Grup62
Teresa Sagrera Bassa
 ©Quim Vicente
©Quim Vicente

Teresa Sagrera Bassa

Teresa Sagrera Bassa (Sant Pere de Vilamajor, 1966) és mestra i forma part del Centre d’Estudis local (CESPV) i del Grup d’Escriptors del Montseny, amb els quals ha participat en dos reculls de relats. Ha publicat diversos articles a la revista del CESPV, on el 2009 també va treure el seu primer llibre, Vols que t’expliqui... Vilamajor? L’any 2012 va quedar finalista al Premi Nèstor Luján amb Confidències d’una reina, publicada el 2013 i adaptada al teatre el 2014. Col·labora com a columnista amb diferents mitjans, com Nació Digital, Vallesos. Gent, terra i patrimoni i El 9 Nou del Vallès Oriental amb el «Dietari de l’okupa de l’altell». El 2019 va publicar Sal roja en coautoria amb Ramon Gasch i la novel·la juvenil Pots comptar amb mi, el 2021 la novel·la Cabells de gebre i el 2022 La doncella guerrera.

(Facebook) teresa.sagrerabassa

(Twitter) @SagreraT

(Instagram) @sagrera_bassa

Llaços de sang

Teresa Sagrera Bassa | Ramon Gasch Pou

Una novel·la sobre les heroïnes anònimes que van lluitar per Girona en el setge napoleònic.

Sinopsi de Llaços de sang

Una novel·la sobre les heroïnes que van lluitar per Girona durant el setge napoleònic. Una història de dones valentes, la història de les Bàrbares.

La Marta viu feliç amb el seu marit i el seu fill a la Girona del 1808 quan un bon dia una corrua de soldats napoleònics entren a la ciutat. Ho fan com a amics, teòricament...

Quan es va signar el tractat de Fontainebleau, Espanya i França van pactar que s’unirien per conquerir Portugal i un cop fet se la repartirien. Però pensar que Napoleó passaria per la península simplement com un aliat sense intentar conquerir-la va ser una ingenuïtat i la ciutat dels quatre rius va ser víctima d’una gran tragèdia: un setge que va provocar milers de morts i la destrucció d’una gran part de la ciutat.

La Marta, com tantes altres dones, es veu obligada a afrontar una guerra despietada i, després de superar el xoc inicial, decideix que farà el que faci falta per defensar i protegir el seu món.

Llaços de sang parla del paper sovint desconegut però decisiu que van tenir les dones en la defensa i la recuperació de la ciutat i com es van organitzar de manera heroica en una companyia militar anomenada les Bàrbares, que es reconeixien perquè portaven lligat al braç esquerre un llaç vermell, tan vermell com la sang, i perquè lluitaven ferotges amb dents i ungles per defensar els seus.

Una novel·la sobre les heroïnes que van lluitar per Girona durant el setge napoleònic. Una història de dones valentes, la història de les Bàrbares.

La Marta viu feliç amb el seu marit i el seu fill a la Girona del 1808 quan un bon dia una corrua de soldats napoleònics entren a la ciutat. Ho fan com a amics, teòricament...

Quan es va signar el tractat de Fontainebleau, Espanya i França van pactar que s’unirien per conquerir Portugal i un cop fet se la repartirien. Però pensar que Napoleó passaria per la península simplement com un aliat sense intentar conquerir-la va ser una ingenuïtat i la ciutat dels quatre rius va ser víctima d’una gran tragèdia: un setge que va provocar milers de morts i la destrucció d’una gran part de la ciutat.

La Marta, com tantes altres dones, es veu obligada a afrontar una guerra despietada i, després de superar el xoc inicial, decideix que farà el que faci falta per defensar i protegir el seu món.

Llaços de sang parla del paper sovint desconegut però decisiu que van tenir les dones en la defensa i la recuperació de la ciutat i com es van organitzar de manera heroica en una companyia militar anomenada les Bàrbares, que es reconeixien perquè portaven lligat al braç esquerre un llaç vermell, tan vermell com la sang, i perquè lluitaven ferotges amb dents i ungles per defensar els seus.

Bibliografia de Teresa Sagrera Bassa

Carregant...