Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta l’ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Tancar
No t'ho perdis...
No t'ho perdis...
Planeta de Libros
Anar al recomanador
En caure la tarda
Format únic

En caure la tarda

Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Número de pàgines: 224
«L?home és l?única criatura que refusa ser el que és.» Albert Camus, L?home revoltat
Sinopsi de En caure la tarda:
Plou, plou de manera constant. Miquel Gironès té seixanta-quatre anys i fa molt temps que viu sol. És gras, i els divendres al vespre sempre torna cansat a casa. D'ençà que se li va morir la dona, el carrer on viu ha canviat profundament i ell ja no entén el món que l'envolta.Abans era el perfecte intermediari comercial, elegant, àgil, amb sentit de l'humor, i en canvi ara és feixuc i lent. Li costa pujar i baixar l'escala de casa. Ajagut al llit, adora evocar l'Ester, la mare, el pare, que era metge i també va morir fa anys... I recorda la Rita, l'Agnès, la Patrícia, les secretàries de les ofi cines que visitava quan era jove, la Teresa i les veïnes lesbianes, el soci dels negocis tèrbols, el grup de coneguts dels dimecres al bar...Plou tota la nit. Com un Robinson urbà, atrapat en un mar de pluja i per la memòria, Miquel Gironès és el testimoni desencisat d'un món bastit amb mentides i sense perspectives de futur. Una novel·la que ens interpel·la sobre la identitat i els fonaments de l'home actual. 
El vull L’he llegit
Format únic

Sobre l'autor de En caure la tarda

Sobre l'autor de En caure la tarda

Jordi Coca (Barcelona, 1947) va començar la seva carrera d'escriptor l'any 1971 amb l'obra Un d'aquells estius (Els Lluïsos). D'aleshores ençà ha conreat el gènere novel·lístic i també l'assaig sobre temes teatrals i literaris. És autor, entre d'altres, de mal de lluna (1988),La japonesa (1992), Louise. Un conte sobre la felicitat (1993), Paisatges de Hopper (1995), Dies meravellosos (1996), La faula dels ocells grecs (1997), L'Emperador (1997... Llegir-ne més

Fitxa tècnica

Data de publicació: 16/02/2012 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-297-6914-2 | Codi: 387326 | Format: 23 x 15 cm. | Presentació: Tapa dura sense s/cob(cartoné) | Col·lecció: El Balancí

Blog

En caure la tarda, de Jordi Coca

En caure la tarda, el darrer llibre de l’escriptor barceloní Jordi Coca, és una novel·la magnífica, una joia literària.

Amb un protagonista destacat, en Miquel Gironès, un home gran ja ben entrat en la seixantena, la narració transcorre estrictament en unes quantes hores, començant just amb l’arribada a casa seva una tarda plujosa després de la feina. I així, entre la tercera persona del narrador i la primera persona del Miquel vessant els seus pensaments i monòlegs interiors, el lector descobreix la seva personalitat i conducta al llarg de la seva vida. Això sí, amb un esdeveniment tràgic que l’acompanyarà per sempre en forma de… remordiment?

Jordi Coca ens descriu un Miquel Gironès senzill, insegur, contradictori, amb uns actes totalment reprovables i incorrectes, tant com a home que com a marit. Vidu de la seva esposa Ester -durant la narració coneixereu què és el que va passar i per què-, en Miquel tindrà diverses relacions amb dones diferents alternant-les al llarg del temps, i cínicament les va recordant i descrivint des de la distància dels anys ja passats, i a vegades, imaginant-se-les tal i com li agradaria que haguessin estat. Però tot s’ha de dir, amb una falta de moral i delicadesa, i un vocabulari tan groller, que demostra fins on pot arribar la mediocritat humana.

Tot i aquesta actitud d’en Miquel, jo crec que la mort de l’Ester li pesa com si fos la seva espasa de Dàmocles particular. Tot i fer més de trenta anys que va succeir, no l’ha pogut superar.

Hi ha crítics que han dit que En caure la tarda és una novel·la políticament incorrecta, d’altres que representa a un Robinson urbà, i d’altres que reflexiona sobre la societat actual. Jo em quedo amb la cita de l’Albert Camus que hi ha a la contracoberta: “L’home és l’única criatura que refusa ser el que és”.

Nosaltres, a llegir-la i a gaudir-la.

Totes les opinions de En caure la tarda

Aquest llibre té 0 Comentaris Deixa el teu comentari
No hi ha comentaris del llibre