 1460 i 1465, es va convertir en una novel·la sense públic fins que Martí Joan de Galba la va fer imprimir en 1490 a la ciutat de València, a l'impremta de Nicolau Spíndeler. Des d'aleshores i gràcies a la traducció castellana de Diego de Gumiel de 1511 (que va llegir Miguel de Cervantes), a l'italiana de Lelio Manfredi (Venècia, 1538) i a la francesa del comte de Caylus (París 1737), s'ha convertit en un clàssic indiscutible de la literatura universal i en la novel·la més important de la tradició catalana de tots els temps. Escrita amb una tècnica de collage i amb un gust per la paradoxa a la manera de Boccaccio, representa un dels punts de referència inexcusables per al món modern del segle XXI.
Aloma
Seguint les convencions de les narratives de maduresa i autodescobriment, i per acabar aquest llistat, Aloma és la novel·la que connecta la producció rodorediana de pre i postguerra. Ho fa amb un estudi de personatge íntim i sincer, on la protagonista titular s’introdueix al món dels adults a través del seu vincle amb en Robert, un parent polític madur vingut d'Amèrica, que despertarà en ella sentiments contradictoris i la farà, per primer cop, conscient de la relació amb el seu entorn — un conflicte universal que, gràcies a la mestria de l’autora, ressonarà en tots aquells que la llegeixin, sense importar el pas del temps.
Amb estudi introductori i propostes didàctiques de Neus Real.
Aloma, editada inicialment el 1938, és la novel·la que enllaça les produccions de preguerra i de postguerra de Mercè Rodoreda. És l'únic títol de la seva primera etapa que l'escriptora va reconèixer, i la versió revisada de 1969 ?la definitiva i que, per tant, s'ofereix aquí? permet observar l'evolució de l'autora i comprendre millor el conjunt de la seva obra.Neus Real, professora de la UAB i guanyadora del Premi Fundació Mercè Rodoreda 2005, ha elaborat un pròleg i unes propostes de treball que volen ser una eina útil per als professors i els estudiants que s'aproximin tant a Aloma com a la narrativa rodorediana.Aloma narra la història de la relació entre la jove barcelonina de divuit anys que dóna títol a la novel·la i Robert, el parent polític ja madur vingut d'Amèrica. El relat es concentra en els sentiments contradictoris d'Aloma, en com viu la relació tant individualment com respecte del seu entorn social i en la manera com tot plegat enfronta dramàticament la noia a una realitat molt diferent de qualsevol ideal adolescent
Catorze clàssics, catorze maneres d’enamorar-te (de nou) de la literatura catalana. Nosaltres t’avisem: triar-ne només un no serà fàcil!
