Pau Vidal Gavilán és filòleg i traductor. Les seves traduccions de les obres d’Andrea Camilleri han rebut grans elogis. Ha publicat obres de divulgació lingüística com En perill d'extinció (100 paraules per salvar), El catanyol es cura, 100 insults imprescindibles i El bilingüisme mata . Ha conduït nombroses seccions sobre llengua en premsa, ràdio i televisió, com ara Zoologia verbal, A la punta de la llengua, Vidàliques, L’auca del senyor Pere i Quilòmetre zero a Catalunya Ràdio, Diccionari conflictiu a Rac1, Què vols dir?, Unes vacacions bàrbares i Lingüista de guàrdia a COM Ràdio, Insultologia pràctica a La Xarxa, Diccionaris QWERTY a BTV i Rodalmot a l’Associació Mitjans d’Informació i Comunicació.
L’antepenúltim cas del famós comissari sicilià Salvo Montalbano.
Sèrie comissari Montalbano.
Una companyia d’aficionats de Vigata vol muntar una obra de teatre per denunciar, sempre de manera abstracta, les dificultats de la vida moderna (començant pel llast de la desocupació), però el caràcter del director, Carmelo Catalanotti, que és més que un simple director, ho acabarà fent molt difícil. Massa.
El joc de miralls comença amb la necessària intervenció del comissari Montalbano en un suposat delicte perpetrat per una parella sense feina que només aspira a sobreviure, però s’entrellaça fins a fer-se inextricable quan la passió escènica esdevé amorosa: amb la Livia distant, un antic amor de joventut interferirà en la investigació sobre el crim que ha posat bruscament punt final al muntatge.
En el que és l’antepenúltim cas de la sèrie protagonitzada pel comissari sicilià Salvo Montalbano, Andrea Camilleri fa un apassionat i merescut homenatge a una de les grans passions de la seva vida: el teatre.
«Salvo i Andrea han estat inseparables des que, pels volts del 1994, Camilleri va cisellar el geni i figura d’aquest comissari visceral i sagaç com un dimoni, burlant-se de funcionaris arribistes, i defensor dels seus: el fidel Fazio, el terrible Mimí Augello, l’hilarant Cattarella». Lilian Neuman, La Vanguardia
Sèrie comissari Montalbano.
Una companyia d’aficionats de Vigata vol muntar una obra de teatre per denunciar, sempre de manera abstracta, les dificultats de la vida moderna (començant pel llast de la desocupació), però el caràcter del director, Carmelo Catalanotti, que és més que un simple director, ho acabarà fent molt difícil. Massa.
El joc de miralls comença amb la necessària intervenció del comissari Montalbano en un suposat delicte perpetrat per una parella sense feina que només aspira a sobreviure, però s’entrellaça fins a fer-se inextricable quan la passió escènica esdevé amorosa: amb la Livia distant, un antic amor de joventut interferirà en la investigació sobre el crim que ha posat bruscament punt final al muntatge.
En el que és l’antepenúltim cas de la sèrie protagonitzada pel comissari sicilià Salvo Montalbano, Andrea Camilleri fa un apassionat i merescut homenatge a una de les grans passions de la seva vida: el teatre.
«Salvo i Andrea han estat inseparables des que, pels volts del 1994, Camilleri va cisellar el geni i figura d’aquest comissari visceral i sagaç com un dimoni, burlant-se de funcionaris arribistes, i defensor dels seus: el fidel Fazio, el terrible Mimí Augello, l’hilarant Cattarella». Lilian Neuman, La Vanguardia
_202204191551.jpg)
Top