Grup62
Jaume Funes
 ©Carlos Gurpegui
©Carlos Gurpegui

Jaume Funes

Jaume Funes Artiaga (Calataiud, 1947). Psicòleg, educador i periodista, ha dedicat bona part de la seva vida a escoltar, comprendre i ajudar els adolescents. Ha treballat a l’administració, l’escola, el carrer i els espais terapèutics. Autor de molts llibres i articles, va publicar el primer, La nova delinqüència infantil i juvenil, el 1982, quan semblava que el problema dels joves eren les bandes. Pensant en la renovació de l’escola, va publicar Fer de mestre quan ningú no sap per a què serveix. El seus últims llibres sobre els adolescents són: Estima’m quan menys ho mereixi... perquè és quan més ho necessito (2018), un èxit de vendes que va arribar als 25.000 exemplars entre les edicions en català i castellà, i Estima’m... però vull saber-ne més (2020). 

 

(Web) jaumefunes.com

Encara he de viure
Comprar

Encara he de viure

Jaume Funes

La primera novel·la de l’autor referència en l’adolescència.

Comprar
Sinopsi de Encara he de viure

Per fi s’acaba l’ESO. Sis adolescents es juramenten perquè la vida no els separi i per no convertir-se en adults que traeixen els seus principis. Però en els seus nous recorreguts de joventut han de gestionar molta vida desconeguda. No tenen clar el que volen ser, i tampoc sembla que el fet de decidir-ho estigui a les seves mans. Potser convé fugir de casa per no ser com els seus pares. Es pot somiar, però és difícil sense un euro a la butxaca. Amb quants nòvios s’arriba a la maduresa sexual?, per què no perdre de vista el món i viure entre muntanyes?, o per què no fer la revolució?

Els relats de les seves vides es creuen i es retroben quan arriben als divuit anys, quan sembla que ha arribat el final de l’esclavatge en mans dels més grans.

Per fi s’acaba l’ESO. Sis adolescents es juramenten perquè la vida no els separi i per no convertir-se en adults que traeixen els seus principis. Però en els seus nous recorreguts de joventut han de gestionar molta vida desconeguda. No tenen clar el que volen ser, i tampoc sembla que el fet de decidir-ho estigui a les seves mans. Potser convé fugir de casa per no ser com els seus pares. Es pot somiar, però és difícil sense un euro a la butxaca. Amb quants nòvios s’arriba a la maduresa sexual?, per què no perdre de vista el món i viure entre muntanyes?, o per què no fer la revolució?

Els relats de les seves vides es creuen i es retroben quan arriben als divuit anys, quan sembla que ha arribat el final de l’esclavatge en mans dels més grans.

Bibliografia de Jaume Funes

Enllaços relacionats

Web oficial
Carregant...