Premis literaris 2024: les obres i autors que no et pots perdre
El 1859 es van realitzar els primers Jocs Florals de Barcelona de l’època moderna. S’atorgaven tres premis: a la millor poesia amorosa, la millor poesia patriòtica i al millor poema religiós. El guanyador de tres d’aquests premis era anomenat “Mestre en Gai Saber”. Amb aquest títol reconeixeràs fàcilment alguns noms com el de Joaquim Rubió i Ors, Àngel Guimerà, Joan Maragall o Mercè Rodoreda.
Des d’aquella primera iniciativa, els premis han estat un trampolí per als escriptors i han atorgat a les seves trajectòries literàries un valor afegit (econòmic i de reconeixement). Ara més que mai, obren pas als escriptors en un sector que produeix molt de contingut i institucionalitza les novel·les que conformen el marc de la literatura universal.
Així doncs, avui recuperem alguns dels noms premiats al llarg d’aquest any, per si algun d’aquests llibres t’ha passat desapercebut. Agafa bolígraf i llibreta perquè en són uns quants i no sabríem dir-te quin dels premis literaris del 2024 ens agrada més!
1.Cornèlius, l'almogàver
Al segle XIII, Cornèlius Papapoulus, originari de Famagusta, s'uneix als almogàvers després de conèixer Ramon Llull i participa en les campanyes contra els otomans a Constantinoble. Al llarg de les seves aventures per Anatòlia, la Mediterrània i Armènia, coneixerà també Garsenda de Torroella, que esdevindrà clau a la seva vida.
L’última novel·la de Pilar Rahola, històrica i de batalles èpiques basada en els documents de Bernat Desclot, Ramon Muntaner i els cronistes grecs medievals, ha estat mereixedora del 57è Premi Prudenci Bertrana.
PREMI PRUDENCI BERTRANA Un relat apassionant sobre la resistència i la perseverança dels nostres avantpassats.
Al segle XIII, en una època de conquestes i fervor religiós, Cornèlius Papapoulus, nascut a la noble ciutat de Famagusta, veu la seva vida marcada per una sèrie de renaixements que el transformen profundament. Després de conèixer Ramon Llull, Cornèlius s’uneix als temuts almogàvers, liderats per Roger de Flor, per lluitar en les històriques campanyes contra els otomans que assetjaven Constantinoble. La seva travessia el portarà als llocs emblemàtics de les batalles almogàvers, des de les terres de l’Anatòlia o els grans ports de la Mediterrània fins a Armènia, en un seguit d’aventures en què coneixerà la bella Garsenda de Torroella, que esdevindrà una figura cabdal a la seva vida.
Cornèlius, l’almogàver és una novel·la que transporta el lector a una època d’intrigues, batalles èpiques i aliances traïdores. Amb un estil vibrant, Pilar Rahola ens ofereix un relat apassionant sobre la resistència i la perseverança dels nostres avantpassats.
«Cornèlius Papapoulus va néixer tres vegades.
La primera vegada va ser als afores de Famagusta, la noble ciutat on es coronaven els reis de Jerusalem, un dia de novembre de 1285, quan la seva mare, fent un gran esgarip, el va tirar per terra. Feia hores que intentava, a la gatzoneta, parir aquell bony intrús que se li havia ficat al ventre, i quan finalment va començar a sortir, un darrer esforç el va expel·lir com si fos un gran pet. Alleugerida, es va espaterrar al voltant del bassal de sang on havia aterrat el menut cos llardós que havia tret del ventre, i amb la mà el va sacsejar per veure si es movia».
2. L'estranger a casa
El Premi Miquel de Palol 2024 l’ha guanyat aquest íntim poemari sobre l’estranyesa d’un món que no acabem d’entendre tot i habitar-lo. L’estranger a casa parla de les fronteres que ens converteixen a nosaltres mateixos en estranys, de la història col·lectiva, de la sexualitat i del dol pels éssers estimats.
Premi Miquel de Palol 2024
Arriba l’estranger fins a les portes
de la seva ciutat, el lloc natal,
ciutat que desconeix, antiga, sempre
renovellada.
En el llindar, l’esfinx
pregunta, indiferent: què vols?, qui ets?
