Maragall va formular la seva teoria de la paraula viva per parlar de com entenia ell la poesia, i ho va fer mitjançant dos textos; el primer és un discurs titulat Elogi de la paraula (1903) que va pronunciar durant la inauguració de l'Ateneu Barcelonès; el segon, Elogi de la poesia, és una ampliació del primer.

En el vostre llibre de SOLC (Educaula, 2010) hi trobareu informació, i aquí podreu llegir el discurs sencer tal com va ser publicat en el seu moment.

Maragall canta amb lirisme directe, expressiu i sincer, el paisatge, els costums i les festes, els mites i els herois de Catalunya. Al tombant de segle, Maragall contribuirà decisivament a la recuperació del catalanisme no solament a través dels gèneres populars com els cants, els himnes o les cançons, sinó també a través de la seva pròpia poètica, que l'obliga a dinamitzar la llengua i a arraconar les formes massa complexes. Els poemes del seu segon llibre, Visions i Cants, en serà el millor exemple.

Escut de l'Orfeó Català. Font: http://manelescriba.blogspot.com

Imatge de l'interior del Palau de la Música. Font: http://wwww.palaumusica.org/

1. Què diuen els poemes polítics i patriòtics de l'apartat de "Cants"?
2. Maragall tenia idees federalistes respecte a Espanya. Saps què vol dir això?
3. Maragall sentia una veritable admiració per alguns poetes i intel·lectuals espanyols i va mantenir una llarga correspondència amb Unamuno.
4. Què ha representat al llarg dels anys "El cant de la senyera" a partir del moment que Lluís Millet hi posa música?

Foren grans amics però també tingueren les seves diferències, sobretot políticament. Unamuno era un home que entenia el "fet català" i entenia que alguns poetes escrivissin de tant en tant en català, però considerava que per fer gran poesia i tenir ressò al món era molt millor fer-ho en castellà. El català, per a Unamuno i altres intel·lectuals espanyols del moment, era una llengua menor per al folklore i poca cosa més.

Retrat de Miguel de Unamuno (1864-1936). Font: http://www.thequietman.org/

Us recomanem que llegiu la vintena de cartes que es troben a l'arxiu de la Biblioteca de Catalunya.

• D'una banda trobareu les que va escriure Maragall a Unamuno
• De l'altra les que va escriure Unamuno a Maragall.

Ara responeu a aquestes dues qüestions:

1. Després de llegir-les, a quina conclusió arribeu?
2. Avui dia s'haurien escrit correus electrònics, "sms" o haguessin xatejat pel messenger. Què n'hauria quedat? Què creieu que quedarà de tota la correspondència que hi ha avui dia entre escriptors, intel·lectuals, polítics etc.? Quin és el futur de l'investigador?

Al llarg d'aquesta unitat heu sentit un parell de gravacions d'alguns fragments dels poemes de Visions i Cants.

Ara és el vostre torn recitar en veu alta aquests poemes. Heu de vigilar no caure en la cantarella monòtona que fa que tots els versos sonin igual. Justament Maragall és dels poetes que permet jugar més amb el recitat, sobretot quan hi ha diàleg.

Per tal de vocalitzar bé a l'hora de dir el text, us recomanem una pràctica molt eficaç: subjecteu un llapis de través amb la boca de manera els llavis quedin ben tensats i digueu tot el poema així. En acabat, us traieu el llapis i tindreu la sensació que se us ha eixamplat la boca. Això també és pràctic per quan s'ha de parlar en públic, per exemple. No us oblideu tampoc de fer veure una mica d'aigua abans de llegir.