Jaume Ferran (Cervera 1928) va estudiar el batxillerat a la seva ciutat natal, va fer la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona, es va doctorar a Madrid (on també va ser professor ajudant d'Eugeni d'Ors a la Càtedra de Ciència de la Cultura) i, des del 1960 fins que es va jubilar com a emèrit el 1995, va exercir la docència universitària als Estats Units d'Amèrica, primer a la Universitat de Colgate (1960-1963) i després a la de Syracuse, on el 1963 va ser nomenat director de l'Institut d'Estudis Hispànics. D'altra banda, Jaume Ferran va formar part, des de l'inici (i al costat de poetes com Costafreda, Barral o Gil de Biedma), de l'anomenat "grupo catalán de la generación de los 50"; entre els seus llibres de versos cal destacar Desde esta orilla (1952), Poemas del viajero (1953), Descubrimiento de América (1957), Canciones para Dulcinea (1959), Libro de Ondina (1964), Nuevas Cantigas (1967), Memorial (1971), Libro de Alfonso (1983), Las alas del Fénice (1988), Historia Natural (1989) i Corónica (1992). També ha publicat narrativa, estudis literaris (volums sobre Maragall, Costafreda, Lope de Vega, Foix), traduccions poètiques (de Yeats, Pound o Carner) i antologies (del seu grup poètic -Antología parcial-, d'Eugeni d'Ors, de Maragall i de poetes colombians). En català ha escrit dos volums autobiogràfics: Memòries de Ponent i Diari de tardor.
