Cançons de bressol

Narcís Comadira (Girona, 1942) té una llarga trajectòria com a pintor i escriptor,
reconeguda el 2021 amb el Premi Nacional de Cultura. Ha conreat el teatre, l’assaig i
el periodisme literari, però per damunt de tot és poeta. El 2014 va recollir tota la seva
producció en vers fi ns aleshores (traduccions a banda) en el volum Poesia 1966-2012, que agrupa en cinc parts els seus diversos llibres. El 2018 va treure un nou recull de poemes, Manera negra. Ara s’hi afegeix Els moviments humans, que surt a trobar els lectors alhora que la reedició
d’una de les seves traduccions més preuades: la dels Cants de Leopardi.

Carles Torner (Barcelona, 1963) és escriptor. Ha publicat poesia, assaig i narrativa. Entre la seva obra poètica destaquem Viure després (1998), premi de la Crítica de poesia catalana, i d’entre la narrativa, la novel·la Ucraïna, mon amour (2023). Dels seus llibres d’assaig sobresurten Shoah, una pedagogia de la memòria (2002) i L'arca de Babel (2005). Va ser president del MIEC del 1986 al 1991, director del programa de literatura i pensament de l’Institut Ramon Llull del 2004 al 2010 i, des del 1992, ha tingut diverses responsabilitats a l’associació d’escriptors PEN Internacional, que dirigí entre 2014 i el 2021 des de la seu de Londres. Actualment n’és vicepresident.

Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) és doctor en Comunicació Social i llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia Catalana). Amb una trentena de llibres publicats, s’ha dedicat sobretot a la poesia, l’assaig i la novel·la. En el camp de la prosa creativa, va escriure l’obra En absència de l’àngel (2000). En el camp de la novel·la, ha publicat Tot el soroll del món (2011) i Aquell antic missatge de l’amor (2018). Com a traductor ha fet versions al català de Carson McCullers, Bernardo Atxaga i Jean Cocteau. També els seus llibres han estat traduïts a diverses llengües. Col·laborador habitual a la premsa i als mitjans de comunicació, ha estat secretari de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre de la junta de l’Euro pean Writers’ Council. Simfonia de tardor és la seva tercera novel·la.

(Facebook) LlorcaBerrocal

(Twitter) @VicenLlorca

(Instagram) @vicenc_llorca

Joan Margarit (Sanaüja, 1938 - Sant Just Desvern, 2021) fou poeta i arquitecte, catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. En l’àmbit de la literatura catalana li van ser concedits, entre d’altres, el premi Carles Riba 1985, els premis de la Crítica Serra d’Or 1982, 1987 i 2007, i el premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya 2008. En l’àmbit hispànic, ha rebut el Premio Nacional de la Crítica de 1984 i de 2008, el Premio Rosalía de Castro de 2008 i, el mateix any, el Premio Nacional de Poesía. Pel conjunt de la seva obra, el 2013 li va ser concedit a Mèxic el Premio Víctor Sandoval Poetas del Mundo Latino —conjuntament amb el mexicà José Emilio Pacheco— i el 2017 a Xile el Premio Iberoamericano de Poesía Pablo Neruda. L'any 2020 va rebre el Premi Reino Sofía de Poesia Iberoamericana i el Premi Cervantes. 

Joan Margarit va recollir una tria des dels seus millors poemes a Sense el dolor no hauríem estimat (2020). Al llibre Poètica (2020) hi va aplegar els seus textos teòrics i de reflexió. En complir els vuitanta anys, va enllestir unes memòries d’infantesa i joventut sota el títol Per tenir casa cal guanyar la guerra (2018). El volum Tots els poemes (2021) conté el conjunt de la seva poesia.

Pere Rovira (Vila-seca, 1947), poeta, narrador, assagista i traductor. Els seus poemes han obtingut, entre altres, el premi Carles Riba (2002) i han estat traduïts a diverses llengües. D'entre les seva obra narrativa destaquem L’amor boig (2007, premi Ciutat de Barcelona), d'entre els seus dietaris La finestra de Vermeer (2016) i d'entre les seves traduccions, Les flors del mal de Charles Baudelaire (2021). La seva poesia selecta ha estat recollida al volum Avui és sempre (2022).

Susanna Rafart Corominas es va donar a conèixer amb el premi Carles Riba l’any 2001 pel llibre Pou de glaç. El van seguir els volums Retrat en blanc i Baies, i la trilogia formada per L’ocell a la cendra (2010), La mà interior (2011) i La llum constant (2015). En el teu nom (2014) es va editar en paral·lel al treball musical fet per Antoni Rossell en un disc homònim. Escriptora en la frontera dels gèneres, ha publicat els volums Un cor grec. Memòria i notes d’un viatge (2006), Les tombes blanques. Contes de la Mediterrània (2008) i Gaspara i jo. Sobre l’amor. Retrat oval de Gaspara Stampa amb intervencions presents (2011). L’han seguit la novel·la breu Crisàlide. Pastoral en Si Menor (2015) i el dietari Dies d’agost. Notes i dies de terres properes (2017). L’any 2018 va publicar la novel·la històrica La fugida d’Urània, i va rebre el premi Quima Jaume a la trajectòria literària. Amb el llibre de poemes D'una sola branca, va guanyar el premi Miquel de Palol 2021.

