La metamorfosi és un relat breu, però molt intens. Us proposem fer-ne una lectura pausada i minuciosa, i compartir amb els companys totes les sensacions que us provoqui la història.

Mentre llegiu l'obra (millor si ho feu de manera sincronitzada), podeu obrir un compte a Twitter per piular-hi les reflexions que se us acudeixin. Feu preguntes o doneu resposta a les qüestions que plantegin els vostres companys.

La metamorfosi és un relat que no s'esgota mai ni passa de moda!

No t'ha passat mai que allò que et semblava d'una manera resulta ser d'una altra totalment diferent? Aquest és l'exemple més clar del què és el perspectivisme.

Els escriptors fan el mateix per redactar les seves obres i, abans de començar a escriure, trien qui explicarà la història i com ho farà. Com ja deus haver vist a «La renovació de la narrativa contemporània (2)», les novel·les i els relats del segle xx es caracteritzen, entre altres coses, pel trencament amb la perspectiva omniscient del segle XIX i per l'experimentació amb el perspectivisme. Això vol dir que no hi ha cap veu en off que ens expliqui tota la història fil per randa, sinó que la coneixem des dels ulls d'un personatge, o dels de més d'un, o des dels d'un narrador que no sap què passa, o els lectors haurem d'extreure les nostres pròpies conclusions sobre la història.

Mira aquesta imatge: què et sembla que és? 

Podria ser un barret, oi? Però i si te'l mires amb els ulls de la imaginació? Què més pot ser?

Una boa constrictora paint un elefant! Ens ho va ensenyar el petit príncep, o millor dit, l'escriptor Saint-Exupéry, per dir-nos que tot depèn de com es miri. Que fàcil vist així, oi?

Ara et toca a tu aplicar aquests nous coneixements. Fixa't bé en aquest exemple de La metamorfosi:

«En sentir les paraules de la mare, Gregor va comprendre que la falta d'una relació directa amb el llenguatge humà durant aquells dos mesos, al costat de la monotonia de la vida que portava enmig de la família, per força li havia pertorbat la raó; altrament, no podia explicar-se que mai hagués desitjat seriosament que li buidessin l'habitació. És que volia de debò que la seva habitació tan agradable i tan confortablement guarnida amb mobles dels seus avantpassats, es convertís en una caverna on certament hauria pogut arrossegar-se en totes direccions i sense cap destorb però, al mateix temps, li podia fer oblidar de seguida i del tot el seu passat humà? De fet, ja s'havia acostat molt a aquest punt en què podia oblidar-se de tot, i la veu de la mare, que no havia sentit des de feia molt de temps, va ser l'única cosa que el va espavilar. No s'havien d'endur res; tot havia de quedar-se on era; no el podien privar de la bona influència que els mobles exercien en el seu estat; i si els mobles li feien nosa per practicar els seus desplaçaments absurds, això no s'havia d'entendre com un perjudici, sinó com un avantatge molt gran.» (p.54-55)

Reflexió sobre el punt de vista: Qui ens explica el que passa? Quin nom té la tècnica d'escriptura que focalitza el punt de vista en la veu d'un personatge sense cedir-li del tot la paraula? Hi ha una perspectiva dominant a La metamorfosi?

Ara observa el punt de vista narratiu diferent de Gustave Flaubert, un escriptor del seglexix. Per què és diferent? Perquè Flaubert és un dels mestres d'aquesta altra tècnica, que, per la gran capacitat de retratar l'entorn i la pulcritud de la prosa, va impressionar Kafka.

Llegeix aquest fragment de Madame Bovary, l'obra mestra de Flaubert:

«Un dia, arribà cap allà a les tres a la masia; tothom estava als camps; en entrar a la cuina, no veié, de moment, Emma; els finestrons eren tancats. Per les escletxes de la la fusta, el soll allargava damunt l'enllosat unes ratlles primes que es trencaven a l'angle dels mobles i tremolaven pels sostre. Damunt la taula, les mosques recorrien els vasos que havien servit i brunzinaven ofegant-se en la sidra que restava al fons. La llum que davallava de la xemeneia vellutava l'estalzí i blavissolava la cendra freda. Emma cosia asseguda entre la finestra i la llar; s'havia tret la manteleta i damunt les seves espatlles es veien unes gotetes de suor.

Segons la tradició camperola, la noia el convidà a beure alguna cosa. Ell refusà, ella insistí, i a l'últim Charles acceptà, somrient, de prendre una mica de licor a condició que ella l'acompanyés. Emma, doncs, anà a l'armari a cercar una botella de curaçao, agafà dos vasets, n'emplenà un fins a dalt i deixà caure tot just unes gotetes a l'altre, trincaren i se l'atansà als llavis. Com que era gairebé buit, aixecà el cap per tal de poder ingerir l'escàs contingut; i amb el cap endarrere, els llavis sortints i el coll estirat, reia de no trobar-hi res, mentre que amb la punta de la llengua passant entre les dents fines, llepava a coptes el fons del vas.

Després tornà a seure i reprengué la feina, la qual consistia a sargir una mitja de cotó blanc. Treballava amb el front baix i sense dir res. Charles també romania mut. L'aire que passava per sota la porta feia entrar una mica de pols que s'escampava per damunt les lloses; ell la mirava com es movia sentint només els batecs interiors del seu cap barrejats amb el crit llunyà d0'una gallina que ponia als corrals. De tant en tant, Emma es refrescava les galtes aplicant-s'hi els palmells de les mans, que, després, refredava damunt el pom dels capfoguers.» (p. 54)

Reflexió sobre el punt de vista: Quina perspectiva adopta el narrador? Sents la veu dels personatges, Charles i Emma, de la mateixa manera que senties la de Gregor o la de la senyora Samsa en el fragment anterior? Compara tots dos textos i argumenta les respostes.

La metamorfosi s'estructura en quatre seccions identificades amb els números 1, 2, 3, i 4. Però i si les haguéssim d'identificar amb petits epígrafs? Com les titularíeu? Argumenta la teva resposta.