Del passat quan era present, I.

Maurici Serrahima i Bofill (1902-1979). Fill d'una prestigiosa dinastia d'advocats barcelonina. En la preguerra, va militar a Unió Democràtica de Catalunya, i va col·laborar a La Paraula Cristiana i El Matí. Exiliat a Bordeus, després d'haver sofert presó per haver facilitat la sortida de persones perseguides pels anarquistes, al seu retorn el 1940 va treballar per mantenir la flama de l'esperança. Va ser president del grup Miramar, creat el 1947, que pretenia refer la memòria històrica, per poder actuar quan les circumstàncies fossin favorables.  Catalanista sense esquerdes, promotor de l'acostament als partitis d'esquerra per aconseguir una política unitària a Catalunya, el 1958 va deixar Unió Democràtica. Polític possibilista, va acceptar a l'inici de la democràcia (1977) esdevenir senador "per designació reial". En el camp de les lletres, va abastar tots els gèneres: poesis, contes, novel·la, biografies, crítica literària, estudis humanístics, assaigs religiosos, obra memorialista (Memòries de la guerra i de l'exili,vol I: 1936-1937, i vol.II; 1938-1940; Del passat quan era present, vol.I: 1940-1947, i vol.II: 1948-1953, de gran vàlua testimonial sobre el període de la clandestinitat). Va morir el 8 d'abril de 1979.