Carme Riera, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, es va donar a conèixer el 1975 amb Te deix, amor, la mar com a penyora. D’entre les seves novel·les, destaquen Dins el darrer blau (1994, premis Josep Pla, Nacional de Narrativa, Crexells, Lletra d’Or i premi Vittorini a la millor novel·la estrangera publicada a Itàlia l’any 2000), Cap al cel obert (2000, Premi de la Crítica Serra d’Or), La meitat de l’ànima (2003, Premi Sant Jordi), L’estiu de l’anglès (2006), Natura quasi morta (2011), Temps d’innocència (2013), Les darreres paraules (Premi BBVA Sant Joan 2016), de la qual s’ha fet una adaptació teatral i una òpera, Venjaré la teva mort (2018) o Una ombra blanca (2024); i com a assagista, La Escuela de Barcelona (1988) o Carmen Balcells, traficant de paraules (2022). Ha escrit també els contes Epitel·lis tendríssims (1981) i Contra l'amor en companyia (1981), el diari de maternitat Temps d’una espera (1998) i el llibre de memòries literàries Gràcies (2025), i els relats La veu de la sirena (2015) i La pau dels somnis feliços (2022). La seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües. En la seva doble vessant de creadora i professora, l’any 2001 li va ser atorgat el Premi Nacional de Cultura, el 2015 el Premio Nacional de las Letras, el 2002 va ingressar a la Reial Acadèmia de Bones Lletres i el 2012 a la Real Academia Española.

Gabriel Janer Manila (Algaida, Mallorca, 1940) és llicenciat en lletres, doctor en Pedagogia i catedràtic emèrit d’Antropologia de l’Educació. L’any 1967 es va donar a conèixer amb la novel·la L’abisme, premi Ciutat de Palma. D’aleshores ençà, ha escrit títols remarcables com Els alicorns, premi Josep Pla; La cerimònia; Els rius de Babilònia, premi Sant Joan; Paradís d’orquídies; Els jardis incendiats, premi Carlemany, i Tigres, premi Ramon Llull. El 2015 va sorprendre els lectors amb un relat memorialístic titulat Ha nevat sobre Yesterday, premi Crítica Serra d’Or, que ha continuat amb Amor, no estàs fatigat i Lungomare. Ha conreat l’assaig i la narrativa infantil i juvenil. Ha estat traduït a l’alemany, castellà, anglès, gallec, basc, holandès, rus, italià i francès.

Dolors Miquel (Lleida, 1960) és una de les veus poètiques més reconegudes del panorama català actual contemporani. Ha publicat, entre altres, els volums de versos Llibre dels homes (1998), Haikús del camioner (1999), Gitana Roc (2000), Mos de gat (2002), Ver7s de la terra (2004), Aioç (2004), Missa pagesa (2006), El Musot (2009), La dona que mirava la tele (2010), La flor invisible (2011), El guant de plàstic rosa (2016), Heavy Mikel (2018) i Ictiosaure (2019), i l’autoantologia Sutura (2021). També és autora d’una antologia de la poesia catalana medieval en versions modernes, Cap home és visible (2010), i dels monòlegs dramàtics de Mata’m psicosi (2022).

És una de les cinc autores entrevistades al llibre de Caterina Riba i Jaume Coll Mariné (eds.) A un revolt de la sendera cinc poetes (2021), i la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) li va dedicar el simposi «Dolors Miquel: Tradició i inconformisme», celebrat el 4 de març de 2022.

ENRIC CASASSES, barceloní del 1951, ha publicat poesia en llibres com ara Calç, D’equivocar-se així, Coltells, Canaris fosforescents, Uh, T’hi sé, El nus la flor, Soliloquis de nyigui-nyogui, A la raó… i en discos amb Manel Pugès, Pascal Comelade, Feliu Gasull, Don Simon & Telefunken, Triulet i Daniel Ariño. També té llibres de prosa (El poble del costat, Diari d’Escània, Marramaus) i un parell d’obres de teatre (Do’m i Monòleg del perdó), i ha fet feina de literat amb estudis i edicions de Salvat-Papasseit, Girbal Jaume, Fages de Climent, Juli Vallmitjana, Joan Vilacasas, Joan Vinyoli, Jacint Verdaguer i Víctor Català, entre d’altres.