3. L'escriptori de la Seu
Durant la revolució de 1936, vint-i-tres persones van ser afusellades a la Seu d’Urgell. Un any més tard se’n van exhumar els cadàvers i només en van aparèixer vint-i-dos. El cos que faltava pertanyia al fondista Jaume Sabrià.
En un rigorós relat sobre la memòria històrica, guanyador del Premi Carles Rahola d’assaig, Salvador Sabrià Pau explora la memòria històrica d’una època que patia constantment l’arbitrarietat de la violència.
La recerca de l'avi desaparegut el 36. Premi Carles Rahola d'assaig 2024
La recerca de l’avi desaparegut durant la revolució del 36.
En plena revolució anarquista, la nit del 10 d’octubre de 1936, al cementiri de la Seu d’Urgell van ser afusellades vint-i-tres persones. No consta que aquella nit funesta hi hagués hagut cap combat a la població, ni cap aixecament militar violent —tot i tenir-hi un regiment en actiu—, ni tampoc cap rebuig armat contra els que des del primer moment es van oposar al cop d’estat de Franco. Quan al cap d’un any es van exhumar els cadàvers —en una actuació promoguda per la Generalitat—, només en van aparèixer vint-i-dos. Faltava el fondista Jaume Sabrià, avi del periodista que signa aquesta investigació.
L’exploració del cas és la base d’un llibre que fa un recorregut atent per la quotidianitat de la Seu durant aquells anys i posa en relleu l’arbitrarietat de la violència, la dificultat de «conviure» amb un familiar desaparegut i el persistent esforç col·lectiu per recuperar la memòria històrica.
4. La Germandat de l'Àngel Caigut
El Premi Josep Pla és un dels guardons més prestigiosos de la literatura catalana. El 56è premi l’ha rebut el periodista Jaume Clotet per aquest thriller que qüestiona els fonaments de l’Església catòlica. La història segueix les repercussions del descobriment d’un enigma que ha estat guardat a la basílica de Montserrat durant més de set segles, amb un monjo i una mossa d’esquadra com a protagonistes.
PREMI JOSEP PLA El secret més ben guardat de la humanitat corre perill de ser desvelat. La Germandat de l’Àngel Caigut, una aventura apassionant i extraordinària.
Acre, Terra Santa, any 1291. Un grup de cavallers templers fugen de l’agonitzant Regne de Jerusalem. S’emporten el secret més ben guardat de la cristiandat. És vital que no caigui en mans dels infidels i que sigui custodiat en el lloc més segur del món.
Més de set segles després, l’enigma corre perill de ser desvelat i cal actuar sense dilació. Un monjo de Montserrat serà protagonista involuntari d’una aventura extraordinària que li canviarà la vida per sempre i que amenaça la basílica més sagrada dels catalans. Una guerra entre el bé i el mal en què tot està en joc, amb una batalla que no té vencedors ni vençuts però que pot posar en risc els fonaments de la mateixa Església catòlica.
5. El cor del balneari
A la primavera del 1919, la Lola arriba a Caldes de Montbui per complir l'última voluntat de la seva mare: lliurar una capseta de música a Ignasi Ventura, propietari del Balneari Ventura. En quedar-se al balneari, comença a descobrir secrets familiars mentre als carrers s’inicien les tensions socials de l’època.
En aquest llibre guardonat amb el Premi Nèstor Luján 2024, el balneari esdevé una metàfora del canvi, tant personal com social, que culmina amb la proclamació de la Segona República.
Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2024
Primavera del 1919, plaça de la Font del Lleó, Caldes de Montbui. La Lola acaba de quedar òrfena de mare i arriba al poble per complir la seva última voluntat, lliurar una capseta de música a l’Ignasi Ventura, el propietari del Balneari Ventura, que es commou en veure la noia, per la seva semblança amb la Violeta, la seva mare, que va abandonar el lloc quan era jove. Sense tenir on anar i en ple dol, la Lola decideix quedar-se al balneari, impulsada per la curiositat sobre l’Ignasi.
Surten a la llum secrets familiars i les tensions personals i socials es magnifiquen al Balneari Ventura, que esdevindrà una bella metàfora del creixement personal de la Lola i el canvi social de l’època, amb la proclamació de la Segona República.
«Durant la resta de la meva vida, recordaria aquell moment en què l’aigua calenta rajava de la font felina sense aturador mentre jo m’ungia amb el perfum de muguet de la mare per alçar‑me amb la força necessària per esquinçar el temps. Volia penetrar en el més sagrat: la seva memòria».
