Elegia de l'origen

Carles Camps Mundó (1948). Després d’unes primeres provatures poètiques, a partir de finals de la dècada dels 60 i a començaments de la dels 70, es dedica a la pràctica de la poesia visual. Participa en diverses col·lectives i els seus poemes apareixen en catàlegs i revistes. El 1974 publica La nuu. Contes de l’horitzó, dues suites de poemes visuals. El 1981 mostra tota la seva obra poètica visual a la Fundació Miró. A partir de la dècada dels 80, ja plenament dedicat a la poesia discursiva, ha publicat Sis poemes (1981), L’Absent (1989), Lliçó de Tenebres (1996), Dies de nit (1999), Un moviment quiet (2004), Llibre de les al·lusions (2004), El contorn de l’ombra, VIII Premi Parc Taulí (2006), En nom de la paraula (2009), La mort i la paraula, Premi Carles Riba 2009 (2010) i La runa de la veu (2013). El 2006 va publicar el llibre de proses Com els colors a la nit, i el 2011, La figuració del(s) sentit(s), un recull d’aforismes i reflexions a l’entorn de la llengua i la creació.