Grup62
Pilar Rahola
Barcelona, 1958
 ©Vannuchi
©Vannuchi

Pilar Rahola

Barcelona, 1958

Pilar Rahola (Barcelona, 1958). És analista política de La Vanguardia, RAC1 i TV3 i novel·lista d’èxit amb Mariona (2014), Rosa de cendra (Columna), amb la qual va guanyar el Premi Ramon Llull 2017, i L’espia del Ritz (Columna, 2020). Ha publicat llibres d’actualitat de gran ressò com Prou!, una descarnada reflexió sobre la passivitat d’Occident davant el gihadisme, República islàmica d’Espanya, Carta al meu fill adoptat, Atrapats en la discòrdia, sobre el conflicte israeliano-palestí, i S.O.S. cristians, sobre la persecució dels cristians en el món d’avui.

Va ser guardonada amb el Premi a la Millor Articulista de Premsa, atorgat per l’Associació Professional Espanyola d’Informadors (2007), i amb el Premi Atlàntida (2010), dels editors catalans. També té múltiples premis internacionals per la seva lluita a favor dels drets humans. Entre altres, el Mass Media (2009), atorgat a Washington per l’American Jewish Committee; el Daniel Pearl (2010), atorgat a Boston per l’Anti Defamation League, i el Morris B. Abram Human Rights, atorgat a Ginebra per UN Watch (2011). Des del 2012 té un bosc de 2.500 arbres en honor seu a Yatir, al Nègueb, per la seva lluita contra l’antisemitisme.

 

(Facebook) Pilar-Rahola

(Twitter) @RaholaOficial

(Instagram) @pilar_rahola

Rosa de cendra

Pilar Rahola

Una família que lluita pels seus ideals. Una societat plena d'esperança. Una Barcelona a punt d'esclatar.

Sinopsi de Rosa de cendra

L’Albert Corner i Espiga fa temps que va deixar enrere la guerra de Cuba. L’àvia Mariona li havia demanat que tornés viu i va complir la promesa. Però ja mai més no seria aquell soldat de lleva rebregat per la pobresa i la dissort, sinó un home nou, un supervivent. I amb l’instint de la supervivència va aconseguir acumular una fortuna, relacionar-se amb l’alta burgesia catalana i formar una família altiva i benestant. Són moments efervescents i les guspires comencen a saltar. La Lliga Regionalista guanya les eleccions del 1901 sota el lideratge de Cambó i Prat de la Riba. Els monàrquics i els lerrouxistes s’organitzen i l’estat activa la reacció. Catalunya viu moments de pors i d’incerteses, però també de grans il·lusions i esperances. I la família de l’Albert viu les violentes contradiccions d’una època convulsa que desemboca en la Setmana Tràgica del 1909.


Barcelona serà una rosa de foc però també una rosa de cendra.


«Escoltava l’Enric, escoltava el pare, escoltava l’Avel·lí, cada dia més indignat amb tot i amb tothom, amb la revolta, amb els revolucionaris, amb els lerrouxistes, que eren els veritables piròmans de Barcelona, i també amb els anarquistes, i amb els sindicalistes i els socialistes, que havien atiat el foc i després no l’havien sabut apagar, sí, amb tothom, però també amb un estat cec i violent que ofegava Catalunya i matavasense pietat, i en escoltar-los a tots, la Merceneta s’adonava que el pare i els germans parlaven el mateix idioma, i que aquell idioma no era el seu».



Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

L’Albert Corner i Espiga fa temps que va deixar enrere la guerra de Cuba. L’àvia Mariona li havia demanat que tornés viu i va complir la promesa. Però ja mai més no seria aquell soldat de lleva rebregat per la pobresa i la dissort, sinó un home nou, un supervivent. I amb l’instint de la supervivència va aconseguir acumular una fortuna, relacionar-se amb l’alta burgesia catalana i formar una família altiva i benestant. Són moments efervescents i les guspires comencen a saltar. La Lliga Regionalista guanya les eleccions del 1901 sota el lideratge de Cambó i Prat de la Riba. Els monàrquics i els lerrouxistes s’organitzen i l’estat activa la reacció. Catalunya viu moments de pors i d’incerteses, però també de grans il·lusions i esperances. I la família de l’Albert viu les violentes contradiccions d’una època convulsa que desemboca en la Setmana Tràgica del 1909.


Barcelona serà una rosa de foc però també una rosa de cendra.


«Escoltava l’Enric, escoltava el pare, escoltava l’Avel·lí, cada dia més indignat amb tot i amb tothom, amb la revolta, amb els revolucionaris, amb els lerrouxistes, que eren els veritables piròmans de Barcelona, i també amb els anarquistes, i amb els sindicalistes i els socialistes, que havien atiat el foc i després no l’havien sabut apagar, sí, amb tothom, però també amb un estat cec i violent que ofegava Catalunya i matavasense pietat, i en escoltar-los a tots, la Merceneta s’adonava que el pare i els germans parlaven el mateix idioma, i que aquell idioma no era el seu».



Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Bibliografia de Pilar Rahola

Carregant...