Grup62
Enric Gomà Ribas
 ©Agus Izquierdo
©Agus Izquierdo

Enric Gomà Ribas

Enric Gomà (Barcelona, 1963) és escriptor i divulgador lingüístic, autor d'El castellà, la llengua del costat (2020), Control de plagues. 92 paraules catalanes per fumigar (2018), Tresors de Catalunya. La llengua, coescrit amb Pau Vidal i Rudolf Ortega (2017), Ubert tot l’any (2004) i editor de Canvi d’agulles. Per un català més ric i més simple (2015). Com a divulgador lingüístic i literari, ha col·laborat a Els matins de Catalunya Ràdio amb Mònica Terribas i Màrius Serra. Ha portat la secció “Quatre paraules” a La tarda de BTV, amb Elisenda Roca i Adam Martín, i “La veu humana” a El Cafè de la República a Catalunya Ràdio, amb Joan Barril, entre moltes altres col·laboracions. Ha creat i dirigit programes com Caçadors de paraules, Català a l’atac i Llibres a l’atac, a TV3. Guionista de sèries de ficció com Temps de silenci, La Via Augusta, Ventdelplà, Poble Nou, etc. Per a nens, ha escrit una bona colla de llibres, entre els quals les novel·les humorístiques de la col·lecció “Bru Artiac”.

Prou catastrofismes lingüístics
Comprar

Prou catastrofismes lingüístics

Enric Gomà Ribas

Cal avançar en la difusió de la llengua amb realisme i audàcia

Comprar
Sinopsi de Prou catastrofismes lingüístics

Tothom no para d’anunciar la desaparició imminent de la llengua catalana, en un clima desesperat i apocalíptic, sovint recolzat en xifres inexactes i mal interpretades. Tot plegat ha provocat un clima de desànim i amargor, fatalitat i sentiment d’indefensió que no contribueix a resoldre res. El català té reptes seriosos i greus —el català entre els joves, l’audiovisual, la justícia, etc.—, però s’han d’encarar amb estratègia, intel·ligència, pressupost i suport legal. No podem dependre exclusivament de les voluntats individuals de parlar en català a tot arreu. Cal desmuntar els tòpics funestos sobre el futur del català, tenir una idea clara de com quina és la composició de la societat catalana, conèixer les actituds i hàbits lingüístics dels castellanoparlants, sovint els grans oblidats del debat, tenir present tots els fronts en què s’ha avançat en els últims quaranta anys i els punts forts actuals, per continuar avançant en la difusió de la llengua, amb realisme i audàcia.

Tothom no para d’anunciar la desaparició imminent de la llengua catalana, en un clima desesperat i apocalíptic, sovint recolzat en xifres inexactes i mal interpretades. Tot plegat ha provocat un clima de desànim i amargor, fatalitat i sentiment d’indefensió que no contribueix a resoldre res. El català té reptes seriosos i greus —el català entre els joves, l’audiovisual, la justícia, etc.—, però s’han d’encarar amb estratègia, intel·ligència, pressupost i suport legal. No podem dependre exclusivament de les voluntats individuals de parlar en català a tot arreu. Cal desmuntar els tòpics funestos sobre el futur del català, tenir una idea clara de com quina és la composició de la societat catalana, conèixer les actituds i hàbits lingüístics dels castellanoparlants, sovint els grans oblidats del debat, tenir present tots els fronts en què s’ha avançat en els últims quaranta anys i els punts forts actuals, per continuar avançant en la difusió de la llengua, amb realisme i audàcia.

Bibliografia de Enric Gomà Ribas

Carregant...