6. Jo soc l'última Plaça
El debut literari d’Alba Gómez Gabriel ha enlairat amb el Premi BBVA Sant Joan sota la màniga. Aquesta novel·la urbana, que mostra un retrat crític de la gentrificació, posa en relleu la identitat de Barcelona i les persones que hi pertanyen.
En el llibre coneixem la història de la Bel, una antiga inquilina de la Finca groga a qui van fer fora i ara es dedica a espiar-ne els veïns dins d’un hotel en obres. Des d’allà pot veure en detall les seves vides, i per això no tarda a descobrir que un misteriós inquilí s’ha instal·lat al banc de la plaça de davant i hi fa nit cada dia. Però, amb quina intenció?
El debut literari d'Alba Gómez Gabriel: una finestra indiscreta a la Plaça del Sol
Què passa quan el lloc que habitem es torna hostil? Una novel·la urbana, una crítica a la gentrificació que expulsa els veïns i esborra les persones. Una mirada social des de l'emoció.
Jo soc l'última Plaça és la història d’una plaça al cor de Barcelona, la Plaça del Sol, un lloc que és mirall de molts altres llocs, un úter fèrtil d’històries. L’habiten persones que viuen dins la roda del sistema, els veïns i veïnes de la Finca groga, i persones que, obligades pels especuladors o per voluntat pròpia, en viuen al marge. La Bel, la protagonista, no té casa, però té casa. La Plaça és casa seva: en coneix tots els portals. Des de l’hotel en obres on habita espia els veïns de la Finca groga, on ella havia viscut abans que la fessin fora. Hi viuen la Fina, la propietària de la finca; el Ramon, un catedràtic a punt de jubilar-se; una parella, l’Andreu i la Val, que passa un moment difícil; i una jove exploradora de sensacions, l’Abril. Un matí un inquilí Nou, misteriós i fugisser, s’instal·la al banc de la Plaça. L’ha clissat la Bel des de la finestra de l’hotel. Per què ha vingut aquí i per què fa nit al terrat de la Finca groga? Què busca? Què espera?
7. Història d'un piano
En aquesta llista de premis literaris del 2024 no podia faltar l’últim Premi Ramon Llull, que se’l va endur aquesta captivadora novel·la sobre la força de la música i el poder de redempció. Tal com el títol deixa veure, el protagonista d’aquest llibre trobarà un misteriós piano que el farà iniciar un viatge per l’Europa del segle xx per conèixer el seu origen, després de descobrir un secret ocult a dins l’instrument.
Premi Ramon Llull 2024 Una novel·la inoblidable sobre el poder de redempció de la música
Una novel·la inoblidable sobre el poder de redempció de la música.
El protagonista de la novel·la troba el piano de so vellutat que sempre havia volgut en una petita botiga del barri de Gràcia. En Janusz Borowski, un home misteriós nascut en un bosc a l’est de Polònia, l’adverteix que es tracta d’un piano molt especial que ha de cuidar. El piano de cua, amb el número de sèrie 31887, és un Grotrian-Steinweg construït a Brunsvic (Alemanya) l’any 1915. La descoberta d’un secret ocult al seu interior el portarà a iniciar un llarg viatge en un relat que recorre la història d’Europa del segle xx.
Història d’un piano és una novel·la captivadora sobre la força d’un instrument que esdevé una metàfora del poder de redempció a través de l’amor, de l’amistat, de la bellesa i, per descomptat, de la música.
«L’únic que volia era ser allà quan el seu fill arribés. Volia ser allà igual que hi havia estat totes les vegades que en Johannes havia tornat de Leipzig. Si abans no havia fallat mai, ara encara menys.
Asseguda al banc central de l’andana, pensava en com es llançaria a sobre d’ell, en com l’abraçaria amb totes les seves forces i en com, si no fos per la seva complexió robusta, seria capaç de trencar-lo en mil bocins».
