La Victoria té por. Té por del contacte físic. Te por de les paraules, de les seves i de les dels altres. I, per damunt de tot, té por d'estimar i de deixar-se estimar. Només hi ha un lloc en el que totes les seves pors s'esvaeixen: el seu jardí secret al parc. Les flors que ella mateixa ha plantat en aquest racó són la seva llar, el seu refugi, la seva veu. Es gràcies al llenguatge...









