Joan Manuel Soldevilla Albertí (Barcelona, 1964) és catedràtic de literatura a l’institut Ramon Muntaner de Figueres i estudiós dels mitjans de comunicació de massa. Ha estat professor a la Universitat de Girona i comissari de diferents exposicions relacionades amb el món del còmic i la literatura popular i ha obtingut diversos premis i reconeixements en el camp de l’assaig i el periodisme. És autor de l’Abecedari de Tintín (2002), El pare de Carpanta i Zipi y Zape (2005), Capitán Verne –amb Maria Mercè Cuartiella– (2005), Univers Hergé (2005), El mundo de Escobar –amb Antoni Guiral– (2008), Som i serem (tintinaires) (2013), Jaume Ministral i Masià (2013), Debrigode, el escritor de los prodigios –amb Alejandro M. Viturtia– (2014), La maleta de Figueres –amb Josep Maria Dacosta– (2015), Àngel Puigmiquel, una aventura gràfica (2015) i Don Quijote en Barcelona. La ciudad imaginada (2016). Després de la bona acollida de L’amic de Praga (Columna, 2018), Autopista és la seva darrera novel·la.
Quan el seu món es desmunta en un instant, una mare de família decideix fer justícia pel seu compte.
L’Andrea i els seus petits fills –en Santi, en Víctor i en David– emprenen un llarg viatge en cotxe després de patir una terrible desgràcia. El que sembla una plàcida excursió terapèutica és, en realitat, un salvatge i obsessiu projecte criminal que els arrossega a tots, potser perquè la família que assassina unida es manté unida.
Els quatre personatges emprenen aquesta ruta envoltats de tebeos de La Patrulla dels Castors, obsessionats pels cotxes de la marca Fiat, hostatjant-se en Novotels, cantant cançons i devorant quilòmetres per les autopistes d’Europa. Així viuran una estranya road movie, prodigiosa i perversa, que, narrada amb ritme inexorable i trepidant, ens mostra com els límits entre el seny i el desequilibri són tan difusos com inquietants.
L’Andrea i els seus petits fills –en Santi, en Víctor i en David– emprenen un llarg viatge en cotxe després de patir una terrible desgràcia. El que sembla una plàcida excursió terapèutica és, en realitat, un salvatge i obsessiu projecte criminal que els arrossega a tots, potser perquè la família que assassina unida es manté unida.
Els quatre personatges emprenen aquesta ruta envoltats de tebeos de La Patrulla dels Castors, obsessionats pels cotxes de la marca Fiat, hostatjant-se en Novotels, cantant cançons i devorant quilòmetres per les autopistes d’Europa. Així viuran una estranya road movie, prodigiosa i perversa, que, narrada amb ritme inexorable i trepidant, ens mostra com els límits entre el seny i el desequilibri són tan difusos com inquietants.
_Cristina_Calderer_(nomes_llibre,_no_promo)_202011190958.jpg)
Top