Fem servir cookies pròpies i de tercers per recopilar informació estadística de l’ús de la nostra pàgina web www.grup62.cat i mostrar a l’Usuari la publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si l’Usuari continua navegant, considerem que n'accepta l'ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Tancar
Planeta de Libros
  1. Grup62.cat
  2. /
  3. Autors
  4. /
  5. Pilar Rahola
Pilar Rahola
Barcelona, 1958
 ©Vannuchi
©Vannuchi

Pilar Rahola

Barcelona, 1958

PILAR RAHOLA (Barcelona, 1958). És analista política a La Vanguardia, a 8 al dia amb Josep Cuní i a El món a RAC1. A més dels seus llibres d’assaig, el seu debut com a novel·lista va ser amb El carrer de l’embut (2013) i es va veure coronat per l’èxit de Mariona (2014), un dels llibres més venuts dels últims anys. Ha estat guardonada amb el Premio a la Mejor Articulista de Prensa, atorgat per l’Asociación Profesional Española de Informadores de Prensa, Radio y Televisión l’any 2007. També el 2010, amb el Premi Atlàntida, atorgat pels editors catalans, i el 2011 a Ginebra, amb el Morris Abram Human Rights Award, concedit per l’organització UN Watch, per la seva defensa de la dona a l’Islam i la seva lluita global pels drets humans.

Rosa de cendra

Rosa de cendra

Pilar Rahola

Una família que lluita pels seus ideals. Una societat plena d'esperança. Una Barcelona a punt d'esclatar.

Sinopsi de Rosa de cendra

L’Albert Corner i Espiga fa temps que va deixar enrere la guerra de Cuba. L’àvia Mariona li havia demanat que tornés viu i va complir la promesa. Però ja mai més no seria aquell soldat de lleva rebregat per la pobresa i la dissort, sinó un home nou, un supervivent. I amb l’instint de la supervivència va aconseguir acumular una fortuna, relacionar-se amb l’alta burgesia catalana i formar una família altiva i benestant. Són moments efervescents i les guspires comencen a saltar. La Lliga Regionalista guanya les eleccions del 1901 sota el lideratge de Cambó i Prat de la Riba. Els monàrquics i els lerrouxistes s’organitzen i l’estat activa la reacció. Catalunya viu moments de pors i d’incerteses, però també de grans il·lusions i esperances. I la família de l’Albert viu les violentes contradiccions d’una època convulsa que desemboca en la Setmana Tràgica del 1909.


Barcelona serà una rosa de foc però també una rosa de cendra.


«Escoltava l’Enric, escoltava el pare, escoltava l’Avel·lí, cada dia més indignat amb tot i amb tothom, amb la revolta, amb els revolucionaris, amb els lerrouxistes, que eren els veritables piròmans de Barcelona, i també amb els anarquistes, i amb els sindicalistes i els socialistes, que havien atiat el foc i després no l’havien sabut apagar, sí, amb tothom, però també amb un estat cec i violent que ofegava Catalunya i matavasense pietat, i en escoltar-los a tots, la Merceneta s’adonava que el pare i els germans parlaven el mateix idioma, i que aquell idioma no era el seu».



Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Bibliografia de Pilar Rahola

Carregant...