«La construcció és ambiciosa i convincent. Hi desfila la història europea del segle xx». Carles Casajuana
«Una de les novel·les catalanes més importants que he llegit en molts anys. Cada pàgina està bellament escrita». Pere Gimferrer
«En Ramon Gener no ha fet un llibre de temporada, ha escrit una novel·la per sempre». Gerard Quintana
«Una història destinada a enamorar molts lectors. Un gran Premi Ramon Llull». Isona Passola
«La combinació de la peripècia personal dels protagonistes amb la història europea és molt destacable, així com el pacifisme que se’n desprèn». Núria Pradas
«Té força. Té màgia. Destaca per la construcció del relat i per la capacitat d’emocionar-nos. Un plantejament literari d’alt nivell». Carme Riera
8. Dolors
El Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater és un premi de poesia en llengua catalana per a obres inèdites. La 22a edició del certamen l’ha guanyat Eduard Marco amb el llibre de poesia Dolors. Dividit en dues parts, Escamilla i Pérez, aquest recopilatori de proses poètiques, aforismes i versos homenatja la mare de l’autor, que titula la seva obra, però també la llengua, la terra i la literatura.
22è Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater
Dolors consta de dues parts, la primera titulada «Escamilla» i la segona «Pérez»; això sol ja indica que es tracta d’un homenatge a Dolors Escamilla Pérez, la mare de l’autor. Però Dolors és, també, una obra intel·ligent, brillant i commovedora, que alterna proses poètiques, aforismes i versos per bastir una declaració d’amor a la llengua, a la terra i a la literatura. Eduard Marco, llaurador de Borbotó, es revela un cop més com un poeta excel·lent.
Ma mare m’ha deixat la nit sencera
per veure al meu voltant el poble en calma
i un tigre en aquest mot i en l’altre un misto
per quan bote la llum encendre un ciri.
9. Bereshit
La vida de la Greta va canviar de cop quan la seva germana va morir en un accident de trànsit. Tenia tan sols disset anys, i des de llavors a la Greta la persegueixen unes visions molt estranyes. Convençuda que aquesta mort va ser més que un accident, i amb l’ajuda d’uns amics ben peculiars, intentarà trencar una antiga maledicció de bruixes que podria posar en perill la seva vida.
Teresa Muñoz ha guanyat el 39è Premi Ramon Muntaner amb la seva primera novel·la juvenil, una història que explora la pèrdua i el dol en l’adolescència.
Teresa Muñoz guanya el 39è Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil amb Bereshit
Una història fantàstica i colpidora en què les bruixes són les protagonistes
La vida de la Greta, una noia de disset anys, es va trasbalsar quan la seva germana va morir en un accident de trànsit. Ara, unes estranyes visions la porten a pensar que potser no tot és el que semblava. Amb l’ajuda de la Dàlia, una herbolària que viu a tocar del bosc, i d’un amic per qui sent una mica més que amistat, intentarà trencar una antiga maledicció de bruixes que amenaça la seva pròpia vida.
***
- L’autora recupera la història d’unes dones que van ser silenciades i la transforma en una en què la màgia hi és present a cada pàgina.
- La salut mental, una temàtica a l’ordre del dia: Bereshit arrenca parlant-nos de la pèrdua i el dol en l’adolescència.
- El 2014, l’autora va publicar la seva primera novel·la, Com si fos ahir, el 2017 va publicar Des del balcó; el 2022, Vint-i-set dinosaures, al segell Estrella Polar, i el 2023, L’escriptora sense fronteres. Bereshit, Premi Ramon Muntaner 2024, és la seva primera novel·la juvenil.
10. Gossos Salvatges
Sense sortir de la literatura juvenil, el Premi Protagonista Jove 2024 ha estat per a Gossos salvatges, una novel·la postapocalíptica en què un grup d’adolescents sobreviuen en un món destruït per la crisi global i l’escassetat d’aliments. Enmig d’una ciutat convertida en runes, la Duna es retroba amb el seu germà bessó, que ara conviu amb una violenta banda d’assassins.
En un món arrasat, o lluites o no sobrevius.
Un grup d'adolescents sobreviuen com poden en un món destruït per la crisi global, les bandes criminals i l'escassetat d'aliments enmig de les runes i de mil perills mortals que els assetgen a cada cantonada. En aquest escenari, la Duna es retroba amb el seu germà bessó, a qui creia mort des de feia molts anys. Però el noi viu amb una violenta banda d'assassins...
