Grup62
Matthew Tree

Matthew Tree

Matthew Tree (Londres, 1958) viu entre Banyoles i Barcelona. Des del 1990 ha publicat més d’una dotzena de títols escrits en català (el seu segon idioma), incloent-hi dues novel·les, un recull de contes, una autobiografia, un road book sobre Catalunya, a més de diversos assajos sobre la religió, el racisme, la feina, la monarquia i la inevitabilitat del procés independentista català. En anglès ha publicat un recull d’articles i una novel·la, SNUG (2013), traduïda al català més endavant i editada per Columna amb el títol De fora vingueren (2016). Col·labora regularment amb la revista Catalonia Today, el diari El Punt Avui i el programa The Weekly Mag a la Xarxa de Comunicació Local. Des de fa dues dècades ha fet recitals i xerrades a instituts, presons, biblioteques, museus i alguna universitat arreu del territori. També ha traduït diversos autors en llengua catalana a l’anglès, incloent-hi Jordi Puntí, Màrius Serra, Monika Zgustová, Toni Sala, Maria Barbal i Marta Marín-Dòmine.

No sóc racista, però...
Comprar

No sóc racista, però...

Matthew Tree

Un manual imprescindible per reconèixer i combatre el racisme en els altres però sobretot en un mateix.

Comprar
Sinopsi de No sóc racista, però...

Des de mitjan segle xx, el racisme no ha estat rebutjat al carrer amb tanta contundència com ara. Potser perquè per a les noves generacions no és només una xacra malèfica sinó també un anacronisme pseudocientífic que genera uns tòpics absurds sobre tothom que no tingui un fenotip europeu, com ara (en el cas de Catalunya) que els «moros», «negres» i «sudaques» són incapaços de parlar o entendre el català; o que no paguen impostos; o que provenen de cultures primitives... Aquest llibre no només desfà tots aquests tòpics i d’altres de semblants sinó que ofereix al mateix lector una oportunitat per desempallegar-se de qualsevol rastre de racisme que pugui guardar, encara, en el seu fur intern. En fi, un llibre tan breu com imprescindible.

«Aneu a l’Àfrica, aneu a Llatinoamèrica, aneu al Magreb, banyeu-vos en un mar de cossos diferents, apreneu què és ser minoritari al carrer o a qualsevol altre lloc, vagis on vagis, i ja veureu com els vostres cervells acabaran sent pulcres, desinfectats, nets com una patena».

«Qualsevol racista actual no només té unes idees anacròniques, pseudocientífiques i potencialment letals, sinó que és l’últim tipus de persona que necessitem en un món que aviat veurà unes migracions sense parió en la història de la humanitat».

Des de mitjan segle xx, el racisme no ha estat rebutjat al carrer amb tanta contundència com ara. Potser perquè per a les noves generacions no és només una xacra malèfica sinó també un anacronisme pseudocientífic que genera uns tòpics absurds sobre tothom que no tingui un fenotip europeu, com ara (en el cas de Catalunya) que els «moros», «negres» i «sudaques» són incapaços de parlar o entendre el català; o que no paguen impostos; o que provenen de cultures primitives... Aquest llibre no només desfà tots aquests tòpics i d’altres de semblants sinó que ofereix al mateix lector una oportunitat per desempallegar-se de qualsevol rastre de racisme que pugui guardar, encara, en el seu fur intern. En fi, un llibre tan breu com imprescindible.

«Aneu a l’Àfrica, aneu a Llatinoamèrica, aneu al Magreb, banyeu-vos en un mar de cossos diferents, apreneu què és ser minoritari al carrer o a qualsevol altre lloc, vagis on vagis, i ja veureu com els vostres cervells acabaran sent pulcres, desinfectats, nets com una patena».

«Qualsevol racista actual no només té unes idees anacròniques, pseudocientífiques i potencialment letals, sinó que és l’últim tipus de persona que necessitem en un món que aviat veurà unes migracions sense parió en la història de la humanitat».

Bibliografia de Matthew Tree

Carregant...