La vida és allò que ens passa
entre caselles blanques i negres.
Trobo que té raó, l’autora, en aquesta afirmació amb què comença el poemari. De vegades et despertes i tens 24h per davant de blanques
Set de gana. Fam de conversa. Mastegar paraules. Beure’t els llavis sencers, a poc a poc. A tastets. Mentre em parles. El desig, xiuxiueig. Aire.
i d’altres te n’espera un reguitzell de negres
(…) Hi ha destins escrits amb faltes d’ortografia: només cal un retolador vermell per redreçar-los.
De vegades la vida transcorre en horitzontal, com quan perdem la vista contemplant el mar, i d’altres puja i baixa en vertical, com un ascensor d’il·lusions
L’aire, carregat de pluja i realitat.
Regust de pólvora al pit,
pes de plom a les espatlles.
Respirar, viure.
A batzegades.
L’Anna Garcia Garay hi ha col·locat moltes coses, en aquests Mots encreuats. Ja veieu pels fragments que he triat que ho ha fet en dues parts: horitzontal i vertical. Es nota que hi ha posat originalitat i, sobretot, molta cura i per això ha guanyat l’onzè premi de poesia Sant Cugat a la memoria de Gabriel Ferrater. Com ella mateixa diu al final
He domat el temps dels verbs.
I la fusta de què estic feta.
Desconec com és la fusta de què està feta, perquè no tinc el plaer de conèixer-la, però el verb el té domat en tots els seus aspectes i el nom, també! Crec que us agradarà, nosaltres!
Top