Grup62
Rústica amb solapes
Triar format
Format únic
Comprovar disponibilitat

Fronts oberts

Premi Marian Vayreda 2011
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Nombre de pàgines: 192

Sinopsi de Fronts oberts:

De l'estrès de l'Acadèmia a la placidesa dels Mossos: el salt mortal del detectiu filòleg d'"Aigua bruta".
Refet de les peripècies d' Aigua bruta , retrobem en Miquel Camiller al pis de la plaça del Diamant de Gràcia que comparteix amb sa padrina mallorquina. Filòleg obsessiu i immadur incorregible, ha canviat l'estrès de l'Acadèmia d'Estudis Catalans per la placidesa de l'Escola de Policia de Catalunya. Però qui mossos remena els dits se n'unta, i el cadàver d'un doctorand de Psicologia trobat al País Valencià l'obligarà a convertir-se en una mena de Sanxo Panxa de l'inspector Domingo. La universitat amaga moltes mentides i la xarxa encara més, però ningú supera les de la Juli, la seva becària manga. Això sí, de vegades jugar-se la vida pot tenir recompensa, i en Camil descobrirà que fins i tot les psicòlogues es poden convertir en un altre front obert.
Rústica amb solapes
Triar format
Format únic
Comprovar disponibilitat

Sobre l'autor de Fronts oberts

© Diana Marzal

Pau Vidal (Barcelona, 1967) és filòleg de formació i divulgador lingüístic d’ofici. Ha escrit novel·les, llibres de contes, sobre llengua (En perill d’extinció. 100 paraules per salvar, 2009), assaig sociolingüístic (El bilingüisme mata, 2015, i Nivell Ç, 2021). Ha fet seccions sobre llengua a ràdio i televisió i columnes d’opinió a Vilaweb. Especialitzat en jocs de paraules, ha elaborat els “Mots enreixats” d’El País-Catalunya durant 31 anys,...

Llegir-ne més

Fitxa tècnica

Data de publicació: 19/01/2012 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-9787-758-9 | Codi: 174757 | Format: 15 x 23 cm. | Presentació: Rústica amb solapes | Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA

Blog

Fronts oberts

Jo no tinc pas el nivell D de català. No, no el tinc. És la meva llengua, la que he parlat sempre a casa, a l’escola, amb els amics, a la feina… Tot i que també he llegit en castellà i puc expressar-m’hi igual de bé (crec), l’accent em delata. MOLT. Sóc catalanoparlant. Tot i això, faig faltes. No gaires (crec), però en faig. Per a mi els “perquès” són tots un misteri, i tinc tendència a escriure’ls tots igual (cosa que vol dir que malament en la meitat dels casos pel cap baix). També tinc problemes amb els apòstrofs dels pronoms febles. I, quan parlo, li foto cada “patada” a l’idioma que “bueno”…

Per això, el llibre Fronts oberts de Pau Vidal ha estat un repte per a mi. Però m’ha agradat molt! Un llibre on el protagonista és un filòleg obsessionat per les paraules (mots, que diria ell, que fa més nostrat) i que té problemes amb el català espanyolitzat que parlem la gran majoria de catalans catalanoparlants (“vale”?). Amb les seves neures, aquest filòleg m’ha fet aprendre molt de la llengua catalana. I mentre aprenia llegia una història de gènere negre entretinguda, ben escrita (això per descomptat) i amb personatges curiosos i humans (tot i que la padrina devorallibres de més de 100 anys potser si que és una mica sobrehumana) que et posen un somriure a la boca. I a més, el llibre és curtet i primet: ideal per portar al tren amb el tupper! Una combinació fantàstica!

En fi, que hauré de buscar el llibre anterior, Aigua bruta, per saber més coses del filòleg-investigador Miquel Camiller…

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Fronts oberts, de Pau Vidal

Si poseu un enamorat del llenguatge, dels jocs de paraules, dels registres, de les variants dialectals i de l’humor a fer una novel·la del gènere dit negre, és ben segur que en sortirà una lectura amena, divertida i, tot i referir-se a fets ben terribles, poc negra.

Amb el títol Fronts oberts ja comencen els jocs de paraules (polisèmies, amb perdó): ¿fronts de guerra o fronts del cap?

I a la primera plana ja tenim un cadàver, un gos que es diu Neeskens i un filòleg de nom Camil (picada d’ull al pare de Montalbano) que treballa pels Mossos, ficat a investigador d’un crim sense tenir-ne cap vocació. Ell, el filòleg, dedica els monòlegs interiors no pas a reflexionar sobre les diferents vies possibles en l’aclariment de la mort violenta del difunt que ha trobat Neeskens sinó a plantejar-se “notes mentals” com ara si “tutia” (de “no hi ha tutia”) hauria d’anar junt o separat.

Camil viu a Gràcia amb una padrina de 108 anys de parla mallorquina incontaminada que devora les novel·les negres que li subministra el nét. El Camil, el profe, s’aprofita dels serveis a mitja jornada de la Juli (mig alumna-becària-acompanyadora de la padrina) que té vint-i-molt-pocs anys, unes tetes noves de trinca, una gran facilitat per passar del registre xava-jove al Fabra-ultracorrecte, i que encara té més facilitat per tenir “xurris” a la seva disposició.

L’acció-investigació transcorre entre Benassal (Alt Maestrat), l’Escola de Mossos de Mollet, el Campus de la Vall d’Hebron, Nou Barris, Santa Coloma de Gramenet i el Parc de Sant Martí, a més de la Vila (de Gràcia, of course). I de tot arreu, a més de la informació que permetrà aclarir el crim, Camil va recollint pel carrer mostres de parla fent honor a la disciplina d’entomofilòleg, inventada per ell.

Al capdavall desembullarem la troca deixant pel camí els dos fronts oberts i resoldrem el cas que, tot i que ben sinistre, deixarà una escletxa per la compassió pel o pels culpables.

Si busqueu una novel·la negra per anar a la platja o si us ho passeu bé amb els jocs sociolingüístics llegiu els Fronts oberts del Pau Vidal. I si participeu, com un servidor, de les dues categories aneu corrents a comprar-la: és el vostre llibre.

Totes les opinions de Fronts oberts

Deixar un comentari
  • La teva valoració
Perquè la valoració sigui visible necessitem que accedeixis al teu compte Accedir