11. L'any que vaig estimar Ava Gadgener
Iniciem la recta final d’aquest llistat de premis amb aquest glamurós retrat de la Costa Brava dels anys cinquanta, que va ser el guanyador del Premi Prudenci Bertrana 2023. La veu que llegim és la del Pol Mas, que rememora el moment en què va conèixer l’Ava Gardner a Tossa de Mar, durant el rodatge d’una pel·lícula. Partint d’aquest record, el narrador ens convida a acompanyar-lo en un relat ple de vivències i figures de l’època com Mario Cabré o Frank Sinatra.
Un relat deliciós, lluminós, ple de vivències i glamur, amb personatges inoblidables.
Quan l’any 1990 el Pol Mas veu que l’Ava Gardner ha mort als seixanta-set anys recorda que la va conèixer durant el rodatge de Pandora y el holandés errante a Tossa de Mar a l’hotel familiar Àncora. Un rodatge inoblidable que va significar el seu pas de la infància a la joventut marcat per l’amor per l’actriu, que li durarà tota la vida.
Un relat deliciós, lluminós, ple de vivències i glamur, amb personatges inoblidables com Ava Gardner, Mario Cabré o Frank Sinatra, en un marc incomparable com és la Costa Brava dels anys cinquanta.
«Les mans li tremolen quan agafa les dues fotografies en blanc i negre que conté. Mentre se les mira, permet al reguitzell d’emocions que guarda tancades amb pany i forrellat que surtin i es passegin per allà, com a cal sogre.
I es capbussa en el record.
El de l’any que tot va canviar per sempre.
El de la primavera que va estimar Ava Gardner».
12. L'anomalia
El 2021, un avió va aterrar a Nova York després de travessar una gran tempesta que va posar el perill les vides de 243 passatgers. Tres d’aquests, amb unes vides ben peculiars, seran els protagonistes d’aquesta trepidant història en la qual l’autor, Hervé Le Tellier, indaga a través de la ficció en els misteris de la identitat i la possibilitat de tenir un doble amb una vida totalment diferent.
Un fenomen d’allò més estrany, uns personatges rocambolescos i una narrativa plena d’humor caracteritzen el Prix Goncourt 2020, que ara ens arriba en català de la mà de Jordi Boixadós Bisbal.
Novel·la guardonada amb Premi Goncourt.
El 10 de març de 2021 els 243 passatgers i l’equip de vol d’un avió procedent de París aterren a Nova York després de travessar una terrible tempesta. Ja a terra, cada un segueix amb la seva vida. Entre ells: en Blake, un respectable pare de família que es guanya la vida com a assassí a sou, o la Joanna, una temible advocada que viu atrapada per les seves febleses; també en Victor Miesel, un escriptor de culte. Tres mesos més tard, però, un esdeveniment insòlit capgira contra tota lògica les seves vides. Tots creien tenir una vida secreta. Cap no s’imaginava fins a quin punt això era veritat.
Absorbent, trepidant, intel·ligent, i amb un punt d’humor, a L’anomalia, Premi Goncourt, Hervé Le Tellier es mira el món com una ficció per indagar sobre tot allò de nosaltres mateixos que se’ns escapa, els misteris de la identitat. Un entreteniment de qualitat, que combina la lògica i l’element fantàstic amb uns personatges complexos i commovedors.
13. Les cendres a la piscina
El Premi Proa de Novel·la d’aquest any l’ha recollit Laura Gost, guanyadora de el 2018 del Goya a Millor Curtmetratge d’Animació per Woody & Woody. Amb aquesta tercera novel·la, l’autora ens retrata el testimoni de tres dones que veuen transformar-se l’home amb qui conviuen.
En Sebastià, que ha estat pagès tota la vida, comença a enriquir-se construint hotels per als turistes. La seva vida conjugal està puntejada per la Catalina, la Mercedes i la Leidi, que viuran al seu costat l’ascens del patriarca mallorquí i la transformació dels conceptes de l’amor, la feina, l’èxit, els diners i, per descomptat, la família, al llarg de la vida.
El brillant relat, ple d'ironia, de l'ascens i caiguda d'una família.
PREMI PROA DE NOVEL·LA
Les cendres a la piscina és un relat ple de color i d’ironia sobre una família mallorquina que gira al voltant de la figura del patriarca, en Sebastià, que passa de fer de pagès a enriquir-se construint hotels per als turistes. La seva vida conjugal i familiar està puntejada per tres dones de tarannà i orígens ben diferents: la Catalina, la Mercedes i la inesperada Leidi, que subratllen l’ascens i la caiguda del protagonista en un món que gira molt de pressa. Amb els anys, paraules com èxit, diners, feina, amor, sexe i família han pres significats que desconeixia. Darrere d’aquest fris familiar, el lector hi endevina la mirada curiosa i sovint àcida d’algú molt jove que pretén comprendre unes vides fugisseres.
