Grup62
Jordi Coca
1947
 ©Viqui Sanz
©Viqui Sanz

Jordi Coca

1947

Jordi Coca (Barcelona, 1947) doctor en Arts Escèniques, va començar a publicar l'any 1971 amb l'obra Un d'aquells estius (Els Lluïsos) i un llibre on oferia la primera visió global de Joan Brossa. Ha escrit una vintena de novel·les i ha obtingut nombrosos premis, entre els quals destaquen el premi Josep Pla 1992 (La japonesa), el Nacional de la Crítica 1994 i 2013 (Louise, un conte sobre la felicitat i En caure la tarda), el Sant Jordi 2000 (Sota la pols), el Joanot Martorell 2004 (Cara d'àngel) o el Sant Joan 2009 (La nit de les papallones). D’altres obres publicades recordem Mal de lluna (1988), L'Emperador (1997), Lena (2002), La noia del ball (2007), El diable i l’home just (2014), Califòrnia (2016) o Els ulls dels homes mentiders (2018). La seva obra ha estat traduïda al castellà, al francès, a l'italià i a l'anglès.

Com a assagista, cal esmentar l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Intent de Teatre Nacional. 1955-1963 (1978)  El teatre de Josep Palau i Fabre: alquímia i revolta (2013) i El teatre de Shakespeare en el seu context (2022). 

Jordi Coca també és dramaturg i director d’escena, i ha dirigit obres pròpies, d’Antonin Artaud, Joan Brossa, Samuel Beckett, Josep Palau i Fabre, o Peter Handke.

El darrer dia
Comprar

El darrer dia

Jordi Coca

Et pots arribar a estimar un gat com si fos una persona? Jordi Coca novel·la la vida d’un gat.

Comprar
Sinopsi de El darrer dia

«Que potser voleu un gat? En tinc una bona colla de preciosos i no sé què fer-ne. Si no els vol ningú els hauré de matar». Així de sobte i sense pensar-ho gaire un bon dia la parella protagonista de la novel·la acull un gat, el Núvol. Conviure-hi permet al narrador ser espectador de la seva vida, del naixement a la mort. A poc a poc aquesta nova convivència fa que tot es relativitzi: el valor del temps, les emocions, la possibilitat de comunicar-se, d’estimar… Fins que el narrador s’adona que el gat també
l’observa, i que ho fa amb un aire de dignitat. És aleshores quan la vida animal se li imposa com un miracle. D’aquí ve El darrer dia, i d’abandonar una casa on s’ha viscut força temps.
I de rellegir Txékhov.

Et pots arribar a estimar un gat com si fos una persona? Jordi Coca novel·la la vida d’un gat.

«Que potser voleu un gat? En tinc una bona colla de preciosos i no sé què fer-ne. Si no els vol ningú els hauré de matar». Així de sobte i sense pensar-ho gaire un bon dia la parella protagonista de la novel·la acull un gat, el Núvol. Conviure-hi permet al narrador ser espectador de la seva vida, del naixement a la mort. A poc a poc aquesta nova convivència fa que tot es relativitzi: el valor del temps, les emocions, la possibilitat de comunicar-se, d’estimar… Fins que el narrador s’adona que el gat també
l’observa, i que ho fa amb un aire de dignitat. És aleshores quan la vida animal se li imposa com un miracle. D’aquí ve El darrer dia, i d’abandonar una casa on s’ha viscut força temps.
I de rellegir Txékhov.

Et pots arribar a estimar un gat com si fos una persona? Jordi Coca novel·la la vida d’un gat.

Premis

Premi BBVA Sant Joan Guanyador Edició 2009 Saber-ne més

Bibliografia de Jordi Coca

Carregant...