Un llibre important i necessari per al moment extraordinari que estem vivint.
Un assaig curt, elegant i intens sobre com afrontem com a individus i com a col·lectivitat una situació extrema i extraordinària com el contagi.
Reflexions interessants sobre com ens enfrontem com a col·lectivitat a una situació extrema.
L’escriptor italià Paolo Giordano, autor de La solitud dels nombres primers, reflexiona sobre tot el que l’epidèmia ens està revelant de nosaltres mateixos. Un llibre important i necessari per al moment extraordinari que estem vivint.
«No tinc por de posar-me malalt. No es tracta dʼaixò. De què, doncs? De tot allò que el contagi pot canviar. De descobrir que la carcassa de la civilització que conec és un castell de cartes. Tinc por dʼhaver de començar de zero, però també del contrari: que la por passi sense que canviï res.»
Lʼepidèmia de coronavirus té molts números per ser lʼemergència sanitària més important de la nostra època. El seu atreviment ens revela alguna cosa que ja sabíem però que ens costava de mesurar: la multiplicitat de nivells que ens connecten els uns als altres, així com la complexitat del món on vivim. És la mesura de com el nostre món ha esdevingut global.
L’epidèmia ens encoratja a pensar-nos com a membres d’una col·lectivitat. Ens obliga a un esforç de fantasia que estem avesats a fer: veure’ns inextricablement lligats als altres i tenir en compte la seva presència en les nostres decisions individuals. En el contagi som un organisme únic, tornem a ser una comunitat, i allò que fem o deixem de fer no ens afecta a nosaltres i prou. En el contagi la manca de solidaritat és, més que altra cosa, un defecte d’imaginació.
Un assaig curt, elegant i intens sobre com afrontem com a individus i com a col·lectivitat una situació extrema i extraordinària com el contagi.
Reflexions interessants sobre com ens enfrontem com a col·lectivitat a una situació extrema.
L’escriptor italià Paolo Giordano, autor de La solitud dels nombres primers, reflexiona sobre tot el que l’epidèmia ens està revelant de nosaltres mateixos. Un llibre important i necessari per al moment extraordinari que estem vivint.
«No tinc por de posar-me malalt. No es tracta dʼaixò. De què, doncs? De tot allò que el contagi pot canviar. De descobrir que la carcassa de la civilització que conec és un castell de cartes. Tinc por dʼhaver de començar de zero, però també del contrari: que la por passi sense que canviï res.»
Lʼepidèmia de coronavirus té molts números per ser lʼemergència sanitària més important de la nostra època. El seu atreviment ens revela alguna cosa que ja sabíem però que ens costava de mesurar: la multiplicitat de nivells que ens connecten els uns als altres, així com la complexitat del món on vivim. És la mesura de com el nostre món ha esdevingut global.
L’epidèmia ens encoratja a pensar-nos com a membres d’una col·lectivitat. Ens obliga a un esforç de fantasia que estem avesats a fer: veure’ns inextricablement lligats als altres i tenir en compte la seva presència en les nostres decisions individuals. En el contagi som un organisme únic, tornem a ser una comunitat, i allò que fem o deixem de fer no ens afecta a nosaltres i prou. En el contagi la manca de solidaritat és, més que altra cosa, un defecte d’imaginació.
Top