«Quan ens pensàvem que ja havíem cremat més del compte el gènere de l’autoficció, Gost aconsegueix recuperar-lo d’una manera elegant, com una picada d’ullet cap a la seva família i cap a la seva història». Mateu Sagarra, El Núvol
14. Tiberi Cèsar
Després de guanyar el Premi Ciutat d’Elx i el de la Crítica dels Escriptors Valencians amb AZ, al 2023 Núria Cadenes va tornar a ser guardonada amb el Premi Finestres de Narrativa en Català, i posteriorment nominada al Premi Llibreter aquest 2024. Si et preguntes quina és la narrativa que s’amaga darrera d’aquest reconeixement, et direm que es tracta d’una novel·la històrica que recorre l’imperi Romà del segle primer.
Partint del regnat de Tiberi, successor d’August, l’autora retrata la vida més íntima d’aquells qui el van rodejar, i més particularment de les dones que hi van jugar un paper essencial. Tiberi Cèsar és el relat d’un temps clau a Roma, tant grandiosa com tràgica, i d’un emperador que ha passat a la història com “l’home més trist”.
Núria Cadenes ha escrit la gran novel·la de l'emperador Tiberi, el relat d'un temps clau en una Roma grandiosa, brutal i tràgica.
Aquesta és la història de Tiberi, fill de Lívia, successor d'August, segon emperador de Roma, despietat conqueridor de Pannònia i de Germània, home d'esperit torturat, enamorat, taciturn, cruel, culte. Aquesta és la història de la ciutat que va bastir el seu domini sobre mig món: lleis, marbre i rapinya. Núria Cadenes recrea fastuosament la Roma del segle primer i ens submergeix, potser com mai abans, en la vivència interior i més humana dels seus protagonistes i, particularment, de les dones, que aquí prenen un relleu nou i merescut. Escrita amb una força verbal espectacular i hipnòtica, Tiberi Cèsar és una novel·la històrica i íntima, el relat d'un temps clau en una Roma grandiosa, brutal i tràgica com les persones que la van fer.
«Un Tiberi, el de Cadenes, que fa pensar, per la seva qualitat literària, en l’Adrià de la Yourcenar. Tal qual». Jacinto Antón
15. Les nostres mares
Acabem amb un llibre que ben segur n’has sentit a parlar. Les nostres mares va ser guardonat amb el Premi Sant Jordi 2022 i ara presenta una coedició amb Òmnium Cultural que ens brinda una oportunitat per recuperar una lectura contemporània imprescindible.
El llibre agrupa deu veus protagonistes, de diferents generacions, que s’entrellacen en una realitat comuna: filles de la dictadura, de talents engabiats, però moltes ganes d’alçar la veu. Des de temes com l’alliberació sexual, la misogínia, la maternitat, l’homosexualitat o la migració, Gemma Ruiz Palà ens apropa a la gran lluita feminista: la d’aquelles mares que van renunciar als seus somnis perquè les seves filles en poguessin tenir.
Premi Sant Jordi 2022. Coedició amb Òmnium Cultural. La celebració literària d’una generació de dones que són un referent vital.
Què somiava ser la teva mare? Fos el que fos, segurament va haver de quedar al tinter. A les protagonistes d’aquesta novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent. Però elles planten cara i no s’acoquinen davant de res ni ningú. I amb sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística, s’atreveixen al més impensable per l’amor d’un fill, lideren les lluites veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser mestresses del seu destí.
Les nostres mares vol honorar la generació que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar.
Després de conèixer aquestes deu poderoses dones, ens adonarem d’una cosa extraordinària: que malgrat que sempre es reconeguin només les figures masculines, resulta que els autèntics referents de vida eren elles, les nostres mares.
Amb aquestes novel·les de premis literaris del 2024, guardonats aquest any o reeditats per a l’ocasió, acomiadem un any més d’històries que ens han fet reflexionar, aprendre i gaudir d’algunes de les millors veus literàries modernes.
