Fem servir cookies pròpies i de tercers per recopilar informació estadística de l’ús de la nostra pàgina web www.grup62.cat i mostrar a l’Usuari la publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si l’Usuari continua navegant, considerem que n'accepta l'ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Tancar
Grup62
Pau Vidal Gavilan

Pau Vidal Gavilan

Pau Vidal (Barcelona, 1967) tradueix narrativa italiana contemporània. És autor dels mots encreuats del diari El País. Amb la seva primera novel·la, Home les, va guanyar el Premi Documenta 2002. Ha publicat quatre reculls de crucigrames amb Màrius Serra (tots a Empúries) i el llibret En perill d'extinció. 100 paraules per salvar (Empúries-labutxaca, 2009). Per Aigua bruta va ser guardonat amb el Premi de Literatura Científica l'any 2005.  Ramon Casas, numerari de l'AEC: "Fronts oberts és un cop de roc llançat amb massa traça a la literatura catalana".

En el contagi
Comprar

En el contagi

Paolo Giordano

Un llibre important i necessari per al moment extraordinari que estem vivint. 

Comprar
Sinopsi de En el contagi

Un assaig curt, elegant i intens sobre com afrontem com a individus i com a col·lectivitat una situació extrema i extraordinària com el contagi. 

Reflexions interessants sobre com ens enfrontem com a col·lectivitat a una situació extrema.

L’escriptor italià Paolo Giordano, autor de La solitud dels nombres primers, reflexiona sobre tot el que l’epidèmia ens està revelant de nosaltres mateixos. Un llibre important i necessari per al moment extraordinari que estem vivint. 

«No tinc por de posar-me malalt. No es tracta dʼaixò. De què, doncs? De tot allò que el contagi pot canviar. De descobrir que la carcassa de la civilització que conec és un castell de cartes. Tinc por dʼhaver de començar de zero, però també del contrari: que la por passi sense que canviï res.» 

Lʼepidèmia de coronavirus té molts números per ser lʼemergència sanitària més important de la nostra època. El seu atreviment ens revela alguna cosa que ja sabíem però que ens costava de mesurar: la multiplicitat de nivells que ens connecten els uns als altres, així com la complexitat del món on vivim. És la mesura de com el nostre món ha esdevingut global.

L’epidèmia ens encoratja a pensar-nos com a membres d’una col·lectivitat. Ens obliga a un esforç de fantasia que estem avesats a fer: veure’ns inextricablement lligats als altres i tenir en compte la seva presència en les nostres decisions individuals. En el contagi som un organisme únic, tornem a ser una comunitat, i allò que fem o deixem de fer no ens afecta a nosaltres i prou. En el contagi la manca de solidaritat és, més que altra cosa, un defecte d’imaginació.

Un assaig curt, elegant i intens sobre com afrontem com a individus i com a col·lectivitat una situació extrema i extraordinària com el contagi. 

Reflexions interessants sobre com ens enfrontem com a col·lectivitat a una situació extrema.

L’escriptor italià Paolo Giordano, autor de La solitud dels nombres primers, reflexiona sobre tot el que l’epidèmia ens està revelant de nosaltres mateixos. Un llibre important i necessari per al moment extraordinari que estem vivint. 

«No tinc por de posar-me malalt. No es tracta dʼaixò. De què, doncs? De tot allò que el contagi pot canviar. De descobrir que la carcassa de la civilització que conec és un castell de cartes. Tinc por dʼhaver de començar de zero, però també del contrari: que la por passi sense que canviï res.» 

Lʼepidèmia de coronavirus té molts números per ser lʼemergència sanitària més important de la nostra època. El seu atreviment ens revela alguna cosa que ja sabíem però que ens costava de mesurar: la multiplicitat de nivells que ens connecten els uns als altres, així com la complexitat del món on vivim. És la mesura de com el nostre món ha esdevingut global.

L’epidèmia ens encoratja a pensar-nos com a membres d’una col·lectivitat. Ens obliga a un esforç de fantasia que estem avesats a fer: veure’ns inextricablement lligats als altres i tenir en compte la seva presència en les nostres decisions individuals. En el contagi som un organisme únic, tornem a ser una comunitat, i allò que fem o deixem de fer no ens afecta a nosaltres i prou. En el contagi la manca de solidaritat és, més que altra cosa, un defecte d’imaginació.

Bibliografia de Pau Vidal Gavilan

Carregant...