Haruki Murakami (Kyoto, 1949) és l’escriptor més aclamat i llegit de la literatura japonesa actual. Traduït a cinquanta llengües, amb les seves novel·les ha guanyat premis prestigiosos com ara el Noma, el Tanizaki, el Yomiuri, el Franz Kafka, el Jerusalem Prize o el Hans Christian Andersen. L’any 2011 va ser reconegut amb el Premi Internacional Catalunya, i el 2023, amb el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres. Editorial Empúries ha publicat pràcticament tota l’obra de l’autor, en què destaquen les celebrades Tòquio Blues i Kafka a la platja, la monumental trilogia 1Q84 i els dos volums de La mort del comanador, i reculls de contes com El salze cec i la dona adormida, Homes sense dones i Primera persona del singular. En el camp de la no-ficció, Empúries ha publicat les seves reflexions sobre l’esport, l’escriptura, la música i la vida a De què parlo quan parlo de córrer, Underground, De què parlo quan parlo d’escriure i Quan la música ho és tot.
www.harukimurakami.com
Hi ha barreres que només l’esperança i el desig poden tirar a terra.
La gran tornada de Murakami a la novel·la després de La mort del comanador
El protagonista d’aquesta novel·la no pot imaginar que la noia de la qual s’ha enamorat està a punt de desaparèixer de la seva vida. D’instituts diferents, es veuen quan poden i tot i que ella també l’estima, li diu que no pot estar amb ell. En les seves trobades, li parla d’un altre món, d’una ciutat emmurallada en la qual ella és més real que en aquest, on se sent com una ombra. A poc a poc, la noia comença a explicar-li els problemes emocionals que té, atacs ocasionals de pànic i depressió, que la porten a deixar l’escola i tancar-se a casa. I un dia, amb una carta de comiat, ella desapareix. El protagonista, desesperat per veure-la, al cap del temps aconsegueix d’alguna manera arribar a la ciutat fantàstica per trobar-la. La ciutat de les muralles, tal com l’han imaginada, existeix, perquè tot és possible en un univers on la realitat, els somnis i les ombres es fonen i s’escapen dels límits de la raó. Un cop a la ciutat, però, ella no el recorda.
El protagonista d’aquesta novel·la no pot imaginar que la noia de la qual s’ha enamorat està a punt de desaparèixer de la seva vida. D’instituts diferents, es veuen quan poden i tot i que ella també l’estima, li diu que no pot estar amb ell. En les seves trobades, li parla d’un altre món, d’una ciutat emmurallada en la qual ella és més real que en aquest, on se sent com una ombra. A poc a poc, la noia comença a explicar-li els problemes emocionals que té, atacs ocasionals de pànic i depressió, que la porten a deixar l’escola i tancar-se a casa. I un dia, amb una carta de comiat, ella desapareix. El protagonista, desesperat per veure-la, al cap del temps aconsegueix d’alguna manera arribar a la ciutat fantàstica per trobar-la. La ciutat de les muralles, tal com l’han imaginada, existeix, perquè tot és possible en un univers on la realitat, els somnis i les ombres es fonen i s’escapen dels límits de la raó. Un cop a la ciutat, però, ella no el recorda.