Grup62
Susanna Rafart

Susanna Rafart

Susanna Rafart Corominas es va donar a conèixer amb el premi Carles Riba l’any 2001 pel llibre Pou de glaç. El van seguir els volums Retrat en blanc i Baies, i la trilogia formada per L’ocell a la cendra (2010), La mà interior (2011) i La llum constant (2015). En el teu nom (2014) es va editar en paral·lel al treball musical fet per Antoni Rossell en un disc homònim. Escriptora en la frontera dels gèneres, ha publicat els volums Un cor grec. Memòria i notes d’un viatge (2006), Les tombes blanques. Contes de la Mediterrània (2008) i Gaspara i jo. Sobre l’amor. Retrat oval de Gaspara Stampa amb intervencions presents (2011). L’han seguit la novel·la breu Crisàlide. Pastoral en Si Menor (2015) i el dietari Dies d’agost. Notes i dies de terres properes (2017). L’any 2018 va publicar la novel·la històrica La fugida d’Urània, i va rebre el premi Quima Jaume a la trajectòria literària. Amb el llibre de poemes D'una sola branca, va guanyar el premi Miquel de Palol 2021.

D'una sola branca
Comprar

D'una sola branca

Susanna Rafart

Premi Miquel de Palol 2021

Comprar

Premi Miquel de Palol de poesia 2021

Sinopsi de D'una sola branca

D’una sola branca, de la poeta Susanna Rafart, es caracteritza per la intensitat del pensament i de les imatges i per la qualitat formal del vers i el poema. El poemari presenta el recorregut metafòric d’un caminant a través d’una natura boscosa i freda, presidida per la mort i pels records.

Vell xiprer que t’escapces

en negror vulnerada,

nit sobre nit del teu dolor gebrat:

¿on has llançat l’aixada del teu signe?,

¿fins quan seràs mudança del silenci?

Camino la teva ombra desolada,

trepitjo els gàlbuls ara oberts per l’aire,

segrego verda soledat callada.

 

Per tu i per mi, l’atzar fou trena amarga.

D’una sola branca, de la poeta Susanna Rafart, es caracteritza per la intensitat del pensament i de les imatges i per la qualitat formal del vers i el poema. El poemari presenta el recorregut metafòric d’un caminant a través d’una natura boscosa i freda, presidida per la mort i pels records.

Vell xiprer que t’escapces

en negror vulnerada,

nit sobre nit del teu dolor gebrat:

¿on has llançat l’aixada del teu signe?,

¿fins quan seràs mudança del silenci?

Camino la teva ombra desolada,

trepitjo els gàlbuls ara oberts per l’aire,

segrego verda soledat callada.

 

Per tu i per mi, l’atzar fou trena amarga.

Premis

Bibliografia de Susanna Rafart

Carregant...